dimarts, 25 de març de 2014

somnis

 Ja fa uns quants anys que pedalo, i quan vaig començar el meu somni era poder estar en la foto de d'alt, dit d'una altre manera, ser profesional.
Vaig estar tres anys de la meva dedicant-me exclusivament a fer el que més m'agrada, pedalar i competir. Van ser tres anys inolvidables a les files del Angel Mir i amb ells vaig correr les millors carreres del calendari català i español, fins i tot vam anar a frança i una sortida que mai oblidaré a centreamerica, al Salvador.
Quan ja duia un parell d'anys en això vaig veure que el meu somni no és compliria, em faltava molt per poder ser profesional i em feia falta alló que per més sacrifici i per més ganes que hi possis no es pot aconseguir, talent.
Hi ha gent que com a tots els esports neix amb un dó especial i jo no el tenia...
Però cap problema, he disfrutat, disfruto i mentre continui fisfrutant continuaré pedalant.

Avui la Volta a Catalunya passava pel costat de casa, i tot i el mal temps m'he possat el impermeable he agafat la bici i cap allà he fet cap. He acabat xop, però amb un somriure d'orella a orella perquè avui m'he retrobat, he pedalat agust sota la pluja i es que hi han diez que hom no sap el perquè t'omplen...