dilluns, 27 de maig del 2013

Tocat, però mai enfonsat

Si us dic la veritat pensava que mai escriuria un post com aquest, però si també us sóc franc mai m'havia sentit com em sento avui, mai.

En el ciclisme n'he passat de tots colors, i també el ciclisme m'ha ajudat a aixecar-me moltes vegades.

El ciclisme m'ho ha donat tot, així ho resumiria.

El que va passar ahir a Reus a mi em supera, i el que més em supera és veure al culpable convertit en victima per la injusticia social. Des dels 16 anys que pedalo, i mai havia vist el que vaig veure ahir, mai. Una cosa és el que sentis dir, i una altre de ven diferent és veure-ho.

Tenia intenció d'explicar el que va passar, però ho he intentat fer a les xarxes socials i no ha servir de res, avsolutament de res. I és això ultim el que m'enfonsa moralment. La gent no vol saber les dues versions, amb la que ells volen sentir en tenen prou, crusifiquen i ja està.

Es lamentable, trist i esperpentic que quatre personatges es permetin el luxe d'intentar tirar per terra la reputació de dos corredors, dos grans corredors i el més important per a mi, dos exelentissimes persones, en Juande i en Jose Gonzalez Martin. Teniu tot el meu suport, el meu i el de tota la familia e torroella, sou gent entranyable i sota cap concepte permetré que això deixi de ser així.

Sou i sereu referents en el ciclisme català i nacional i si això fot algú que si possin fulles, i ja ho diuen, en el argot basquetbolistic, si nó pots derrotar el teu rival a la pista fes-ho fora, i és el que estan intentant fer.

Avui no tinc ni ganes de pedalar, per-ho ho faré, avui volia sortir a passejar com cada dilluns, però no ho faré, fare la hora i mitja que puc fer cada dia a fondo, per cremar adrenalina i per intentar estar al vostre costat en les proximes curses, perquè es allà on hom ha de demostrar que és millor que l'altre, no ha fora la pista inventat histories per fer mal.

Amb mi ho han aconseguit, m'han fet mal, m'han ben cardat, m'han ben fotut, estic fotut, molt fotut, però sabeu una cosa... demà mateix deixava la bici si tota aquesta merda fos veritat, si tota aquesta gran mentida fos veritat, però NO ho és, ho vaig veure amb els meus ulls (per desgràcia meva i dels meus records) però tot i el dolor que em va probocar veure i sentir tot el que he vist i sentit, tinc tota la seguretat que estic envoltat d'enormes persones, amb les seves respectives parelles i fills i és per ells i per mi que aquí continuo!

Els que em coneixeu bé (que pel que veig sou pocs) sabeu que en la puta vida he dit una mentida, que sóc sincer i incapaç d'inventar histories per fer mal a ningú, sóc amant de la justicia i em reventen i dolen les injusticies cap a les bones persones! 
Juande, amb tu sempre, de tot cor!!