dimecres, 19 de desembre de 2012

la cultura del respecte


Fa tres anys, ara per aquesta època, un cotxe va estar a punt d’envestir-me, en una recta de més de 3 km i amb una boravia de 1’5mts, va trencar el retrovisor del seu cotxe contra mi, i els pneumatics del cotxe van quedar marcats a la meva sabata, un pam més a la dreta i no sé que hagués passat, el conductor ni va para....

El darrer ciclista mort per atropellament ha estat l’Iñaki, no serà l’últim per desgracia nostre.

Recordo un dia la trucada d’en Cudi, dient-me que érem un menys, en Xavi Novell, el gran massai. sempre recordaré una frase que em va dir ell a mi després de la meva operació “tu ets el més gran dels massais”... i fa cosa de 3 anys va ser  en Josep Oró, un home que em va veure en els meus inicis ciclistes a la penya ciclista Bonavista... i tants altres ciclistes que han mort o han quedat malferits per tota la vida per culpa de la incultura del respecte que te aquesta societat.

Tots els que portem temps pedalant hem  perdut algun company a la carretera.

Mai he vist explicar a les escoles el respecte que necessiten els ciclites, mai he vist cap autoritat sancionant un conductor per passar molt a prop d’un ciclista....

Molts conductors no saben encara que els ciclistes podem anar en fila de dos, que en una rotonda un grup de ciclistes formen un mateix vehicle...

El respecte, la convivència, el saber estar, la consciència, la prudència, el sentit comú, i sobretot... saber que el ciclista és tremendament vulnerable a la carretera.

La via publica és de tothom, no del més fort, no del més ràpid, no del més xulo, no la del més maco, és de tothom.

Siusplau, respecteu els ciclistes

dimarts, 11 de desembre de 2012

un altre de la UCI


Cosses que passen i cossen de difícil entendre. Ara resulta que el equip en el que córrer Joaquim Rodriguez (Katushsa)  queda fora de la mal anomenada elit del ciclisme, el worldtour, una camama creada per al benefici d’uns pocs i la misèria de molts. En canvi si que hi serà el equip en el qual córrer Alberto Contador (Tinkoff)

Ser al worldtour  t’assegura córrer a les “millors” de les curses de tot el calendari, entre elles el tour. I eus  aquí la paradoxa, el corredor nº1 del ranquing de la UCI no podrà córrer el tour i un corredor que ha estat sancionat i vetat al tour si que ho farà. Que algú m’ho expliqui!

La credibilitat del ciclisme ja està en el punt de mira per culpa de la mala gestió en el tema del dopatge, doncs ara amb aquesta altra jugada de la UCI (que en principi a de vetllar pel bé dl ciclisme)torna a posar en qüestió la gestió d’aquest esport.

Ciclisme de talonari, ciclisme ridícul, és això el que impulsa la UCI, un descrèdit que va a més i que sembla no voler trobar el seu fi.

La gentussa de la UCI hauria de tenir clar que el que està fent és destruir la imatge del ciclisme.

Una cosa està clara, aquí qui te la paella pel mànec son els ciclistes i son ells els que han de posar punt final a aquesta camama que és la unió ciclista internacional, sols ells poden frenar  la deriva que porten dins aquesta organització, perquè sense ciclistes no hi ha UCI

dimecres, 5 de desembre de 2012

Adeu a un dels grans


És evident que quan un talent com Oscar Freire diu adeu a la competició no agrada, i menys a mi, que soc amant d’aquest tipus de corredors.

Més evident és que el ciclisme espanyol sempre a menystingut a corredors com ell, aquí ho ets apte per guanyar grans voltes o no ets ningú. La prova la tenim en tants altres corredors que han agut d’emigrar a equips on donen valor a aquests grans corredors i a les grans carreres que no siguin giro, tour i vuelta.... una llàstima.

Suposo que amb el pas del temps la gent se’n donarà compte del gran palmarès d’aquest corredor, i entre aquest palmarès ni més ni  menys que tres mundials, cosa que només han aconseguit fer-ho Alfredo Binda, Eddy Merckx, Rik Van Steenbergen i ell mateix. Sencillament brutal.

La prensa mai li ha donat la repercussió mediàtica que han tingut altres i sota el meu punt de vista ha estat un dels corredors amb més classe que ha donat el ciclisme espanyol, que degut a les lesions no ha pogut obtenir un palmarès més ampli.

Gràcies per la teva classe!!

dijous, 29 de novembre de 2012

Canvi de filosofia obligada


La filosofia que duia temps implantant el euskaltel Euskadi  ha arribat a la seva fi aquest 2013. S’ha acabat donar oportunitats a molts dels talents d’Euskadi.

I tot això per què?

Fàcil resposta. Un sistema patètic, obsolet, mesquí, denigrant i sobretot injust, que fa que el que conta per poder ser equip world tour siguin els punts que te cada corredor.

O sigui, que el talonari et diu si ets world tour o no, i Euskaltel aquest any ha hagut de tibar de talonari per poder ser equip world tour fens cas omís a la seva filosofia que sempre l’ha caracteritzat.

Perquè estic en contra del sistema de punts?.  

Beneficia als grans líders i perjudica greument als seus gregaris, aquells que mai arriben en les primeres posicions  però que és deixen  la vida perquè el seu líder guanyi. Resultat: líder punts gregari cap!

El sistema de punts és per tot el món, o sigui que un corredor que corri a Iran i tingui puns, com va ser el cas de Mehdi Sohrabi, el fitxen pels punts que te,  ve a europa, no corre pràcticament res (pel seu baix nivell) però l’equip s’emporta els punts.

Un equip que realitzi una gran temporada i per punts  pugui entrar al world tour és pot trobar que si els corredors que han aconseguit aquests punts marxen a un altre equip, el equip és quedi sense la llicència world tour.

El world tour s’ha convertit en una espècie de secta, una suposada elit d’equips i curses que fan passar a segon terme qui no forma part d’aquesta bombolla elitista, fent perdre curses, equips i corredors que no siguin del agrat dels actual magnànims del world tour.

Una pena, ja que el ciclisme de les curses “secundaries” era on és formaven i tenien cabuda futurs corredors, equips i patrocinadors, que ara, al no poder estar a la “secta” veuen com no tenen la repercussió ni la tv per poder començar a donar-se a conèixer...

dilluns, 19 de novembre de 2012

Començem!!

Avui pedalant pel Baix Empordà i passant per autentics llocs de postal, on no passa ni un sol cotxe...
 Gran vista desde Rocacorba, un plaer pedalar pel massis del Montgrí amb la BTT
Alternant la bicicleta amb la cursa a peu, i descobrint "pedrigolets" pel Montgrí


Torna a començar la temporada i la veritat és que les ganes son moltes, passen els anys i les ganes van a més i és que la pretemporada m'encanta...

dilluns, 12 de novembre de 2012

Cada any la mateix historia

Portem uns dies parlant del possitiu d'un corredor amateur, Belda. Un corredor amb un palmarés que feia tremolar a qualsevol que el mirés, un palmarés que als seus 38 anys va començar a creixer en fa tot just 5.
Cada any passa igual i cada any és parla més del dopatge que dels merits i les proesses que fan determinats corredors. I és que hem arribat a un punt on la victoria de qualsevol corredor és possada en questió per tothom i si un guanya és perquè va dopat.
A mi personalment em dol que això passi i moltes vegades em pregunto el perquè. Per què hem arribat on som ara i sempre arribo a la meteixa conclusió, i és que els culpables som tots, i els corredors els primers.
No pot ser que per exemple a Catalunya no és faci un sol control antidopatge.
No pot ser que quan surt un possitiu és tapi de la manera que s'han tapat mlts, entenc que si no és un possitiu s'ha de ser prudent, però amb possitius certificats han de ser publics i que la gent vegi que es persegueix als trampossos.
No pot ser la cultura que molts tenen al cap, la qual és que el primer que els passa pel cap és el que s'han de pendre i no el que han d'entrenar.
Nosaltres hem de ser els primers a fer les coses ven fetes, pero els alts estaments també, ells son els que han de garatitzar que els trampossos pauen i per això han de fer més controls i més creibles.
La ciclisme de carretera és un gran esport, és una passió, és una llegenda... i no hi ha dret que per culpa d'aquesta lacra social estiguem on som...
Això és pot canviar, des de la base i fins a d'alt...

