dimecres, 31 d’octubre de 2012

ciclisme

No descobreixo res si dic que els temps estan canviant, i per molt que a mi en dolgui la meva manera d’entendre el ciclisme està en vies d’extinció.
L’altre dia a la reunió de la federació em vaig ratificar en aquest pensament. Poca gent veu el ciclisme com el veig i l’entenc jo, i si hi ha gent no se on son.
 7 corredors elits, cap s23.
Organitzadors amb tota la raó del mon quan es queixen al dir que s’ha de procurar que quan és faci una cursa a Catalunya els equips catalans l’han de prioritzar enfront les curses de fora.
Directors exposant els seus dilemes.
Un il·luminat dient  que el pressupost de la federació l’hem de cobrir la gent que tinguem llicència
 i un de la federació dient que els corredors marxen a fora perquè aquí els equips no tenen nivell (recordo que el mopesa camp de tarragona han copat la 1º i 3º plaça a la copa d’espanya). Ho dic perquè sembla que alguns subestimen les coses.
Una federació encaparrada en fer pagar per córrer i en fer unes poques carreres “full” i que a mi em dona que pensar que no trepitgen el mateix terra que jo.
I una cosa que vam coincidir tots, el delegat dels veterans està fulminant les curses de base.
Aquest seria un resum ràpid i mal fet de la reunió i el que em porta a pensar el que he citat al principi... el meu ciclisme no existeix, la globalització fins i tot ha arribat al ciclisme i mica en mica han anat fotent la ma fins que ara, segons sembla,  ja no hi ha marxa enrere.
No se cap on tirarà tot, ni tan sols se si faran cas d’algunes de les moltes propostes que vam fer els corredors allà, no ho sé... el que si sé és que jo vaig sortir d’allà amb una doble sensació, la primera de ràbia, al veure que les coses no funcionen i que tot va en un mateixa direcció sense un rumb marcat, i la segona i amb la qual em quedo, és que jo vaig aportar tot el que jo creia i que passi el que passi jo he intentat aportar el meu pensament i la meva manera d’entendre les coses.... Potser estic equivocat, potser els altres tenen la raó, potser el meu ciclisme està mort.... potser si, però jo lluitaré perquè el meu ciclisme continuï viu ...

dimecres, 24 d’octubre de 2012

Lance Amstrong


La veritat és que sempre que senti aquest nom jo el relacionaré amb un fora de sèrie, amb el guanyador de 7 tours, Classica de Sant Sebastian, flecha Valona, campió del mon, i un llarg etcètera de curses.

Ara, ha estat desposseït dels 7 tours que va guanyar, a retornar tots els premis en metàl·lic , i el que és pitjor, a la degradació de ell com a persona, i el més greu si cap, el mal a la seva fundació Livestrong, que ajuda a moltíssima gent que sense aquesta fundació estarien desemparats.

Dit tot això, Lance Amstrong ha estat sancionat sense haver donat mai positiu, ha estat sancionat perquè els seus companys l’han delatat, i és veu que si ara uns quants t’acusen d’una cosa ja n’hi ha prou per ser sancionat. No entro a valorar de se Lance Amstrong es va dopar o no, el que no pot ser és que els controls antidopatge avui dia no serveixen de res, no tenen cap mena de credibilitat i és dona més valors a unes acusacions verbals que no a més de 700 controla que el Texà va passar.

La cosa va de mal en pitjor, i no pot ser que el sistema vagi així, no pot ser que els millors metges i “dopadors” estiguin al servei del dopatge i no al altre costat, al costat del joc net.

Per mi un corredor que no ha donat mai positiu ha de ser innocent , i si no és així és que quelcom funciona molt malament, ja que tot careix de sentit.

El dopatge en el món de l’esport està integrat com una cosa habitual, i al mon del ciclisme és on és posen el dit a la llaga els mitjans de comunicació mentre fan els ulls clucs i no miren cap a altres esports. I d’aquí surt el perquè de tot plegat. Per què la operacion Puerto no ha arribat al seu final?  Doncs perquè hi ha massa merda que esquitxaria a massa gent i molts ídols caurien per terra i eus  aquí la hipocresia del públic en general, que diu que val més centrar-se en enfonsar el ciclisme i alçar l’esport mediàtic de portades de diari, de pilotes inversemblants, de passin shot, i de metges i dirigents de vacances al carib...

divendres, 19 d’octubre de 2012

Espectacular

Avui tocava llevantada, i espectaculars imatges!



