dijous, 27 de setembre de 2012

La meva humil opinió


Com passa aquests últims anys, cada final de temporada és posa en qüestió el model de ciclisme que volem, de si fem bé o fem malament, i tingui raó un o raó l’altre el nostre ciclisme tal i com jo l’entenc se’n va a orris.

Quan jo vaig començar en això del ciclisme era juvenil, i d’això ja fa uns 18 anys, llavors sortien 150 corredors a les curses de juvenils i altres tants a les de amateur. Tot anava relativament bé i crec que ningú va pensar en el que podia passar anys desprès.

Fins a dia d’avui el ciclisme ha estat la meva passió, i en aquests anys les he vistes de tots colors i he corregut en totes les categories possibles.

Fa cossa de 10 o 12 anys vaig tornar desprès d’una parada i vaig córrer a la categoria sènior-m30, i vaig estar un any, guanyant la challeng catalana sènior i fent segon absolut, el campionat de Catalunya i el de Barcelona i un bon grapat de curses. Vaig voler passar a elit hi i vaig estar 5 anys, vaig tornar a master i vaig tornar a elits. En aquests dos passos a la categoria master vaig comprovar un increïble canvi, el primer cop, entrenant 2 o 3 dies entre setmana estava davant, quan vaig tornar, desprès d’haver estat 5 anys a elits el nivell havia canviat molt, però que molt. Vaig veure que l’essència d’aquella categoria havia deixat de tenir sentit i sota el meu punt de vista ara no te sentit.  Aquesta categoria és va crear com una categoria d’esplai, per gent que no te temps d’entrenar gaire i que te el cuquet de la competició.

La immensa majoria (que no tots)  de corredors masters poden estar perfectament a elits, ja que el nivell de la categoria elit a baixat molt respecte a anys anteriors. En general el nivell ha baixat a per tot, des de cadets, juvenils... ja no hi ha 150 corredors per carrera, sinó que son 40 o 50 a tot estirar, i evidentment, a menys quantitat menys possibilitat hi ha que passin corredors.

A mi m’encantaria poder córrer a master, però quan miro a la categoria d’elits i veig el numero de corredors que hi ha penso que el meu lloc està a elits, penso que si jo fos organitzador voldria una participació alta de corredors, pel contrari si jo organitzo una curs i em venen 20 corredors m’ho pensaré molt avanç de tornar-hi, i si mireu una classificació veureu que una gran majoria és gent de més de 30 anys.

Us prometo que jo estaria encantat de poder dir “ostia, som 150 corredors a cada cursa i els s23 em treuen els ulls perquè entrenen la ostia i jo no puc amb ells” i llavors diria, “vaig a master, que es el lloc que em pertoca per la meva edat, perquè treballo i sobretot  perquè venen els joves per darrere amb una trampera increïble”, us juro que m’encantaria, però per desgracia no es així i si pensem egoistament  la cosa no canviarà.

Podem reunir-nos, parlar del com fer-ho, parlar de solucionar el problema... però  si us estimeu el ciclisme com jo, penseu amb el cor, però també amb el cap, que això no és soluciona estan sentat a casa a esperar que els altres ho arreglin tot.

Tothom pot córrer allà on li vingui de gust, però penso que s’ha de pensar en el futur de la categoria trampolí a pro’s, que no és altre que amateur, i si en aquetes curses no hi ha participació no hi ha carreres, i si no hi ha carreres no hi ha futur.

Reflexionem, pensem  i actuem...

dilluns, 24 de setembre de 2012

Un es massa


Cada cop que sento una noticia d’un ciclista atropellat el cor se’m encongeix. La setmana passada va ser el professional Victor  Cabedo, però masses vegades sentim la noticia, masses, i una ja és massa.

M’emprenya molt veure la falta de cultura que tenim en aquest mon, la falta de respecte cap als usuaris de la bicicleta és inadmissible i el que més m’esparvera  és veure que no és fa res des d’ensenyament per posar fil a l’agulla i que aquest respecte és faci desde les escoles.

Tots els que pedalem sabem del perill que tenim quan sortim  a la carretera, jo sense anar més lluny fa dos anys un cotxe va trencar el retrovisor  dels seu cotxe contra el meu cul i em va deixar la marca del seu pneumàtic marcat a la sabata, tot això en una recta de més de 2km i amb una visibilitat excel·lent. Aquell dia si aquell cotxe arriba a anar un pam més a la dreta potser avui no estaria escrivint això. El cotxe no es va parar, va fugir.

Se sobradament que també hi ha ciclistes imprudents, però penseu que el ciclista es extremadament vulnerable quan està sobre de la bicicleta i qualsevol cop pot ser letal.

SIUSPLAU RESPECTE AL CICLISTA, SIUSPLAU FOMENTEM LA CULTURA DEL RESPECTE!  

dilluns, 10 de setembre de 2012

Porcs


Aquest és el resultat de qualsevol carrera ciclista. Tot l’avituallament que cada un porta a la sortida a terra de qualsevol cuneta.

M’indigna molt veure lo porcs que poden arribar a ser els corredors, ja siguin amateurs o professionals. Veure per la tv com un corredor que està rebent avituallament del cotxe d’equip i llença el bidó d’aigua a la cuneta de la carretera m’entristeix i em fa sentir vergonya. Si tens el cotxe al costat que costa tirar el bidó d’aigua o la resta de deixalles que un corredor pot portar a les butxaques del Maillot dins del cotxe? Em fa pena quan el senyor locutor de la tv diu que la formula 1 també contamina.... i? O sigui que com que un esport contamina tots poden contaminar?

 Veure quan els corredors pugen muntanyes per paratges  meravellosos i llençes tot el que poden a terra em fa sentir trist, m’indigna i m’emprenya.

I en les curses de categories inferiors passa el mateix... que costa guardar-se els envol toris de les barretes energètiques a les butxaques del Maillot? No clar, és més bonic jugar a ser pro’s i llençar tota la merda a terra .

Conservar el medi ambient  és ser curos en aquest tipus de conductes. A mi m’agrada trobar les coses netes i per tant jo no embruto. Feu el mateix, que no costa res.

dimarts, 4 de setembre de 2012

No fa falta!

Diuen que per gustos els colors, i a mi aquesta vuelta a espanya no m'està agradant.
Sembla que s'ha entrat en un rol en que l'espectacle ha de ser rampes com més dures millor i sota la meva opinió no és així.
Rampes durissimes del 30% que no treuen cap a res, no és pot atacar, és va a ritme (si és que es pot).
Si l'espectacle és veure corredors arribant a meta vomitant aquest no és el ciclisme que jo vull.
És evident que hi haurà a qui li agradi, i com he dit al principi, per gustos els colors.
Jo tinc clar que en les rampes d'un port de muntanya s'hi pot donar un gran espectacle, però fins un punt... de res serveix possar rampes tan dures si després els corredors no poden atacar.
M'agradaria que en l'etapa d'ahir haguessim vist un a un tots els corredors pujar per allà, i crec que l'espectacle s'hagues convertit en un lamentable reguitzell de corredors patint inumanament.
Per sort, ja hi han corredors que han criticat això .
NO caiguem en l'error de començar a tirar assfalt als camins rurals, o al final les curses acabaran totes discorrent per les pistes d'esquí.