dimecres, 31 d’octubre de 2012

ciclisme

No descobreixo res si dic que els temps estan canviant, i per molt que a mi en dolgui la meva manera d’entendre el ciclisme està en vies d’extinció.
L’altre dia a la reunió de la federació em vaig ratificar en aquest pensament. Poca gent veu el ciclisme com el veig i l’entenc jo, i si hi ha gent no se on son.
 7 corredors elits, cap s23.
Organitzadors amb tota la raó del mon quan es queixen al dir que s’ha de procurar que quan és faci una cursa a Catalunya els equips catalans l’han de prioritzar enfront les curses de fora.
Directors exposant els seus dilemes.
Un il·luminat dient  que el pressupost de la federació l’hem de cobrir la gent que tinguem llicència
 i un de la federació dient que els corredors marxen a fora perquè aquí els equips no tenen nivell (recordo que el mopesa camp de tarragona han copat la 1º i 3º plaça a la copa d’espanya). Ho dic perquè sembla que alguns subestimen les coses.
Una federació encaparrada en fer pagar per córrer i en fer unes poques carreres “full” i que a mi em dona que pensar que no trepitgen el mateix terra que jo.
I una cosa que vam coincidir tots, el delegat dels veterans està fulminant les curses de base.
Aquest seria un resum ràpid i mal fet de la reunió i el que em porta a pensar el que he citat al principi... el meu ciclisme no existeix, la globalització fins i tot ha arribat al ciclisme i mica en mica han anat fotent la ma fins que ara, segons sembla,  ja no hi ha marxa enrere.
No se cap on tirarà tot, ni tan sols se si faran cas d’algunes de les moltes propostes que vam fer els corredors allà, no ho sé... el que si sé és que jo vaig sortir d’allà amb una doble sensació, la primera de ràbia, al veure que les coses no funcionen i que tot va en un mateixa direcció sense un rumb marcat, i la segona i amb la qual em quedo, és que jo vaig aportar tot el que jo creia i que passi el que passi jo he intentat aportar el meu pensament i la meva manera d’entendre les coses.... Potser estic equivocat, potser els altres tenen la raó, potser el meu ciclisme està mort.... potser si, però jo lluitaré perquè el meu ciclisme continuï viu ...

dimecres, 24 d’octubre de 2012

Lance Amstrong


La veritat és que sempre que senti aquest nom jo el relacionaré amb un fora de sèrie, amb el guanyador de 7 tours, Classica de Sant Sebastian, flecha Valona, campió del mon, i un llarg etcètera de curses.

Ara, ha estat desposseït dels 7 tours que va guanyar, a retornar tots els premis en metàl·lic , i el que és pitjor, a la degradació de ell com a persona, i el més greu si cap, el mal a la seva fundació Livestrong, que ajuda a moltíssima gent que sense aquesta fundació estarien desemparats.

Dit tot això, Lance Amstrong ha estat sancionat sense haver donat mai positiu, ha estat sancionat perquè els seus companys l’han delatat, i és veu que si ara uns quants t’acusen d’una cosa ja n’hi ha prou per ser sancionat. No entro a valorar de se Lance Amstrong es va dopar o no, el que no pot ser és que els controls antidopatge avui dia no serveixen de res, no tenen cap mena de credibilitat i és dona més valors a unes acusacions verbals que no a més de 700 controla que el Texà va passar.

La cosa va de mal en pitjor, i no pot ser que el sistema vagi així, no pot ser que els millors metges i “dopadors” estiguin al servei del dopatge i no al altre costat, al costat del joc net.

Per mi un corredor que no ha donat mai positiu ha de ser innocent , i si no és així és que quelcom funciona molt malament, ja que tot careix de sentit.

El dopatge en el món de l’esport està integrat com una cosa habitual, i al mon del ciclisme és on és posen el dit a la llaga els mitjans de comunicació mentre fan els ulls clucs i no miren cap a altres esports. I d’aquí surt el perquè de tot plegat. Per què la operacion Puerto no ha arribat al seu final?  Doncs perquè hi ha massa merda que esquitxaria a massa gent i molts ídols caurien per terra i eus  aquí la hipocresia del públic en general, que diu que val més centrar-se en enfonsar el ciclisme i alçar l’esport mediàtic de portades de diari, de pilotes inversemblants, de passin shot, i de metges i dirigents de vacances al carib...

divendres, 19 d’octubre de 2012

Espectacular

Avui tocava llevantada, i espectaculars imatges!



He estat més d'una hora contemplant la mar....

dimarts, 16 d’octubre de 2012

La meva proposta

Com tots sabeu el dia 27 d'octubre a les 16:ooh. hi ha la reunió a la federació per mirar de trobar punts comuns i solucions a la crisis que te el ciclisme català de carretera. Aquí us deixo la meva proposta, i repeteixo, és la meva proposta.
Jo dividiria el ciclisme en dues divisions:
Divisió I: carateristiques:(seria la actual elit s23)
- Premis: es mantenen premis s23 i es redueixen un 50% els elit
- Inscripció: divisió I gratuit, divisió II 5 euros (que aniran al organitzador directament)
- Llicència: Gratuita
-Organitzador: ( queda a la seva decissió deixar els premis reduits o pagar de manera superior) L'organitzador podrà montar la linia d'arribada, podi i cotxe neutre amb els seus recursos ( per exemple, les valles demanar a ajuntament, cotxe neutre del club...) Així s'evita la despesa del cotxe neutre actual 400e i el montatge de la linia d'arribada que no se quan val.
-Els drets federatius i taxes seran gratuites
-és crea un ranking absolut

Divisió II (actual m30)
- inscripció: igual que l'actual
                    Poden participar divisió I pagant la inscripció
-El 20% de la recaudació de la inscripció anirà a parar a la comissió de carretera i és destinarà a crear carreres de ciclisme de base, cadets, junior, s23 o elits.
Jo proposo fer una cursa que fos per juniors de 2ºany i s23, per poder anar adaptant els corredors juniors de 2ºany a la nova categoria s23.

evidentment s'hauran de garantitzar un minim de curses de divisió I

divendres, 5 d’octubre de 2012

reunió a la federació catalana de ciclisme

Espero i desitjo una alta participació! ens i juguem molt! TOTS!
"Davant del marc actual pel que fa a les competicions per carretera, on actualment s’estan perdent curses, on els organitzadors tenen molts problemes per aconseguir finançament per cobrir els costos d’una cursa. On la participació dels corredors en algunes categories han caigut amb xifres perilloses, on el nombre d’equips també està patint una important davallada. Tot això està marcant un magre futur pel nostre esport.
Per tot, la Federació Catalana de Ciclisme, ofereix un debat obert a totes les parts implicades: corredors (fèmines, juniors, sub23, elits, Sèniors, Master30 i veterans), equips, clubs organitzadors, empreses de serveis de curses, tècnics i jurat tècnic, per intentar entre tots realitzar un gir amb l’objectiu de trobar una millora de les competicions per carretera.
És per això que el proper dissabte 27 d’octubre a les 16:00 hores al Velòdrom d’Horta desitgem que participeu en aquest debat i donem un nou rumb a la propera temporada 2013.
Francesc Leon

dijous, 4 d’octubre de 2012

Un orgull

 
La temporada ha arribat a la seva fi, a mi personalment se’m  ha fet curta. Curta per diferents motius, un perquè el meu estat de forma ha arribat a les dues ultimes curses, l’altre pels pocs quilometres que he fet i per tant la manca de ganes de deixar de pedalar uns dies i sobretot i per sobre de tot quan un està a gust en un lloc tot és fa curt.
Aquest any canviava d’equip, i anava a córrer on feia molt de temps que volia córrer... a l’Ilerdense, que en uns mesos m’ha obert les portes de bat a bat, on he viscut moments que no havia viscut en tota la meva època de ciclista i on he conegut gent increïble.
 Un pensa que quan arriba a certa edat hi ha coses que canvien en la mentalitat d’un, o més ben dit,  la gent   et diu “quan siguis gran pensaràs d’una altre manera, no seràs tan reivindicatiu  i radical” em deien, als meus 34 encara ho sóc més...
Aquest any he tornat a sentir-me corredor, vull dir, he tornar a sentir el que és treballar en equip, i per a mi aquesta és una cosa vital en la meva manera d’entendre el ciclisme, la paraula equip s’utilitza molt alegrement actualment  sense saber el seu veritable sentit.  Fer pinya, ser tuts un i anar tots a una, donar valor a tot el que costa moure tot el que envolta al mon ciclista.
Per a mi aquest any ha estat inoblidable, he disfrutat, he rigut, m’he sentit  apreciat.... aquest any m’he tornat a sentir corredor i això  ho heu fet vosaltres... Jordi, Jose, Sandra,  Luis, Mari, Juande, Ivan, Olga,  Salva, Christian,  Vane, Olivés,  Inma  i nuria... i els respectius xurumbeles!
Un orgull haver compartit moments tan grans amb vosaltres!
AH! Que això no és un acomiadament ! Que ja estic de pre-temporada jo, o sigui que poseu-vos les piles que la cursa del gall d’indi ja està aquí!

dijous, 27 de setembre de 2012

La meva humil opinió


Com passa aquests últims anys, cada final de temporada és posa en qüestió el model de ciclisme que volem, de si fem bé o fem malament, i tingui raó un o raó l’altre el nostre ciclisme tal i com jo l’entenc se’n va a orris.

Quan jo vaig començar en això del ciclisme era juvenil, i d’això ja fa uns 18 anys, llavors sortien 150 corredors a les curses de juvenils i altres tants a les de amateur. Tot anava relativament bé i crec que ningú va pensar en el que podia passar anys desprès.

Fins a dia d’avui el ciclisme ha estat la meva passió, i en aquests anys les he vistes de tots colors i he corregut en totes les categories possibles.