He estat més d'una hora contemplant la mar....

dimarts, 16 d’octubre de 2012

La meva proposta

Com tots sabeu el dia 27 d'octubre a les 16:ooh. hi ha la reunió a la federació per mirar de trobar punts comuns i solucions a la crisis que te el ciclisme català de carretera. Aquí us deixo la meva proposta, i repeteixo, és la meva proposta.
Jo dividiria el ciclisme en dues divisions:
Divisió I: carateristiques:(seria la actual elit s23)
- Premis: es mantenen premis s23 i es redueixen un 50% els elit
- Inscripció: divisió I gratuit, divisió II 5 euros (que aniran al organitzador directament)
- Llicència: Gratuita
-Organitzador: ( queda a la seva decissió deixar els premis reduits o pagar de manera superior) L'organitzador podrà montar la linia d'arribada, podi i cotxe neutre amb els seus recursos ( per exemple, les valles demanar a ajuntament, cotxe neutre del club...) Així s'evita la despesa del cotxe neutre actual 400e i el montatge de la linia d'arribada que no se quan val.
-Els drets federatius i taxes seran gratuites
-és crea un ranking absolut

Divisió II (actual m30)
- inscripció: igual que l'actual
                    Poden participar divisió I pagant la inscripció
-El 20% de la recaudació de la inscripció anirà a parar a la comissió de carretera i és destinarà a crear carreres de ciclisme de base, cadets, junior, s23 o elits.
Jo proposo fer una cursa que fos per juniors de 2ºany i s23, per poder anar adaptant els corredors juniors de 2ºany a la nova categoria s23.

evidentment s'hauran de garantitzar un minim de curses de divisió I

divendres, 5 d’octubre de 2012

reunió a la federació catalana de ciclisme

Espero i desitjo una alta participació! ens i juguem molt! TOTS!
"Davant del marc actual pel que fa a les competicions per carretera, on actualment s’estan perdent curses, on els organitzadors tenen molts problemes per aconseguir finançament per cobrir els costos d’una cursa. On la participació dels corredors en algunes categories han caigut amb xifres perilloses, on el nombre d’equips també està patint una important davallada. Tot això està marcant un magre futur pel nostre esport.
Per tot, la Federació Catalana de Ciclisme, ofereix un debat obert a totes les parts implicades: corredors (fèmines, juniors, sub23, elits, Sèniors, Master30 i veterans), equips, clubs organitzadors, empreses de serveis de curses, tècnics i jurat tècnic, per intentar entre tots realitzar un gir amb l’objectiu de trobar una millora de les competicions per carretera.
És per això que el proper dissabte 27 d’octubre a les 16:00 hores al Velòdrom d’Horta desitgem que participeu en aquest debat i donem un nou rumb a la propera temporada 2013.
Francesc Leon

dijous, 4 d’octubre de 2012

Un orgull

 
La temporada ha arribat a la seva fi, a mi personalment se’m  ha fet curta. Curta per diferents motius, un perquè el meu estat de forma ha arribat a les dues ultimes curses, l’altre pels pocs quilometres que he fet i per tant la manca de ganes de deixar de pedalar uns dies i sobretot i per sobre de tot quan un està a gust en un lloc tot és fa curt.
Aquest any canviava d’equip, i anava a córrer on feia molt de temps que volia córrer... a l’Ilerdense, que en uns mesos m’ha obert les portes de bat a bat, on he viscut moments que no havia viscut en tota la meva època de ciclista i on he conegut gent increïble.
 Un pensa que quan arriba a certa edat hi ha coses que canvien en la mentalitat d’un, o més ben dit,  la gent   et diu “quan siguis gran pensaràs d’una altre manera, no seràs tan reivindicatiu  i radical” em deien, als meus 34 encara ho sóc més...
Aquest any he tornat a sentir-me corredor, vull dir, he tornar a sentir el que és treballar en equip, i per a mi aquesta és una cosa vital en la meva manera d’entendre el ciclisme, la paraula equip s’utilitza molt alegrement actualment  sense saber el seu veritable sentit.  Fer pinya, ser tuts un i anar tots a una, donar valor a tot el que costa moure tot el que envolta al mon ciclista.
Per a mi aquest any ha estat inoblidable, he disfrutat, he rigut, m’he sentit  apreciat.... aquest any m’he tornat a sentir corredor i això  ho heu fet vosaltres... Jordi, Jose, Sandra,  Luis, Mari, Juande, Ivan, Olga,  Salva, Christian,  Vane, Olivés,  Inma  i nuria... i els respectius xurumbeles!
Un orgull haver compartit moments tan grans amb vosaltres!
AH! Que això no és un acomiadament ! Que ja estic de pre-temporada jo, o sigui que poseu-vos les piles que la cursa del gall d’indi ja està aquí!