dijous, 4 d’octubre de 2012

Un orgull

 
La temporada ha arribat a la seva fi, a mi personalment se’m  ha fet curta. Curta per diferents motius, un perquè el meu estat de forma ha arribat a les dues ultimes curses, l’altre pels pocs quilometres que he fet i per tant la manca de ganes de deixar de pedalar uns dies i sobretot i per sobre de tot quan un està a gust en un lloc tot és fa curt.
Aquest any canviava d’equip, i anava a córrer on feia molt de temps que volia córrer... a l’Ilerdense, que en uns mesos m’ha obert les portes de bat a bat, on he viscut moments que no havia viscut en tota la meva època de ciclista i on he conegut gent increïble.
 Un pensa que quan arriba a certa edat hi ha coses que canvien en la mentalitat d’un, o més ben dit,  la gent   et diu “quan siguis gran pensaràs d’una altre manera, no seràs tan reivindicatiu  i radical” em deien, als meus 34 encara ho sóc més...
Aquest any he tornat a sentir-me corredor, vull dir, he tornar a sentir el que és treballar en equip, i per a mi aquesta és una cosa vital en la meva manera d’entendre el ciclisme, la paraula equip s’utilitza molt alegrement actualment  sense saber el seu veritable sentit.  Fer pinya, ser tuts un i anar tots a una, donar valor a tot el que costa moure tot el que envolta al mon ciclista.
Per a mi aquest any ha estat inoblidable, he disfrutat, he rigut, m’he sentit  apreciat.... aquest any m’he tornat a sentir corredor i això  ho heu fet vosaltres... Jordi, Jose, Sandra,  Luis, Mari, Juande, Ivan, Olga,  Salva, Christian,  Vane, Olivés,  Inma  i nuria... i els respectius xurumbeles!
Un orgull haver compartit moments tan grans amb vosaltres!
AH! Que això no és un acomiadament ! Que ja estic de pre-temporada jo, o sigui que poseu-vos les piles que la cursa del gall d’indi ja està aquí!