Fa cossa de 10 o 12 anys vaig tornar desprès d’una parada i vaig córrer a la categoria sènior-m30, i vaig estar un any, guanyant la challeng catalana sènior i fent segon absolut, el campionat de Catalunya i el de Barcelona i un bon grapat de curses. Vaig voler passar a elit hi i vaig estar 5 anys, vaig tornar a master i vaig tornar a elits. En aquests dos passos a la categoria master vaig comprovar un increïble canvi, el primer cop, entrenant 2 o 3 dies entre setmana estava davant, quan vaig tornar, desprès d’haver estat 5 anys a elits el nivell havia canviat molt, però que molt. Vaig veure que l’essència d’aquella categoria havia deixat de tenir sentit i sota el meu punt de vista ara no te sentit.  Aquesta categoria és va crear com una categoria d’esplai, per gent que no te temps d’entrenar gaire i que te el cuquet de la competició.

La immensa majoria (que no tots)  de corredors masters poden estar perfectament a elits, ja que el nivell de la categoria elit a baixat molt respecte a anys anteriors. En general el nivell ha baixat a per tot, des de cadets, juvenils... ja no hi ha 150 corredors per carrera, sinó que son 40 o 50 a tot estirar, i evidentment, a menys quantitat menys possibilitat hi ha que passin corredors.

A mi m’encantaria poder córrer a master, però quan miro a la categoria d’elits i veig el numero de corredors que hi ha penso que el meu lloc està a elits, penso que si jo fos organitzador voldria una participació alta de corredors, pel contrari si jo organitzo una curs i em venen 20 corredors m’ho pensaré molt avanç de tornar-hi, i si mireu una classificació veureu que una gran majoria és gent de més de 30 anys.

Us prometo que jo estaria encantat de poder dir “ostia, som 150 corredors a cada cursa i els s23 em treuen els ulls perquè entrenen la ostia i jo no puc amb ells” i llavors diria, “vaig a master, que es el lloc que em pertoca per la meva edat, perquè treballo i sobretot  perquè venen els joves per darrere amb una trampera increïble”, us juro que m’encantaria, però per desgracia no es així i si pensem egoistament  la cosa no canviarà.

Podem reunir-nos, parlar del com fer-ho, parlar de solucionar el problema... però  si us estimeu el ciclisme com jo, penseu amb el cor, però també amb el cap, que això no és soluciona estan sentat a casa a esperar que els altres ho arreglin tot.

Tothom pot córrer allà on li vingui de gust, però penso que s’ha de pensar en el futur de la categoria trampolí a pro’s, que no és altre que amateur, i si en aquetes curses no hi ha participació no hi ha carreres, i si no hi ha carreres no hi ha futur.

Reflexionem, pensem  i actuem...

dilluns, 24 de setembre de 2012

Un es massa


Cada cop que sento una noticia d’un ciclista atropellat el cor se’m encongeix. La setmana passada va ser el professional Victor  Cabedo, però masses vegades sentim la noticia, masses, i una ja és massa.

M’emprenya molt veure la falta de cultura que tenim en aquest mon, la falta de respecte cap als usuaris de la bicicleta és inadmissible i el que més m’esparvera  és veure que no és fa res des d’ensenyament per posar fil a l’agulla i que aquest respecte és faci desde les escoles.

Tots els que pedalem sabem del perill que tenim quan sortim  a la carretera, jo sense anar més lluny fa dos anys un cotxe va trencar el retrovisor  dels seu cotxe contra el meu cul i em va deixar la marca del seu pneumàtic marcat a la sabata, tot això en una recta de més de 2km i amb una visibilitat excel·lent. Aquell dia si aquell cotxe arriba a anar un pam més a la dreta potser avui no estaria escrivint això. El cotxe no es va parar, va fugir.

Se sobradament que també hi ha ciclistes imprudents, però penseu que el ciclista es extremadament vulnerable quan està sobre de la bicicleta i qualsevol cop pot ser letal.

SIUSPLAU RESPECTE AL CICLISTA, SIUSPLAU FOMENTEM LA CULTURA DEL RESPECTE!  

dilluns, 10 de setembre de 2012

Porcs


Aquest és el resultat de qualsevol carrera ciclista. Tot l’avituallament que cada un porta a la sortida a terra de qualsevol cuneta.

M’indigna molt veure lo porcs que poden arribar a ser els corredors, ja siguin amateurs o professionals. Veure per la tv com un corredor que està rebent avituallament del cotxe d’equip i llença el bidó d’aigua a la cuneta de la carretera m’entristeix i em fa sentir vergonya. Si tens el cotxe al costat que costa tirar el bidó d’aigua o la resta de deixalles que un corredor pot portar a les butxaques del Maillot dins del cotxe? Em fa pena quan el senyor locutor de la tv diu que la formula 1 també contamina.... i? O sigui que com que un esport contamina tots poden contaminar?

 Veure quan els corredors pugen muntanyes per paratges  meravellosos i llençes tot el que poden a terra em fa sentir trist, m’indigna i m’emprenya.

I en les curses de categories inferiors passa el mateix... que costa guardar-se els envol toris de les barretes energètiques a les butxaques del Maillot? No clar, és més bonic jugar a ser pro’s i llençar tota la merda a terra .

Conservar el medi ambient  és ser curos en aquest tipus de conductes. A mi m’agrada trobar les coses netes i per tant jo no embruto. Feu el mateix, que no costa res.

dimarts, 4 de setembre de 2012

No fa falta!

Diuen que per gustos els colors, i a mi aquesta vuelta a espanya no m'està agradant.
Sembla que s'ha entrat en un rol en que l'espectacle ha de ser rampes com més dures millor i sota la meva opinió no és així.
Rampes durissimes del 30% que no treuen cap a res, no és pot atacar, és va a ritme (si és que es pot).
Si l'espectacle és veure corredors arribant a meta vomitant aquest no és el ciclisme que jo vull.
És evident que hi haurà a qui li agradi, i com he dit al principi, per gustos els colors.
Jo tinc clar que en les rampes d'un port de muntanya s'hi pot donar un gran espectacle, però fins un punt... de res serveix possar rampes tan dures si després els corredors no poden atacar.
M'agradaria que en l'etapa d'ahir haguessim vist un a un tots els corredors pujar per allà, i crec que l'espectacle s'hagues convertit en un lamentable reguitzell de corredors patint inumanament.
Per sort, ja hi han corredors que han criticat això .
NO caiguem en l'error de començar a tirar assfalt als camins rurals, o al final les curses acabaran totes discorrent per les pistes d'esquí.

dimecres, 29 d’agost de 2012

Companyerisme


A vegades, quan corres en un equip s’ha de tenir present el que vol dir.

La paraula equip és fa servir molt a la lleugera, tots sabem que molta gent va a córrer en un equip perquè li donguin roba o fins i tot una bici, i evidentment el sentit de la paraula equip es immensament molt més grans.

En els equips modestos (la majoria) molta gent treballa, i els seus director i tècnics també. En les carreres dels mesos d’estiu la calor és una de les enemigues dels ciclistes i més quan vas a córrer i no tens a algú que et pugui donar aigua. Aquí entra el companyerisme dels corredors de l’equip.

És evident que quan un córrer el seu objectiu és poder acabar la carrera, és fer-ho lo millor possible i moltes vegades aquest pensament ens encega a nivell personal i no ens deixa veure el sentit d’ajudar a un company que et pot necessitar.

Quan tot aquest conglomerat de coses passa un ha d’interposar el fer el “puesto” a ajudar el company que te opcions reals de guanyar la carrera.

Un cop un és queda sense opcions a la carrera val més plegar i poder ajudar al seu company  i donar-li un bidó d’aigua que no pas encaparrar-se a poder acabar la carrera en una posició remota.

Això és companyerisme, això  és  córrer en equip, això és ser un company...

divendres, 24 d’agost de 2012

Falta de respecte


Falta de respecte, poca vergonya, falta de cultura ciclista... i un llarg reguitzell de qualificatius més durs que em venen al cap però que per respecte no els diré.

Tot això és el que em ve al cap després de la situació que vaig viure a la carrera de la sénia, i és que hi ha alguns corredors que no és mereixen portar un dorsal a l’esquena, els hi fa falta saber ser ciclistes avanç  de tot.

La carrera feia 11 voltes per un impressionat circuit, i en el km 1 hi havia un repetxo, aprofitat pels equips per situar un auxiliar per donar aigua. Feia moltíssima calor i clar, al passar per aquell punt tothom volia aigua i clar, l’auxiliar en qüestió te dues mans i aquests corredors que és creuen pro’s anaven 5 o 6 corredors junts del mateix equip. Evidentment l’auxiliat de més de 70 anys i tota una vida dedicada i entregada a la bicicleta no tenia mans per tots, lògic, evidentment.

Doncs sentir les paraules que vomitaven alguns d’aquests corredors contra aquest auxiliar em van deixar de pasta de moniato. Com és pot ser així de gilipolles? Com es pot tenir aquesta falta de respecte? Com és pot ser d’aquesta manera?

On han quedat els valors que t’ensenya la bicicleta, on ha quedat el respecte i el  companyerisme que dona aquest esport?

Vull aprofitar per donar les gracies per l’aigua que ens van donar la família de l’Alex, en Davis Padilla i en Librado, gràcies de veritat.

dilluns, 13 d’agost de 2012

cadets, juvenils, master i pro's?


Se que el últim post anava en la mateixa direcció que aquest, però com més temps passa més clar ho tinc. Ho fem un cop de volant dràstic o això se’n va a la merda, i ho dic amb la ma al cor.

