Sembla que s'ha entrat en un rol en que l'espectacle ha de ser rampes com més dures millor i sota la meva opinió no és així.
Rampes durissimes del 30% que no treuen cap a res, no és pot atacar, és va a ritme (si és que es pot).
Si l'espectacle és veure corredors arribant a meta vomitant aquest no és el ciclisme que jo vull.
És evident que hi haurà a qui li agradi, i com he dit al principi, per gustos els colors.
Jo tinc clar que en les rampes d'un port de muntanya s'hi pot donar un gran espectacle, però fins un punt... de res serveix possar rampes tan dures si després els corredors no poden atacar.
M'agradaria que en l'etapa d'ahir haguessim vist un a un tots els corredors pujar per allà, i crec que l'espectacle s'hagues convertit en un lamentable reguitzell de corredors patint inumanament.
Per sort, ja hi han corredors que han criticat això .
NO caiguem en l'error de començar a tirar assfalt als camins rurals, o al final les curses acabaran totes discorrent per les pistes d'esquí.
