dilluns, 16 de juliol de 2012

Esperar, o no esperar?


Diumenge vaig tornar a veure una etapa atípica del tour, com la de fa dos anys. Un dels capos cau o pinxa i els altres l’esperen.

Sincerament, la meva opinió és que mai s’ha d’esperar, sinó pots caure en la equivocació de fer  quelcom malament.

Quin criteri és fa servir i qui imposa aquest criteri, quan s’ha d’esperar o no,  què ha de passar per dir que s’ha d’esperar... una caiguda, una punxada, una averia... què?

La veritat és que després del que va passar i de saber que algú va llançar claus a la carretera veig lògic parar per esperar, però en el moment que ho van fer ells no sabien el que estava passant...

Per mi el que va passar va ser un espectacle lamentable, un espectacle que darrerament es repeteix i és que sembla que el famós fair play estigui calant en el ciclisme. Un espectacle lamentable que el tour no és mereix, una carrera plena d’èpica, d’espectacle i honor.
El tour és la carrera més gran del mon, per la seva història, per les seves gestes... i ara no és mereix que els ciclistes "moderns" és carreguin tot això...



Paradoxes de la vida, un espanyol rescatant un banc holandes, i és que després de quedar-se amb 4 corredors el rabbobank  tenia una empresa difícil.

Com diu en Frank egberts, un espanyol salvant un banc (rabbobank) holandes. I és que amb el despilfarro i corrupció dels bancs espanyols  la paradoxa és curiosa.