La ultima? La cursa del Plà de Santa Maria, una carrera històrica del calendari català que canvia de categoria i passa a ser master. Plà de Santa Maria, Vinyols i els Arcs, Navàs... i moltes d’altres que han estat anul·lades.

No dic tot això només per criticar-ho, ho dic perquè em dol veure com tot s’enfonsa i ningú aixeca el crit de guerra, tothom, ho gairebé tothom  esta calladet  esperant  esdeveniments, esdeveniments, que potser quan arribin seran tard.

No entenc com la gent jove no és preocupa de moure’s per trobar solucions, no entenc com la federació no ha demanat reunions amb ningú ( jo si que l’he demanada a la federació i estic a l’espera de confirmar data).

M’encantaria que el dia que es faci aquesta reunió pogués venir tothom, però no a escoltar, sinó a participar, a aportar possibles solucions, a dir el que cada un pensa i és que si no ho fem nosaltres qui ho farà? A mi al cap i a la fi estic aquí perquè disfruto corrent amb bici, perquè m’encanta i perquè es la meva gran passió... Però a mi no m’hi va el futur....

Així que si volem arreglar algo ho em de fer entre tots, però sobretot els joves son els que han de donar la cara, perquè sou vosaltres els que si que us hi jugueu el vostre futur!

dimarts, 31 de juliol de 2012

sense carreres no tenim futur


Quin és futur que ens espera? Ja fa mesos que em faig aquesta pregunta, i dia rere dia intento buscar solucions i la veritat és que me’n passen moltes pel cap, però en gairebé totes i trobo algun que altre inconvenient.

És evident que el ciclisme de competició ha de servir per donar una sortida als joves talents al camp professional, aquest hauria de ser el màxim objectiu, sense deixar de costat que amb tot aquest procés no és pot deixar de costat la formació tan a nivell personal com professional d’aquests corredors.

El pas previ a ser professional és la categoria elit (amateur),  tot i que sembla que al pas que anem un corredor passarà de ser juvenil a ser master 30, i és que mirant el calendari les curses elits van desapareixent i van passant a formar part del calendari master, mentre la federació s’ho mira des del  despatx.

No oblidem a tots els que estimem el ciclisme que no només em de pensar en nosaltres, sinó que ho em de fer en el futur dels joves, penem que cada carrera elit que és perd és una oportunitat menys per als joves. Recordem que la categoria master ha de ser una categoria de lleure...

Les meves solucions? Son moltes i totes i podeu trobar un inconvenient .. .  la de pagar per córrer no és una solució, és un problema, i greu. Jo preferiria retallar en premis per fer més assequible el cost de la cursa a l’organitzador, posant uns mínims i que a partit d’allà cada organitzador  pogués posar els premis que volgués,  i suposo que a més premis més participació. El que tinc clar és que em d’evitar la desaparició de curses.

Si no hi ha carreres no hi ha futur i quan no tinguem carreres no hi haurà discussió possible. Ara i som a temps, ara podem discutir, ens podem emprenyar, intercanvia punts de vista... quan no tinguem carreres no hi haurà discussió possible, no hi haurà futur, no hi haurà ciclisme, tot s’haurà acabat....

El que més em fot de tot això és que sempre em d’aixecar el crit de guerra els corredors,  m’agradaria saber que fa la federació quan un organitzador truca a la federació dient que ha de suspendre la carrera? Que li diuen? Aquest any he parlat amb diferents organitzadors, i molts m’han mostrat el descontentament amb la federació, que en comptes de reduir costos els hi augmenten!

Ja a principis d’any vam demanar reunió amb la federació i res de res....

Solucions i diàleg ja!

dilluns, 23 de juliol de 2012

aneu a la merda...

Se que sempre he escrit de ciclisme en aquest blog, però mira, avui necessito expressar el que sento i no és de ciclisme precisament del que vull parlar.

Aquesta imatge està presa des d'un avió...
Avui, des d'Albons, les flames tornaven a revifar

 Ahir a les 21h del vespre des de Torroella, la pufor del fum era molt intensa...
 El cel estava covert a l'Estartit
El Montgrí a primera hora de la tarda, el nubol de fum era esfereidor...


Com per desgràcia ja sabreu ahir és va declarar un incendi a la jonquera que és va veure agreujat per la forta tramuntana. Malauradament ja han perdut la vida 4 persones, això és el meu greu, però darrere d’un incendi queden famílies destruïdes, cases cremades, masos centenaris fets carbó, finques de generacions cremades, animals morts, pastures i granges cremades i un llarg ect...

Ja en tinc el collons plens, el principal culpable del incendi és el qui el provoca, i sembla que aquest va ser per una cigarreta llençada per un imbècil que és mereixeria patir el dolor de les persones que han patit aquest incendi. Quan un energumen llança una cigarreta per la finestra ja sap el que pot provocar, o sigui que d’homicidi imprudent res de res, està ven clar que cada un te que assumir la seva culpabilitat.

Em sembla denigrant i patètic que algú des d’un despatx a la moncloa o a la generalitat  pugui decidir el que han de fer els pagesos, ramaders  i que pugui retallar en seguretat! Aquests fills de puta que d’es d’una taula vulguis saber més que la gent de la terra. Per mi se’n  poden anar a la merda.

Els pagesos i ramaders troben tot tipus de traves, van desapareixent, i amb això els boscos estan bruts, i amb la això el perill de foc augmenta molt.

Torno a dir que la culpa és del fill de puta que crema els boscos, i per mi mereix el més grans dels patiments, però cada un te la seva part de responsabilitat!

divendres, 20 de juliol de 2012

especial


Demà correm a Sant jaume dels Domenys, una cursa molt dura, sense cap dificultat orografica, però que la calor, el ritme i el vent la fan una cursa dura de veritat.
Aquesta foto és molt especial per a mi, en fa 3 anys, el juliol del 2009, era la segona cursa que corria despres de la operació i d'estar 6 mesos inactiu. No és que la primera no fos especial, al contrari, va ser 15 dies avanç a sant pere de Ribes, però era conscient que el cor va ser el que em va empenyer a córrer i no el cap, donc feia 3 setmanes que habia rebut l'alta.
A la segona cursa va ser a sant jaume dels Domenys, on correm demà, i va ser la primera cursa que vaig acabar despres de rebre l'alta. Costa descriure tot el que vaig sentir aquell dia al passar la linia de meta, però us puc assegurar que va ser molt.
Guardo un molt bon record d'aquell dia...

dilluns, 16 de juliol de 2012

Esperar, o no esperar?


Diumenge vaig tornar a veure una etapa atípica del tour, com la de fa dos anys. Un dels capos cau o pinxa i els altres l’esperen.

Sincerament, la meva opinió és que mai s’ha d’esperar, sinó pots caure en la equivocació de fer  quelcom malament.

Quin criteri és fa servir i qui imposa aquest criteri, quan s’ha d’esperar o no,  què ha de passar per dir que s’ha d’esperar... una caiguda, una punxada, una averia... què?

La veritat és que després del que va passar i de saber que algú va llançar claus a la carretera veig lògic parar per esperar, però en el moment que ho van fer ells no sabien el que estava passant...

Per mi el que va passar va ser un espectacle lamentable, un espectacle que darrerament es repeteix i és que sembla que el famós fair play estigui calant en el ciclisme. Un espectacle lamentable que el tour no és mereix, una carrera plena d’èpica, d’espectacle i honor.
El tour és la carrera més gran del mon, per la seva història, per les seves gestes... i ara no és mereix que els ciclistes "moderns" és carreguin tot això...



Paradoxes de la vida, un espanyol rescatant un banc holandes, i és que després de quedar-se amb 4 corredors el rabbobank  tenia una empresa difícil.

Com diu en Frank egberts, un espanyol salvant un banc (rabbobank) holandes. I és que amb el despilfarro i corrupció dels bancs espanyols  la paradoxa és curiosa.

dilluns, 2 de juliol de 2012

Pell de gallina...

Avui tenia pensat escriure sobre la horrible carrera que vaig fer diumenge a Perafort, però llegint això (.http://piratasteam.wordpress.com/2012/06/20/el-increible-juanjo ) se m'han passat les ganes, i és que després de llegir-ho he pensat " que collons vols escriure".
A anys llum del que en Juanjo li va passar em sento molt identificat amb la seva lluita i afany per tirar endavant, i és que quan un menys s'ho espera una noticia o un fet et pot canviar la vida...
Que grans que sou, us vull coneixer...http://piratasteam.wordpress.com/2012/06/20/el-increible-juanjo/

dimecres, 27 de juny de 2012

Un bocí d'esperança


Ja fa dies, concretament el dia del campionat de Catalunya de contrarellotge parlant al final de la cursa amb un grup de corredors vaig sentir una d’aquelles coses que fan que la meva petita i particular lluita per el bé del ciclisme tingui sentit i em faci revifar les meves ganes de seguir lluitant. “prefereixo no acabar una carrera elit que guanyar una master”

Tots sabem com està el tema del ciclisme català, on les coses il·lògiques estan a l’ordre del dia. Quin sentit te tenir el mateix cap de setmana una cursa d’elits amb 60 corredors i una de master amb 30? Per mi no en te cap. Tinc molts companys corrent a master i saben el que penso i saben que avui dia aquesta categoria no te cap sentit. Cal reflexionar profundament sobre que volem i cap on anem. Desde la federació ja fa 4 anys que em diuen que la categoria de sèniors desapareixerà, i continua vigent.

