dilluns, 28 de març de 2016

Sagan

Es evident que al pronunciar el seu nom es pronunciar ciclisme. Millor dit, passió pel ciclisme. Veure'l córrer es un espectacle com a espectador que sóc de la seva manera d'entendre la bici com a passió i no com a obligació. Us recomano aquesta entrevista que a mi m'ha guanyat, si es que no em tenia guanyat http://www.biciciclismo.com/es/filosofia-sagan-yo-corro-por-pasion-no-por-ambicion-28-03-2016
La veritat es que es un fora de sèrie dins i fora de la carretera. Te una lectura de cursa que ja voldriem molts i la manera que te de córrer el fa un corredor 10. Un corredor a l'atac ara que avui dia aquest tipus de ciclisme està llen extinció.
Goooo Sagan

dimecres, 16 de març de 2016

Lliçons

La primera cosa que em va ensenyar i m'ensenya cada dia això del ciclisme es el concepte d'humilitat.
Saber qui ets i saber fins on pots arribar es la clau de volta per ser feliç a la vida i disfrutar d'aquest esport.
Però on vull anar a parar avui es en la paraula senzillesa. Es una paraula molt simple que separa un bon corredor d'un gran corredor. Es el que separa un corredor que sap guanyar i prou d'un altre que guanya i sap perdre. Diumenge aquesta persona va aconseguir la millor de les victòries que li he vist, la victòria de la senzillesa.
Molts corredors d'aquests que estan acostumats a guanyar, quan veuen que no poden optar a la victòria pleguen, abandonen, giren i cap al cotxe. Ell no, va arribar a 1h del vencedor de la cursa, va completar tot el recorregut tot i que al km 50 va perdre contacte amb els primers.
Ell va decidir seguir amb el recorregut, va completar els 120 km de la cursa tot i quedar eliminat.
Molts no i veureu res d'especial, jo si. Jo i veig la senzillesa d'un guanyador que sap arribar quan ja desmonten les tanques de l'arribada, i veig el sacrifici del qui no pot entrenar gaire entre setmana, i veig la passió i veig el respecte.
Les victòries no sempre son d'alt del podi, sovint les que t'ensenyen més son baix del podi, amb actes com aquest, amb lliçons que cal apendre i aplicar-se a un mateix.


dimarts, 8 de març de 2016

6° etapa circuito Montañes 2004

Ja han passat 16 anys, però recordo aquest dia com si fos avui.
6° etapa, 197 km (en van sortir 205km), etapa reina amb 3 ports de primera, 1 de segona i 1 de tercera.
Sortiem a Torrelavega, a nivell de mar pràcticament, i de sortida el port de la palombrera, de 21km i de primera.
Un company d'equip puntxa a l'inici del port, l'espero i diu que no va bé i abandona.... Aqui comença el meu calvari.
No aconsegueixo agafar el pilot, el ritme era molt alt i jo anava molt malament, diesel diesel.... mica en mica agafo algun corredor i anem fent un grupet.... Per dabant el que ens quedava era tota l'etapa, seguim agafant gent mentre n'hi han d'altres que van plegant... (donde vais mataos! Os quedan 190km!!!!) recordo sentir més d'un cop aquesta frase...
 Quin dia, es queda amb nosaltres una patrulla de la guardia civil que ens escorta durant tota la etapa (xapeau). A mitja etapa  ens ve un arbrit que ens diu que ens farà fora de cursa, nosaltres persistim, un quilòmetres més enllà ve un altre arbrit i ens diu que seguim, que estem dins de cursa.
L'ultim port va ser el collado de Hoz, de primera, en el descens cau l'aigüat del segle.
Arribem a meta, crec que erem uns 10-15 corredors, no ho recordo bé. Orgullosos, contents, i més quan ens van dir que estaven dins de control (van augmentar el fora de control per la duresa i per la climatologia).
Vaig arribar a l'hotel mort, destrossat... Però amb un sonriure de orella a orella.
Em quedava una etapa, 150 km més, de Potes a Santander. Una etapa "fàcil", amb tan sols 2 ports de tercera i que transcorria pel un meravellós desfiladero de Potes... Es va volar!!!! Però allà era, a Santander...
Sempre més tindré present aquella frase que em van dir en Xavi Tondo, "si acabes el Circuito Montañes ja pots dir que tens el carnet de ciclista..." aquesta frase estarà amb mi sempre més, per qui me la va dir i per el que per a mi va significar acabar aquella cursa.
De ben segur per molts això no serà cap mèrit, defet, les històries sempre expliquen batalles de guanyadors. Doncs aquesta es una batalleta, la meva batalleta....
Vaig finalitzar el tercer per la cua, però el vaig acabar... 6 dies, 7 etapes que recordaré sempre més....