dimecres, 29 d’agost de 2012

Companyerisme


A vegades, quan corres en un equip s’ha de tenir present el que vol dir.

La paraula equip és fa servir molt a la lleugera, tots sabem que molta gent va a córrer en un equip perquè li donguin roba o fins i tot una bici, i evidentment el sentit de la paraula equip es immensament molt més grans.

En els equips modestos (la majoria) molta gent treballa, i els seus director i tècnics també. En les carreres dels mesos d’estiu la calor és una de les enemigues dels ciclistes i més quan vas a córrer i no tens a algú que et pugui donar aigua. Aquí entra el companyerisme dels corredors de l’equip.

És evident que quan un córrer el seu objectiu és poder acabar la carrera, és fer-ho lo millor possible i moltes vegades aquest pensament ens encega a nivell personal i no ens deixa veure el sentit d’ajudar a un company que et pot necessitar.

Quan tot aquest conglomerat de coses passa un ha d’interposar el fer el “puesto” a ajudar el company que te opcions reals de guanyar la carrera.

Un cop un és queda sense opcions a la carrera val més plegar i poder ajudar al seu company  i donar-li un bidó d’aigua que no pas encaparrar-se a poder acabar la carrera en una posició remota.

Això és companyerisme, això  és  córrer en equip, això és ser un company...

divendres, 24 d’agost de 2012

Falta de respecte


Falta de respecte, poca vergonya, falta de cultura ciclista... i un llarg reguitzell de qualificatius més durs que em venen al cap però que per respecte no els diré.

Tot això és el que em ve al cap després de la situació que vaig viure a la carrera de la sénia, i és que hi ha alguns corredors que no és mereixen portar un dorsal a l’esquena, els hi fa falta saber ser ciclistes avanç  de tot.

La carrera feia 11 voltes per un impressionat circuit, i en el km 1 hi havia un repetxo, aprofitat pels equips per situar un auxiliar per donar aigua. Feia moltíssima calor i clar, al passar per aquell punt tothom volia aigua i clar, l’auxiliar en qüestió te dues mans i aquests corredors que és creuen pro’s anaven 5 o 6 corredors junts del mateix equip. Evidentment l’auxiliat de més de 70 anys i tota una vida dedicada i entregada a la bicicleta no tenia mans per tots, lògic, evidentment.

Doncs sentir les paraules que vomitaven alguns d’aquests corredors contra aquest auxiliar em van deixar de pasta de moniato. Com és pot ser així de gilipolles? Com es pot tenir aquesta falta de respecte? Com és pot ser d’aquesta manera?

On han quedat els valors que t’ensenya la bicicleta, on ha quedat el respecte i el  companyerisme que dona aquest esport?

Vull aprofitar per donar les gracies per l’aigua que ens van donar la família de l’Alex, en Davis Padilla i en Librado, gràcies de veritat.

dilluns, 13 d’agost de 2012

cadets, juvenils, master i pro's?


Se que el últim post anava en la mateixa direcció que aquest, però com més temps passa més clar ho tinc. Ho fem un cop de volant dràstic o això se’n va a la merda, i ho dic amb la ma al cor.

La ultima? La cursa del Plà de Santa Maria, una carrera històrica del calendari català que canvia de categoria i passa a ser master. Plà de Santa Maria, Vinyols i els Arcs, Navàs... i moltes d’altres que han estat anul·lades.

No dic tot això només per criticar-ho, ho dic perquè em dol veure com tot s’enfonsa i ningú aixeca el crit de guerra, tothom, ho gairebé tothom  esta calladet  esperant  esdeveniments, esdeveniments, que potser quan arribin seran tard.

No entenc com la gent jove no és preocupa de moure’s per trobar solucions, no entenc com la federació no ha demanat reunions amb ningú ( jo si que l’he demanada a la federació i estic a l’espera de confirmar data).

M’encantaria que el dia que es faci aquesta reunió pogués venir tothom, però no a escoltar, sinó a participar, a aportar possibles solucions, a dir el que cada un pensa i és que si no ho fem nosaltres qui ho farà? A mi al cap i a la fi estic aquí perquè disfruto corrent amb bici, perquè m’encanta i perquè es la meva gran passió... Però a mi no m’hi va el futur....

Així que si volem arreglar algo ho em de fer entre tots, però sobretot els joves son els que han de donar la cara, perquè sou vosaltres els que si que us hi jugueu el vostre futur!