Molts  master  tenen el nivell per poder córrer en elits, és més, molts masters entrenen el doble que molts elits. Ja he dit moltes vegades que quan la categoria master era per gent que no podia entrenar entre setmana era una categoria amb sentit, ara el que passa és que ni una marxa cicloturista te el sentit que hauria de tenir...   

Particularment no se com acabarà el nostre ciclisme, ni tan sols se si hi ha la voluntat de voler-ho arreglar. Sobint penso que la gent deu pensar que “mentre a mi no m’afecti passo de tot” però el problema ja el tenim aquí i ara si que ens afecta a tots. Quan no fa masses anys érem 200 juvenils a les carreres, era un gust, doncs cal analitzar que ha passat per deixar degenerar tant aquest esport, per passar de 200 a 50 en uns pocs anys...

Reflexionem tots i impliquem-nos tots siusplau....

dijous, 21 de juny de 2012

Poca participació


No entenc els ciclistes

Aquest cap de setmana vaig viure incrèdul la poca presencia de corredors en les dues curses celebrades.

No entenc el  motiu ni la poca consciencia dels corredors i equips al mal que estan fent al ciclisme. Segur que algú em dirà que curses en circuit no i van perquè son perilloses i no val la pena. Caigudes n’hi ha a tot arreu i en curses en circuit és on s’aprèn de la importància de la col·locació, però això son altres coses que no ocupen el que jo vull explicar.

Suposo que tots estem al cas del que costa organitzar una cursa, a nivell econòmic i a nivell d’infraestructura, doncs ara imagineu-vos la cara que se li queda a l’organitzador quan veu que a la seva cursa i assisteixen 50 corredors, potser pot pensar molt legítimament que per això no val la pena...

Estic més que fart de sentir corredors i equips queixar-se de que no hi ha curses i et trobes que quan hi ha carreres a Catalunya corredors i equips no assisteixen a la cursa i en canvi van a córrer fora de Catalunya, a frança (amb la autorització pertinent de la federació catalana), o inclús van a les flamants marxes ciclituristes que tan aporten al ciclisme de base i que tants i tans currículums omplen de corredors amateurs.

Em fot vergonya veure la poca consideració que hi ha cap a l’organitzador, potser algun dia voltes perdudes a Catalunya tornaran i llavors voldreu ser convidat i possareu el crit al cel si no és així, però mentrestant vosaltres eu anat passant de venir a curses que signifiquen la base del nostre ciclisme, i que no son dignes del vostre flamant nivell i del vostre flamant equip.

Tothom és ven lliure de fer i anar allà on vulgui, però vosaltres mateixos amb la vostre consciencia i amb el vostre saber estar...

El ciclisme el fem tots, corredors, organitzadors, equips, esponsors, voluntaris... però si els primers que ens queixem perquè no hi ha curses  som els primers que deixem a l’estacada a la resta anem malament, molt malament!!

dilluns, 18 de juny de 2012

Gran cap de setmana!

Diumenge cursa a Sant Joan Despí, cançats de la jornada anterior vam poder aconseguir la tercera victoria de la temporada per equips, i van copar la segona plaça del podi (juande) i la tercera (jordi Soler) i la 5 de Jose Gonzalez). Victoria de Jordi Cervantes (codic 34) que junt amb els seus companys d'equips van plantejar la carrera a la perfecció.
 Dissabte a la Pobla de Mafumet, gran victoria de Jose Antonio Gonzalez i segona victoria de la temporada per equips. Jordi soler va ser segon i llastima de la punxada de Juande a 3 voltes del final sinó copem el podi, ivan Graït va ser 6º.

 En quan a mi vaig millorant, molt a poc a poc. però millorant. Dissabte a la Pobla una caiguda sense conseqüencies em va eliminar de poder estar amb els millors i diumege tot i els 90 km en circuit, que s'em van fer inmensament durs vaig acabar la cursa "prou bé". Ho posso entre cometes perquè tot i que vaig acabar mort les sensacions van ser bones.
Aquest any estic disfrutan d'alló més del que és córrer amb equip i compartir equip amb aquesta gernt no te cap preu...Sou collonuts tots!!!!!! corredors, acompanyants.... TOTS!!!!!
Pensava parlar d'una cosa que mereix un post sencer, i el faré aquesta setmana! que trist és veure que equips sencers catalans no aportin cap corredor a les curses catalanes!

dimarts, 12 de juny de 2012

Professionals


És evident que aquesta paraula pot tenir molts significats. Dins el mon del ciclisme la paraula professional es la persona amb llicencia de professional.

Però jo vaig més enllà, per a mi ser professional significa dedicar-se única i exclusivament a la bici, a entrenar, descansar i competir. Per a mi això és ser un professional, i jo durant 3 anys ho vaig fer, i sense cap mena de dubte van ser uns tres anys inoblidables, poder fer i dedicar-te al que t’agrada és el millor que a un li pot passar.

Evidentment per ser un bon professional el primer que has de tenir clar és que has de cuplir al 100x100 amb el significat de la paraula... professional... dedicació, sacrifici, dieta, cuidar-se, descansar, entrenar amb vent, pluja, fred, calor o el que sigui... son tantes coses que molts pocs la compleixen...

I evidentment el que més falta fa a tot això és poder cobrar un sou que et permeti tenir la tranquil·litat de poder fer les altres sense pensar en el que tens per pagar... i ser un professional de llicencia no vol dir que tinguis un sou, és més, pocs tenen un sou per viure tranquil·lament, i en la categoria amateus també hi ha professionals, que encara tenen menys sou, molt menys...

Son tantes les coses que significa ser professional, i tantes les variants que composen aquesta paraula que penses i cada cop i trobes una cosa nova.

Ser professional ( amb llicencia) és un somni que no vaig poder aconseguir, però durant tres anys em vaig sentir com a tal, sense sou, sense llicencia,  però entrenant, cuidant-me, amb sacrifici, il.lusió com si ho fos... una experiència que mai, mai oblidaré....

diumenge, 10 de juny de 2012

malament és poc!

Foto: David Padilla
Diuen que quan et prepares bé una cosa normalment surt bé.
 Doncs aquest no va ser el meu cas!
Portava dies entrenant per poder disputar el Campionat de Catalunya contrarellotge i quan pensava que podia fer un bon resultat va ser que no.
Ja des de l'inici vaig veure que les cames no anaven gens bé i que el ritme no era gens bó i evidentment al arribar a meta i veure el meu temps vaig corraborar el que les meves cames em transmitien durant tota la prova. Que i farem, una altre serà!

dimarts, 5 de juny de 2012

Marxes cicloturistes



Des de fa temps que les marxes cicloturistes han deixat de ser el que el seu nom denomina.

Recordo que quan era jovenet, deu fer uns 15 anys que vaig participar en una marxa cicloturista a Manresa, la que organitzaven els amics cicloturistes del cor de Catalunya i que portava per nom Josep Pesarrodona. Sortíem unes 200 o 300 persones i recordo que s’anava ràpid, però que gairebé tothom parava als avituallaments i gaudia del paisatge per allà on passava. Al acabar et donaven un diploma, on et deia el temps que havies fet i depenent del temps posava or, plata o argent... allò ja em va sorprendre, però tampoc li vaig fer cas.

Amb el pas dels anys he anat llegint revistes, diaris i la meva sorpresa és que una marxa CICLOTURISTA te una classificació, i que fins i tot te un GUANYADOR! Una marxa cicloturista!!!  Te més repercussió el “guanyador” d’una marxa cicloturista que el guanyador d’una carrera amateur! Veig sorprès corredors o fins i tot equips que prioritzen una marxa cicloturista a una cursa, i el més fort, allà és creixen i participen a la marxa en “modos” carrera, tirant com si d’una carrera és tractes.

No vull pas que s’hem mal interpreti, tothom és lliure d’anar on vulgui, faltaria més, però penseu que la gent que acudeix a les marxes (una majoria)  i va a gaudir del paisatge, d’un cap de setmana amb la família en molts casos, a superar-se a si mateixos, a posar-se les botes als avituallaments, a passar-ho bé amb la colla que van.... i crec jo i és una opinió personal, allà és troben amb uns energúmens desbocats que es prenen la marxa com si la vida els hi anés.

Les marxes son marxes, i les carreres son carreres. Actualment molts ho confonen i se senten poderosos remuntant i passant la gent que pràctica el cicloturisme de tota la vida, ells son els grans perjudicats de la gent que no entén que si volen fer carreres ja existeix el ciclisme de competició.

dimarts, 29 de maig de 2012

una imatge val més que mil paraules

diuen que una imatge val mès que mil paraules, i la veritat és que és ven cert. Pujar al podi per una victoria per equips i fer-ho així és molt gratificant. Sense cap mena de dubte pujar allà dalt em va fer recordar molt en Xavi, segur que ell era allà, i és que segur devia estar allà mirant i gaudint....


