Dissabte vaig assistir a una cursa d’aquelles que et ve molt de gust córrer, per molts motius.
Entre ells per ser un homenatge a un ciclista que va morir practicant l’esport que més li agradava, que no vaig tenir el plaer de conèixer però que els que si que ho van fer en parlen meravelles.
Grandíssima carrera, grandíssima organització, grandíssima col·laboració.
La sortida va ser d’infart, durant la primera hora el meu cor anava a tope, ràpid, molt ràpid.... al final vam posar a un corredor de l’equip al tall bó del dia i a partir d’aquí a controlar al pilot.
Pell de gallina al arribar al primer tram de camí rural, on al inici del mateix hi havia un cartell que indicava “tram 1”, pufffff al més pur estil del nord d’europa.... controls a tots els encreuaments, perfectament senyalitzats... tot perfecte. 5 trams de camí rural espectaculars on encara que anava mort i amb rampes a les cames des de el km 80 m’agafava com si fos cap de cursa per no quedar-me enrere.
La veritat és que dona gust veure que encara queda gent que és desviu per el ciclisme, que sent amor, que sent passió, que sent el que s’ha de sentir per poder portar aquest sport endavant.
Tots els meus agraïments a la família Galvez, gràcies de veritat per fer que un enamorat com jo del ciclisme s’emocioni al veure la passió que desperteu cap a la resta de gent que estimem i sentim el ciclisme com feu vosaltres, gràcies de veritat...
Espero que aquesta cursa tingui tot el recolzament que mereix, perquè de veritat que se la mereix, un clar exemple del que és amor per una persona i per aquest esport.
Xapeau a la família Galvez !!!!! gràcies, gràcies i mil gràcies!!
