diumenge, 30 d’octubre de 2016

Ilerdense per sempre

Si dic que aquí es on he estat més feliç, se perfectament que no exagero. Durant els 5 anys que he estat en aquest grup d'amics he disfrutat, gaudit i aprés com un noi de 16 anys que comença.
La il.lusió que encomana la seva gent no te fronteres.
Puc dir, que a dia d'avui, aquest es l'equip per on tot corredor que comença hauria de passar. Apendre els valors que et dona el ciclisme tal i com l'entenem la gent que correm en aquest equip, son bàsics per poder entendre i estimar aquest esport.
Quan no era corredor d'aquest equip, sabia que un dia acabaria amb ells, perquè cap altre equip pot donar el que ells m'han donat, i disculpeu si no trobo la paraula exacte per definir-ho com cal.
Durant els 5 anys que he passat amb ells he conegut gent excepcional, gent amb la qual tindré un vincle de per vida, perquè amb ells hem viscut de tot, coses bones i coses dolentes, i cada una d'elles ens han fet més gran com a persones i com a grup.
El primer any, amb en Juande, Jose, Soler, Ivan, Luis, santi, el van seguir 4 anys més, amb el retrobament amb l'Andreu Vidal, en Xemari, i ara l'Adri, Dani i en Miquel que venen amb ganes... I uns quants més.
Però tant importants han estat ells com les persones que ens acompanyen a les curses, la Sandra, Olives, alfred, Albert, la Vane, Gemma, CHristian (con H) que any rere any han estat al peu del canó i que ells saben que sense ells això no seria ni de lluny el mateix. Gràcies de tot cor.
Amb 38 anys o sóc ilerdense o no sóc. La meva filosofia em diu que la paraula compromís es sagrada. Cada un a la vida té les seves coses, i les meves em fan no poder estar com jo crec que s'ha d'estar quan formes part d'un equip.
El pedalar m'ho ha donat tot, i així espero que siguin molts anys més, perquè sense la bici no se on seria avui, però si que se que gràcies a ella tinc la familia que tinc i tinc uns amics que sempre m'acompanyaran.
Es de justícia dir que son dues les persones que apuntalen aquest equip, son el motor i no tinc més que gratitud cap a ells. Jose i Juande, gràcies per brindar-me el plaer de ser amb vosaltres.
En Juande es una d'aquelles persones que passen dels 40 però tenen l'esperit de 16.
Ell m'ha demostrat que un gran ciclista o es de naixement, però que es fa al llarg dels anys. Un gran ciclista o es dins i fora. Tu ets un d'ells.
Ens seguirem trobant als entrenos, als dinars i allà on faci falta, perquè tots i cada un de vosaltres formeu part de la meva vida, de la vida.
Ilerdenses, sou molt grans!


diumenge, 2 d’octubre de 2016

La victòria d'un grup

Aquesta es una gran victòria, una grandíssima victòria. El que poca gent sap es que per poder veure aquesta imatge fan falta moltes coses. Les fotos semblen victòries individuals, però les fotos no reflecteixen el perquè de tot plegat. La foto d'aquesta victoria no seria possible sense les dues fotos que venen a continuació..
Aquesta per exemple, la foto d'una gran família....
Oo aquesta altre, corredora parats al costat de la carreter perquè ho han donat tot perquè el primer pugui aixecar els braços.
Faltarien més fotos, la dels acompanyants donant aigua, donant suport... Sense un no i a l'altre, sense l'ajuda de tots no i a victòria possible.
Les fotos reflexen un guanyador aixecant els braços, la foto, la copa, el ram, els perons... Tot això ho acapara un, però ell sap perfectament que allò es un èxit compartit, es la victòria de tots.
Els grans corredors son els que saben que això es així, cuiden als seus gregaris, perquè sense ells no i a foto. No i a res.