Les coses van sortir a la prfecció i en Jordi Soler va aconseguir la victoria de la cursa, se la mereix després d'un any d'entrevancs i de males situacions i lesions. Te la mereixes crak!!!! la tàctica de l'equip va funcionar a les mil maravelles i és que quan tothom fa el que se li diu les coses funcionen! exel.lent plantejament Juande!!!!
En quan a mi, millorant però lluny de poder complir amb les expectatives... s'ha de seguir millorant, però estic en el millor equip per poder-ho fer!

divendres, 25 de maig de 2012

IV Trofeu Carlos Ferran

Diumenge a les 11h a Reus tenim cursa. Per mi és una cursa especial per les emocions viscudes l'any passat.
Un circuit al passeig Prim on l'espectacle està assegurat. Una exel.lent organització i l'afluència massiva de public encara ho fan més espectacular.
IV trofeu Carles Ferran, aquí teniu més informació!

dimecres, 23 de maig de 2012

diumenge, 20 de maig de 2012

visió personal


Sovint parlant de ciclisme amb la gent que viu i és desviu pel ciclisme treus conclusions, idees, frustracions, i fins i tot emprenyades.

Què el ciclisme de competició està tocat de mort és ven cert, només s’ha de mirar el calendari català d’avui i el de fa 10 anys enrere. La culpa? Tothom diu que és de la crisis, i potser en part és veritat, però el meu cap va més enllà i sempre miro que hi pot haver més.

Sense anar més lluny em va venir al cap una xifra: 16000, que son les llicències que la federació catalana a expedit aquest 2012, si feu uns contes del que val cada llicència i posem que son de 60 euros de mitjana ( la de benjamí  en val 27e. I la d’elit 91e.)  Això fan un calaix de 960.000e... molts calers, ja se que molts pensareu que hi ha moltes despeses, però totes son necessàries? Jo quan sento les persones enquistades que hi ha dins la federació em ve mal, i és que es com allò que tothom ho sap i ningú fa res per canviar-ho.

Al preu de les llicències també s’hi ha d’afegir tot tipus de taxes que els clubs ja siguin organitzadors de curses, clubs amb equips han de pagar per tenir.

El que més em sobta és veure com clubs que no fan res pel ciclisme de competició reben subvenció per fer sortides el diumenge... la raó? Ven clara, una clara i descarada compra encoberta  de vots, tan val un vot d’un club de “botifarra” ( que tenen tot els meus respectes) com un club que te equips en totes les categories i organitza carreres! És just això? NO.

Com pot ser que visquem en una cultura antiquada i carca del sistema de votació? De tots és sabut que si et guanyes la confiança de Barcelona i rodalies tens les eleccions guanyades segur. La resta de clubs no cal ni fer-los cas, és així de trist i és així de senzill.

Sota el meu punt de vista la federació catalana de ciclisme ha de ser una federació de ciclisme de competició, el ciclisme de lleure no li fa cap falta una federació, i per tant una federació ha d’estar per el ciclisme de competició i fer costat als clubs que fan la base del nostre ciclisme.

Com? Doncs facilitant al màxim les coses, no pot ser que tinguis que trucar quatre o cinc cops demanat informació per voler organitzar una cursa, reduint al màxim les taxes, recaudant diners fent diferents tipus d’activitats, (per exemple, destinar un euro de cada inscripció a les marxes, loteria de nadal,...) i sobretot, ser clar i transparent a l’hora de presentar els balanços de final d’any....

dimecres, 16 de maig de 2012

Grata sorpresa

Avui repassant els diaris esportius en busca de veure si algun parlava de la victòria d’en Joaquim Rodriguez al giro d’italia m’he endut una grata sorpresa i és que el diari MARCA l’ha tret en portada. Em costa recordar quan va ser que un diari va treure un ciclista en portada per una victòria. El diari MARCA ja era dels que més parlava de ciclisme, però a partir d’ara serà el que compraré. Trist és veure com cap diari català a remarcat la victòria d’un català!
Els arrosars ja son plens d'aigua i ofereixen aquests contrastos....
La primavera i els seus colors ja fa dies que son aquí, avui amb una mica de tramuntana he disfrutat pedalant pel baix empordà!

dilluns, 14 de maig de 2012

Gran cursa "clasica Isaac Galvez"

Dissabte vaig assistir a una cursa d’aquelles que et ve molt de gust córrer, per molts motius.
Entre ells per ser un homenatge a un ciclista que va morir practicant l’esport que més li agradava, que no vaig tenir el plaer de conèixer però que els que si que ho van fer en parlen meravelles.
Grandíssima carrera, grandíssima organització,  grandíssima col·laboració.
La sortida va ser d’infart, durant la primera hora el meu cor anava a tope, ràpid, molt ràpid....  al final vam posar a un corredor de l’equip al tall bó del dia i a partir d’aquí a controlar al pilot.
Pell de gallina al arribar al primer tram de camí rural, on al inici del mateix hi havia un cartell que indicava “tram 1”, pufffff  al més pur estil del nord d’europa.... controls a tots els encreuaments, perfectament senyalitzats... tot perfecte.  5 trams de camí rural espectaculars on encara que anava mort i amb rampes a les cames des de el km 80 m’agafava com si fos cap de cursa per no quedar-me enrere.
La veritat és que dona gust veure que encara queda gent que és desviu per el ciclisme, que sent amor, que sent passió, que sent el que s’ha de sentir per poder portar aquest sport endavant.
Tots els meus agraïments a la família Galvez, gràcies de veritat per fer que un enamorat com jo del ciclisme s’emocioni al veure la passió que desperteu cap a la resta de gent que estimem i sentim el ciclisme com feu vosaltres, gràcies de veritat...
Espero que aquesta cursa tingui tot el recolzament que mereix, perquè de veritat que se la mereix, un clar exemple del que és amor per una persona i per aquest esport.
Xapeau a la família Galvez !!!!! gràcies, gràcies i mil gràcies!!

divendres, 11 de maig de 2012

carta d'Anna Ramirez a la comissió de femines

Que el ciclisme femení no passa per un bon moment no és dir res de nou, defet, el ciclisme femení sempre ha anat darrere del masculí, com en tants altres esports i situacions a la vida. Però sobint un s'assabenta de coses que fan vullir la sang a qualsevol persona que estimi aquest esport, i és que la dedicacció, la voluntat, el saber estar, la constància, el sacrifici i tants altres adjectius son els que tots hem de passar per assolir els nostres objectius. Per això quan un veu que tot i fer tot això hi han persones que priorotzen coses que no haurien de tenir-se en conte a l'hora de gestionar una federació com és la de ciclisme.
Les injusticies em poden, per això us passo la carta que la corredora i ultima guanyadora de la copa d'espanya del 2011 Anna Ramirez ha adreçat al comissió de femines. llegiu-la!!!!

"Buenas tardes, este correo va dirigido a la Comision de féminas de ciclismo de carretera.

Ante todo me presento, soy Anna Ramirez Bauxell y, haciendo caso a su oferta de inicio de temporada, me decido a contarle las inquietudes y carencias del ciclismo femenino actual. Es un mail largo y espero tenga la paciencia de leer ni que sea entre ratito y ratito sin sacarlo de contexto sobretodo.
Soy consciente que esto puede perjudicar el poder ir con la seleccion puesto que por mucho que se diga, sienta mal que le critiquen a uno, pero vamos a creer en su profesionalidad.
Creo que en mi presentación he de hacer notar el echo que llevo ya mucho tiempo, muchas experiencias, muchas personas conocidas dentro del mundo del ciclismo femenino (y fuera de él), mucho mundo recorrido, por lo menos si me comparo con la mayoria de las chicas que corren actualmente.

Puede que no haya sido nunca una Dori Ruano ni una Joane Somarriba, ni mucho menos, pero... llevo en el "mundillo" desde los 15 años, con algunos años de por medio en los que me desconecté, pero a pesar de lo expuesto, de no ser una superstar, no soy tonta, me he dado cuenta de las cosas, he vivido cambios, percibo el mundo cómo cualquier persona capaz de ser crítica de su entrono, és decir, puede que nunca haya hablado siendo consciente que si no eres una Joane nadie te escucha, pero soy capaz de hablar de ciclismo femenino igual que una Joane, una Dori o una Eneriz. Es por eso que si quiere puede considerar mi aportacion a la hora de conocer el estado actual del ciclismo femenino con el fin de mejorarlo.

Es mas, a mi, sinceramente, no me va nada en poder hablar de lo que pasa en el ciclismo femenino español. Es ahora, que tengo una vida feliz y plena, tengo un trabajo que me permite vivir la vida, que tengo ya unos cuantos años y no le debo nada a nadie, es ahora que veo el momento de decir las cosas tal i como son, se acepten o no, las vean o no las quieran ver. A parte sinceramente, decirle que al estar estos dias de baja he tenido tiempo para perder escribiéndole esto, puesto que creo que todo mail o intento de denunciar nuestra situacion será esteril. (lo digo por experiencia)
Ahora usted pensará: No! no es una perdida de tiempo!
Pero, ojalá algun dia me pueda demostrar que esto no es una pérdida de tiempo...

