dilluns, 29 d’abril de 2013

per recordar

Diumenge a Òdemà vam viure una d'aquelles curses que recordarem durant anys.
Pluja i fred a la sortida, i neu en la primera dificultat muntanyosa.
109 corredors vam pendre la sortida, 20 herois la van acabar, la meva enhorabona i admiració a tots ells.
Un 10 per al meu equip, l'inverse-IILerdense, que vam sortit els set corredors per intentar ajudar al nostre líder, jordi Soler, per ajudar-lo a defensar el seu liderat a les Grans Clàssiques. Xapeau a en jose, juande i el mateix jordi que van finalitzaar la cursa i en jordi va finalitzar segon augmentant aixi la seva avantatge al capdavant de la general.
A nivell personal satisfet a mitjes, a la primera part content per haver fet la meva feina sortint als talls d'inici, no tan satisfet per haver perdut contacte amb el grup principal al inici del port.
A partir d'aqui va començar la meva misèria personal. Comença a nevar, no noto ni ls cames ni l'esquena, faig mitja volta i començo a baixar el port, tinc que para dues vegades pel fred, no foto les mans...
Arribar a meta va ser un autèntic malson, no vull ni pensar els que van fer tot el recorregut.
En fi, un dia per recordar... això també forma part del ciclisme

dimecres, 24 d’abril de 2013

Comença la temporada

Ja som a finas d'abril i portem 2 dies de competició, i d'aquests dos dies ja fa ttemps que van passar.
Desde Sabadell sense competir, i de sabadell ja fa mes i mig. Per tant és podria due que começa ara la temporada, o més ben dit, comença la segona temporada dins el mateix any.
Un mes de maig i juny carregat de curses, veurem com està el cos despres de tant de temps sense competir i sobretot despres de les matxucades entrenant.
Content de començar altrec cop de nou a anar amunt i avall de lala geografia catalana.
Aquest diumenge començem a Odena, una cursa dura i llarga, 140km. on amb l'equip intentarem defensar el liderat de les grans classiques que te enen jordi soler.
així doncs amb la motivació pels nuvols! veurem si les cames responen igual que les ganes.
Un altre cop de nou, gas a la burra!!

dilluns, 8 d’abril de 2013

d'orgasme !!

 Aquesta imatge per a mi defineix al 100x100 el perquè de tot plegat, el perquè la Paris-Roubaix es com es, perquè és la més gran entre les més grans... Tot un poble s'aboca a treballar perquè així sigui.
Aquest diumenge es va celebra una altre edicció, altre cop sense pluja, una condició climatologica que normalment acompanya aquesta cursa i que aquests ultims anys no apareix.
Brutal la quantitat de gent que hi havia, fins i tot va condicionar la cursa, ja que dos dels quatre que anaven al cap de cursa van perdre contacte per dues topades amb la gent.
Un cop més Favian Cancellara va demostrar la seva superioritat, però em quedo amb el segon classificat, un jove de 24 anys, Sep Vanmarcke, que va lluitar de tu a tu i fins i tot sent massa generos amb cancellara. La imatge final quen l'entrevistaven ho diu tot, emocionat abraçat al seu director. PASSIÓ!
I mentre mirava la Paris-Roubaix em diuen que Airan Fernandez guanya el Memorial Valenciaga, la cursa més important del calendari espanyol, on l'any passat ja la va guanyar un altre català, eduard Prades. Guanyar aquí avanç era sinonim de pasar a professionals, ultimament la cosa a canviat, però aquest nanu s'ho mereix, l'any passat ja va ser segon, i aquest any primer! dos anys dos doblets catalans, l'any passat Prades, Fernandez i aquest any Fernandez i Pedrero... molt bé!

divendres, 5 d’abril de 2013

valenciaga

sense cap mena de dubte el primer cap de setmana d'abril es sinonim de ciclisme del bó.
a nivell amateur amb el memorial valenciaga i a nivell professional amb la paris-roubaix.
Però avui parlare de la primera i per la qual sento una admiració i amor incondicional.
Era l'Any 2002 quan un company d'equip, en david Molinero em va parlar d'ella d'una manera que només un
boig del ciclisme pot fer, la gent del public, la organitzacio, elel nivell, el recorregut.. tot era increible.
Doncs al 2003 i vaig anar, la foto és de la sortida, i jo com sempre d'esquena a la foto revisant la bici, amb els nervist
a flor de pell, i amb el cor a tot gas dels nervis.El nivell de participació altissim!
No vaig aconseguir finalitzar la cursa, al igualal que l'any a sobre, però la cursa em va enamorar, sobretot el public
assistent, que animava igual al primer que a l'ultim.
una cursa amb un palmarés impressionant, i es que qui la guanya te mig peu a
professionals. L'any passat la va guanyar un català, l'Eduard Prades, però
també ho ha fetfet joaquim Rodriguez, Freire...
Sempre tindre l'espinana clavada de no haver pogut finalitzar la prova,
però amb quedo amb l'honor d'haver-hi participat. Gràcies al CC Eibarres queue any rere any treu endavant una de
de lés millors curses que mai he corregut!