dijous, 29 de novembre del 2012

Canvi de filosofia obligada


La filosofia que duia temps implantant el euskaltel Euskadi  ha arribat a la seva fi aquest 2013. S’ha acabat donar oportunitats a molts dels talents d’Euskadi.

I tot això per què?

Fàcil resposta. Un sistema patètic, obsolet, mesquí, denigrant i sobretot injust, que fa que el que conta per poder ser equip world tour siguin els punts que te cada corredor.

O sigui, que el talonari et diu si ets world tour o no, i Euskaltel aquest any ha hagut de tibar de talonari per poder ser equip world tour fens cas omís a la seva filosofia que sempre l’ha caracteritzat.

Perquè estic en contra del sistema de punts?.  

Beneficia als grans líders i perjudica greument als seus gregaris, aquells que mai arriben en les primeres posicions  però que és deixen  la vida perquè el seu líder guanyi. Resultat: líder punts gregari cap!

El sistema de punts és per tot el món, o sigui que un corredor que corri a Iran i tingui puns, com va ser el cas de Mehdi Sohrabi, el fitxen pels punts que te,  ve a europa, no corre pràcticament res (pel seu baix nivell) però l’equip s’emporta els punts.

Un equip que realitzi una gran temporada i per punts  pugui entrar al world tour és pot trobar que si els corredors que han aconseguit aquests punts marxen a un altre equip, el equip és quedi sense la llicència world tour.

El world tour s’ha convertit en una espècie de secta, una suposada elit d’equips i curses que fan passar a segon terme qui no forma part d’aquesta bombolla elitista, fent perdre curses, equips i corredors que no siguin del agrat dels actual magnànims del world tour.

Una pena, ja que el ciclisme de les curses “secundaries” era on és formaven i tenien cabuda futurs corredors, equips i patrocinadors, que ara, al no poder estar a la “secta” veuen com no tenen la repercussió ni la tv per poder començar a donar-se a conèixer...

dilluns, 19 de novembre del 2012

Començem!!

Avui pedalant pel Baix Empordà i passant per autentics llocs de postal, on no passa ni un sol cotxe...
 Gran vista desde Rocacorba, un plaer pedalar pel massis del Montgrí amb la BTT
Alternant la bicicleta amb la cursa a peu, i descobrint "pedrigolets" pel Montgrí


Torna a començar la temporada i la veritat és que les ganes son moltes, passen els anys i les ganes van a més i és que la pretemporada m'encanta...

dilluns, 12 de novembre del 2012

Cada any la mateix historia

Portem uns dies parlant del possitiu d'un corredor amateur, Belda. Un corredor amb un palmarés que feia tremolar a qualsevol que el mirés, un palmarés que als seus 38 anys va començar a creixer en fa tot just 5.
Cada any passa igual i cada any és parla més del dopatge que dels merits i les proesses que fan determinats corredors. I és que hem arribat a un punt on la victoria de qualsevol corredor és possada en questió per tothom i si un guanya és perquè va dopat.
A mi personalment em dol que això passi i moltes vegades em pregunto el perquè. Per què hem arribat on som ara i sempre arribo a la meteixa conclusió, i és que els culpables som tots, i els corredors els primers.
No pot ser que per exemple a Catalunya no és faci un sol control antidopatge.
No pot ser que quan surt un possitiu és tapi de la manera que s'han tapat mlts, entenc que si no és un possitiu s'ha de ser prudent, però amb possitius certificats han de ser publics i que la gent vegi que es persegueix als trampossos.
No pot ser la cultura que molts tenen al cap, la qual és que el primer que els passa pel cap és el que s'han de pendre i no el que han d'entrenar.
Nosaltres hem de ser els primers a fer les coses ven fetes, pero els alts estaments també, ells son els que han de garatitzar que els trampossos pauen i per això han de fer més controls i més creibles.
La ciclisme de carretera és un gran esport, és una passió, és una llegenda... i no hi ha dret que per culpa d'aquesta lacra social estiguem on som...
Això és pot canviar, des de la base i fins a d'alt...