Con 20 años decidí irme a Itlia junto con Marta Vilajosana para dedicarme profesionalmente al ciclismo de carretera, ahí, viajamos, conocimos, aprendimos, sufrimos, nos trataron mal, conocimos tambien a gente mas que buena y a gente que nos ayudó...todo esto hasta el dia que un seleccionador de ciclismo femenino español me dijo: Anna, no tienes porque aguantar esto, ademas no te estan pagando lo que te prometieron! yo te doy la oportunidad de correr con la seleccion española porque lo mereces y confio en ti.

Estas palabas a mi, me hicieron renacer, en 2004 obtuve mi mejor victória, el campeonato de españa absoluto, hice una Bira a muy buen nivel, rendí en el Tour de l'Aude haciendo 3a en la etapa reina, fuimos al europeo de Atenas el cual ganó Maribel Moreno, me dió la oportunidad de correr un Mundial de ciclismo en ruta. Ví que no le podia fallar a aquella gente que no solo prometia, sino que cumplia. Eso motivaba a quien fuera.

Con 25 años mi inquietud por la vida y ante las dificultades, a pesar de los esfuerzos de la federacion, me llevó a hacerme policia de catalunya, Mossa d'Esquadra, ahí pasaron unos años en los que mi contacto con el ciclismo femenino era mas escaso, pero siempre he "controlado" el panorama nacional e internacional puesto que me gusta la bici, me gusta este deporte.

El año pasado a mis 30 años, David Payet, director de equipo femenino desde hace mucho tiempo y ex organizador de una de las mas bonitas copas de españa que se hacian, me llamó para correr con su equipo.
Mi respuesta fué positiva, aunque no me quise implicar puesto que mi objetivo era hacer la Paris Brest Paris, de 1200km seguidos.
Su forma de hacer ciclismo y equipo me hicieron recuperara las ganas de correr.
Cual fué mi sorpresa al regresar a este mundo?
Pues que cómo quien dice y sin despreciar a ninguna corredora, gané la copa de España, algo deslucida por sus 4 unicas pruebas, pero la gané facilmente, muy facilmente.
Me sorprendió el bajo nivel que habia, qué ha pasado? me dije... yo que pensaba que con los años estaria todo mejor que cuando corria,(por lo menos igual) que la federacion seguia ayudando un poquito a las corredoras...que....un largo y decepcionante etcetera...

Puedo resumir los problemas que percibo, pero ruego lea y me deje explicar con mas detalle.

Cómo puede ser que la seleccion española no realice mas salidas coherentes?, me explico, de qué vale ir a una copa del Mundo dónde la primera española llega en el puesto 60? no seria mejor salir a correr carreras de segunda dónde las corredoras adquieran nivel pudiendo cazar algun punto UCI para mantener españa entre las primeras naciones? no sería eso mas inteligente y rentable?
Por qué no se planifica una estratégia para hacer mejorar a las corredoras de ese modo? o se corre o no se mejora...
Respuesta que se lee de las acciones realizadas:

Puede que sea mas cómodo para algunos decir: no, si ya las sacamos a correr pero no hay nivel...mira la primera llega en el puesto 60... Sabe usted cuantas veces he oído esas palabras? "es que no hay nivel"
Pues creo que demasiadas, esas palabras a mi me resbalan pero, a una chica joven y con ilusion les hace sentirse fatal, que no las valoran nada su esfuerzo. No lo digo por decir, lo he visto en persona y tener que hablar con esa chica para que sus ilusiones siguieran intactas antes de la carrera.
Esa es la actitud hacia nosotras?
Claro, es facil dar la culpa de la situacion a las corredoras las cuales nunca tendran el valor de quejarse por miedo a que no las lleven a las pocas carreras que corre la federacion...porqué claro, es normal que siempre se tenga tendencia a llamar a las que caen bien pero, por favor...! estamos en una federacion española, organismo que tendria que ser imparcial respecto estos temas...españa es así supongo...

Dónde estaba la seleccion cuando se corrian las vueltas mas faciles para conseguir puntos uci? República Checa, el Salvador, Quatar y tantas otras...
En gran cantidad de carreras de "primera" y "segunda" se puede ver la participacion de muchos equipos nacionales extranjeros, dónde está la seleccion española? pues en casa, lamiendose las heridas, diciendo que no tenemos nivel y que las jovenes que vienen si que son buenas y nos sacaran de la miseria... es una escena casi de teatro pero es así, se quiera o no se quiera ver.

Permitame decirle que yo, de jovenes a las que atribuían "superpoderes" he visto a puños, y que actualmente esté corriendo no queda ni una, lo siento por usted por que sé que es la tia de Sheila, una gran corredora que personalmente creo que tiene madera de ciclista y actitud sobrada para llegar lejos, pero cuando ella u otra super joven llegue a ser Sub23 o élite y vea que dónde todo eran facilidades por parte de la federacion ahora hay un vacio enorme, no se sienta ya apoyada y vea que todas las elites y Sub23 estamos en el limbo del ciclismo, cuando vea que las ilusiones que le alimentaban de pequeña ahora ya no son nada y que la vida se tiene que vivir con dinero y una profesion dandose cuenta que esta no puede ser la del ciclismo...pues su unica salida será la que han y hemos tomado la mayoria o todas, pues centrarse en los estudios desengañadas, o buscar un trabajo que les dé de comer.

No todas pueden seguir mantenidas por los padres o por un novio generoso con 25 años, alguna queda por ahí, pero por suerte, la mayoria, somos mas listas y elegimos ser mujeres independientes sin depender de padres ni maridos. Llegando a ser algo en la vida, policias, enfermeras, periodistas, dependientas de un comercio...da igual el qué pero independientes y realizadas.

Con todo esto quiero decir que si no se monta un mundo para las elite, las jovenes al llegar a esto estaran obligadas a dejarlo, no se les puede montar un mundo de juveniles y al llegar a elite dejarles de la mano de dios!
Esto es lo que ocurrió con tantas buenas ciclistas que tenia este pais pero que al llegar a la época de decidir qué hacer con su vida y ver que siendo sub23 o élite no tienes ya ninguna ayuda ni facilidad, se decidieron a centrarse en sus estudios dejando la bici de lado.
Se va a seguir repitiendo la situacion o tienen un plan para las jovenes actuales? En cuestión de dos o tres años lo sabremos, estoy impaciente.

No se si que haya ocurrido esto es incompetencia de ustedes, del seleccionador por no tener ningun ánimo de lucha y vision de futuro o de la federacion que le sale mas barato tratar las juniors como los juniors con concentraciones, revisiones...etc...y ayudar a las elite les seria demasiado caro...
No sé de quien es culpa tal falta de organización pero da la sensación que han decidido prescindir de las mujeres pero con disimulo puesto que seguro que en cifras y estadisticas está todo controlado, cumplen los expedientes e informes ante la moral social y la desigualdad dando numeros que anuncian las ayudas que les prestan a las chicas de base en el ciclismo, o que nos llevan a las elite a correr una u dos copas del mundo inaccesibles para obtener el objetivo principal que es ir a mundiales y olimpiadas y hacer crecer este deporte.
Justifican el trabajo así? dejando las élite sin posibilidad alguna de ser ayudadas a crecer y pudiendo incorporar esas jovenes a la categoria manteniendo los talentos en el ciclismo?

Haciendo de esto una caricatura ya que o nos lo tomamos así o lo dejariamos todas:
estoy segura que de ser así, se miran estas hojas estadísticas pensando: esto justifica mi puesto y lo asegura ya que he podido combinar el cumplir con la moral de mi puesto en la comision de chicas y el no "tocar los huevos" a la federacion con gastos y movimientos hacia las mujeres élite, junto las juniors con los juniors y ya tenemos los informes de ayuda a la mujer por parte de la comision!
Ya no especulo ni en si realmente alguien en esta comision tiene el mas minimo interés en el ciclismo femenino, en esto no entro, puede que si sea así, puede que sólo interese algunas de las corredoras o que no interese a nadie en esta federacion, no sé pero, lo que se ha visto es un desinterés en todo y empeoramiento de la situacion. Segun lo que yo he visto diria que no se tiene mas interés que el de ocupar un sitio con algo de responsabilidad para hacer algo de currículum por si a caso nos metemos mas de lleno en la federacion.
Ya le digo, eso es lo que se percibe, yo no lo sé realmente lo que puede llegar a interesar el ciclismo femenino.
El encerrarse en banda cuando se escuchan críticas demuestra el poco profesionalismo, no criticamos a personas normalmente, criticamos trabajos no realizados o mal hechos. Confio en su profesionalidad.

Ustedes creen que las jovenes son tan buenas como para sacar a españa del fracaso, que en cuestion de 4-5 años ha sucedido? siento contra decirles, pero las jovenes no tienen tanto nivel, ojalá me equivocara, pero me temo que no...no sé qué les contaran algunos que tendrian que luchar por nosotras, pero de craks (Nicloe Cook, Trixi Worrak, Marianne Vos, Nicole Brandli...)he visto muy pocas y hoy por hoy a nivel español no veo ninguna a pesar de si ver buenas cualidades a muchas.
Si la opinion de uno es que no puede sacar resultados de nosotras porque las buenas son las juniors...ya me perdonará pero, nadie ha sido capaz de ver que para un trabajo ni que sea de reponedor en un super, lo que vale es la actitud, el luchar, el ir con ganas de trabajar, el tener la capacidad suficiente para enfrentarte y resolver los problemas, la pasion por realizar tu trabajo lo mejor que se pueda....nadie es así actualmente en la federacion en pro de las chicas? Se permite en esta federacion tal derrotismo???
Aqui está la crisis mundial y española, hace falta otra vez a gente capaz de esforzarse trabajando.

Cambiando de tema, su mail de inicio de temporada decia que harian una copa de españa mas digna, la que gané yo no lo era se vé...
Su concepto de copa de españa digna es hacer 3-4 pruebas élite? pues igual que la del año pasado...
Porqué no se facilita a los organizadores un poco las cosas? Porqué se está corriendo una copa de españa en Madrid, en un circuito de miedo, patetico, con mal piso y peligroso dónde corren escasamente 50 corredoras? Porqué se ha mantenido esta copa de españa y otras mucho mejores se les ha destruido? le recuerdo que el año pasado no nos dieron ni un ramo de flores a las del podium de la copa de españa de Madrid! si es por tema economico, estaremos de acuerdo todas que no nos hace falta ramo ni copa, sólo queremos correr y que se recuperen carreras.

Problema? pues que los organizadores estan ya quemados de las federaciones, por no escuchar, por llevar al extremo la actitud tan hispanica de ser intransigente sin dar el brazo a torcer o negociar otras fórmulas...eso es querer ayudar a las mujeres ciclistas? me estoy deprimiendo...lo siento por el comentario, suelo ser muy expresiva...


Si este no es el problema ya me dirá usted cual es? que problema no se puede hablar y resolver a favor del ciclismo femenino?
Puede que el problema sea que ni a ustedes les dejan hacer nada en su posicion, pues de ser así yo renunciaria a mi cargo, o me dejan trabajar o no pienso tragar, eso es lo que necesita el ciclismo femenino español. Gente que quiera el deporte, que sepa luchar, que sepa decir las cosas, que sea por y para las chicas, que no tenga miedo a ser un referente para el ciclismo, que sintamos que alguien confia en nosotras...
Sinceramente, no se ha visto ningun cambio positivo, al contrario....estoy segura que esa comision de feminas cuesta dinero a la federacion, si es así y viendo lo que se está haciendo, yo preferiria que no estuviera.
Estoy harta de ver en muchos ámbitos de la vida, asociacion de defensa a los derechos de las mujeres policia, sindicatos, politicos, empresarios y cargos públicos...hacen de nuestra causa (la mujer y sus derechos) un puesto provechoso para ellos. A gente que no ayuda hemos de darles las gracias? yo no, lo siento, la vida es una y por ahora todo lo que he conseguido no ha sido gracias a nadie mas que a mi misma y la gente que ha luchado por mi.
Ver que su trabajo se limita en rellenar unos papeles para justificar su existencia, pues, si esta comision es tambien así y para esto, mejor que no esté, no quiero que se engañe a la gente de este modo, aqui nadie lucha por nosotras mas que los pocos equipos que quedan en españa y nosotras mismas que nos enfrentamos a esta desgana que nos transmite la federacion.
No gasten dinero de la federacion en una comision que no es nada fructifera. Puede que alguien opine distinto pero yo no me siento representada por ustedes hoy por hoy.
Me gustaria que con hechos me hiciera cambiar de opinion, seria un placer la verdad, demuestrenos que si vale para algo esta comision!
Puntos resumidos:
1- Que pasa con las copas de españa que prometieron?, esto va de mal en peor...
2- Que pasa con el seleccionador femenino? cómo puede no estar en la vuelta la Rioja, junior, el año pasado, siendo aún no sé cual el objetivo de ir a esa vuelta sin que estuviera él. Jugarnos una plaza para el mundial? ante el seleccionador de Juniors que nos vino de director y estaba mas por ir detras de sus chicos que de explicarnos las etapas? que falta de respeto, ahí me bajé porqué a mi no me gusta que me falten de tal modo, no merecemos ni que nuestro seleccionador nos vea correr antes de decidir un equipo para el mundial???
encima me entero que alguna corredora, sin ser su culpa, podia elegir si correr o no la línea del campeonato del mundo, siendo ésta de pista...qué pasa con las que todo el año estamos al pié del cañon? repito, no es la culpa de la corredora que se planteen estos temas puesto que se trataba de una gran corredora y persona pero, en ruta no tiene mucho que hacer comparado con muchas de nosotras.
Entonces porqué el seleccionador estaba con los sub23 en francia? tan poco interesamos a la federacion que nos mandan a nuestro seleccionador con los sub23 en este momento clave para nosotras como es el pre mundial?
3- Ya no entro en temas cómo conseguir ayudas economicas para mas chicas pero si entro en que por que se facilita tanto todo a unas y a otras no, a las jovenes hay que darles todo y al llegar a élite que les dén? -rima y todo!- a parte, económicamente, se apuesta por la pista? por la carretera? o por las dos cosas? especifiquemos para no confundir el personal y veamos la realidad equiparando la pista a la carretera teniendo en cuenta las caracteristicas de cada modalidad.
Pido muy poco para mejorar algo esto:
Renovar el personal: en todo trabajo tienes que pasar entrevistas o psicotécnicos para poder ver si tus actitudes y aptitudes corresponden al trabajo a desempeñar, no estaria mal encontrar a personas mas luchadoras, las mujeres en toda la história de la sociedad humana hemos conseguido las cosas luchando, sin rendirnos ni decir si a todo, para una comision de feminas, para ayudar a las feminas hacen falta personas que esten dispuestas a luchar por esto. ( El personal tipo masajista, mecanico, doctor...eso genial tal i como está la verdad, no me refiero a ellos en ningun momento.)
Facilitar la creación o recuperacion de copas de españa y carreras femeninas: tema economico sobretodo, no seamos ruines y queramos sacar tajada de alguien que lucha por sacar una carrera de mujeres... a mi, las valoraciones que alguien pueda dar de una copa de españa no me interesa, ninguna de las copas que se han perdido era peor que la de Madrid, así que si el nivel mínimo es la copa de Madrid, recuperemos copas ayudando a organizadores en todos los sentidos.
Copiar o adaptar fórmulas utilizadas en otras federaciones europeas respecto a las mujeres y que funcionan bastante bien. Dando mas poder a la comision de feminas para que aquello que se dictamine vaya a misa, no se si es así actualmente, siendo representada esta por corredoras y ex corredoras que tengan ganas de luchar sin que esto suponga un perjuicio para participar con la seleccion.
Abrir la mente y no ceñirse siempre con las mismas, no solo las que caen bien han de correr con la seleccion española, recuperemos el prestigio de ir con la seleccion, que no sea sinónimo de que caes bien. Ir con la seleccion puede motivar a muchas corredoras que no suelen ir, pero claro para eso hace falta el siguiente punto:
Que la seleccion española se vuelva a ver corriendo por el mundo de modo progresivo para mejorar en muchos aspectos, el calendario femenino internacional es muy amplio, no se puede planificar una temporada en ves de ir improvisando?
Puede ser que estos puntos no los vean? que ingénua soy...si lo ven, pero para qué complicarse...
Si es este su discurso, dejelo correr por favor "abdique"...y, si no es así, informe de los cambios, que se vean progresos, que notemos un respaldo por parte de ustedes... y si el problema es que la própia federacion le pone palos en las ruedas, tambien digalo, informe, estoy segura que entenderemos las dificultades que pueda encontrar en su camino para ayudar a la mujer ciclista.
A la comision y técnicos solo les pediria lo que yo he dado y muchas estamos dispuestas a dar de nuevo por este deporte.
Implicacion
Soluciones
Esfuerzo
Quebraderos de cabeza
Comprension
Tenacidad
Inteligencia
Empatia con las corredoras
Dedicacion
Lucha
Lucha y
Lucha
Si se cumplen estos puntos, en cualquier trabajo obtienes frutos y el fruto de haber sido alguien que realmente ha impulsado y luchado para las mujeres ciclistas en este país es muy apetecible y recompensante.
Tambien recordarle que en este escrito estan reflejadas las inquietudes de muchas corredoras, no sólo es mi opinion ni la opinión de las chicas de un equipo, esto es un resumen de las inquietudes de muchas o todas las corredoras y personal de equipos con los que he tenido contacto en estos ultimos dos años.
El objetivo del mail no es agredir a su persona, solo pido que no se sea falso diciendo que estamos abiertos a escuchar qué pasa en el ciclismo para mejorarlo y luego cuando se dicen cuatro verdades todo el mundo se lo toma personalmente y no profesionalmente ofendiendose y dejando de saludar o dejando de contar con esa persona para correr con la seleccion femenina.
La situacion actual del ciclismo femenino es el resultado de mucho tiempo de desinterés por parte de la gente que tenia que representarnos, ustedes no llevan ni un año, sólo espero que no sigan en la línea de las antiguas comisiones de feminas y desearles muchos ánimos para mejorar esta situación.
Espero que en la próxima copa de españa, si se acerca a ella, fluya la comunicacion tan importante, y punto a favor de su propuesta al inicio del año pudiendo charlar personalmente de los puntos expuestos y de algunos otros que no he querido ya nombrar por exceso de información.
Muchas grácias y hasta pronto.
Anna Ramirez Bauxell."