dilluns, 27 de febrer de 2012

Què estem fent malament?


Es evident que el ciclisme de competició de carretera a Catalunya estan em hores baixes, molt baixes.
Cada dia em pregunto que es el què estem fent malament, perquè és evident que quelcom estem fent malament.
A mi m’encanta mirar les classificacions de carreres, la gent que surt a les curses, els que acaben... en fi, curiositats...
I avui mirant les classificacions del país basc veig això , cursa del trofeu lendakari (menors de 23 anys) amb 147 participants, Continuo llegint i mirant classificacions i troba aquesta altre trofeu euskaldun (menors de 28 anys) 190 CORREDORS a la linia de sortida! espectacular! i mirant més vaig trobar aquest altre prova junior, amb 134 inscrits! 17 equips a la linia de sortida, gairebé tots bascos, brutal!
Per posar-vos un exemple, mireu el diari aquest enllaç del diari gara, el diari numero 1, dedica una extensa pàgina a parlar de la base del seu ciclisme.
Mentre aquí busquem les mil i una per poder tenir curses, treure equips endavant, motivar el jovent i s'ens demana que paguem una inscripció per correr, taxes i més taxes, infrastructures d'arribada que ara mateix careixen de sentit...
Allà alguna cosa estan fent bé i nosaltres moltes de malament, mentre aquí estem a la uvi allà es permeten el "luxe" de limitar la categoria d'elits a 28 anys.
Crec que entre tots em de reflexionar des de baix de tot, des de les escoles i des de la cultura ciclista.
Euskal herria, un exemple a seguir i cap on em de mirar, deixem-nos de mirar i buscar solucions inutils que no van enlloc i començem a demanar consell a la gent d'allà! que fan, com ho fan, com s'organitzen i el més important... la cultura ciclista que tenen a cada racó d'aquell maravellos país!

diumenge, 26 de febrer de 2012

dia radiant...

L'intenció d'avui era fer dues vegades Montserrat però una averia m'ha obligat a passar per "boxes" i he decidit anar direcció a la serra de castelltallat.
Aquí vista des de l'alt de can massana
i de Montserrat cap a la serra de castelltallat, carretera tranquilissima!
Un dia exel.lent, d'aquells per deborar kilometres i kilometres...

dilluns, 20 de febrer de 2012

Reunió elits s23

Com alguns sabeu el passat dijous hi va haver la reunió per a elits-s23, i com tots sabeu el tema estrella era el fer pagar per córrer.
Més enllà del resultat final de la reunió el que em sorprèn més és que hi van anar tres corredors representant dos equips.
L’any passat quatre representant dos equips.
Tothom s’omple la boca de defensar els drets, de queixar-se a les xarxes socials, de dir que si farem això o lo altre....
Però a l’hora de la veritat que dona la cara? Els de sempre, i el que més greu em sap, cap jove!! Ni un!! Es que no us interessa res del vostre futur? O es que us fa por donar la cara? O es que us penseu que sempre us solucionaran els problemes els altres?
No entenc pas res, no entenc cap on anem ni quin es el sentir del futur de la gent jove i no tan jove que ve al darrere...
Es evident que anar a barcelona entre setmana es una putada, que qui més qui menys treballa i te una família.... però es un cop a l’any! De veritat no hi ha un o dos corredors de cada equip que puguin anar-hi? Collons, es que després ens queixarem que la federació fa el que vol sense contar amb nosaltres, però si convoquen una reunió tenim la obligació moral de defensar el que estimem, clar que cada cop tinc menys clar que realment alguns corredors estimin aquest esport....

dissabte, 18 de febrer de 2012

Nota de la federació

Els ciclistes també circulem per la carretera
Notícia publicada el 20-02-2012
Davant el greu accident de trànsit ocorregut a les rodalies de Balaguer, amb el resultat de dos morts i un ferit greu, encara hospitalitzat a l’Arnau de Vilanova de Lleida, la FCC es posiciona amb el manifest que segueix.

1) La FCC recorda el dret del ciclista a circular per la carretera i les obligacions del conductor del vehicle a motor a l’ aproximar-se i avançar els ciclistes
2) La FCC demana una campanya de conscienciació pública, a tots els conductors, de les normes que facilitin la convivència entre ciclistes i vehicles a motor. La senyalització i respecte de la distància de seguretat, metre i mig entre el ciclista i el vehicle que avança, el compliment de distància mínima amb el vehicle que els precedeix i la divulgació de la marxa en paral•lel com estableix el Reglament de Circulació.
3) Estimem que és imprescindible la col•locació de les senyalitzacions del 1,5 m als vorals de totes les carreteres, especialment a la sortida de les poblacions. Cal advertir, per senyalització, de la presència de ciclistes a les rutes més freqüentades per aquests.
4) La divulgació preventiva no tindrà resultats positius si no va acompanyada de les sancions als infractors.

La FCC prendrà els contactes corresponents amb la Direcció General de Carreteres i el Servei Català de Trànsit per reivindicar l’ús compartit de les carreteres i estudiar l’ implantació de les millores sol•licitades.
Aviam si entre tots en treiem alguna cosa possitiva...

dijous, 16 de febrer de 2012

patacada...

Ahir em va passar una d’aquelles coses que et poden passar quan corres carreres de bicis. Vaig caure, el que un no es pot esperar es perdre el coneixement i despertar-se en un lloc que no estava avanç de caure.
Segurament que això va ser el que em va espantar més, no recordar res des de la caiguda fins al ambulatori. I continuo igual, no recordo res, recordo que vaig veure que tenia la jaqueta estripada però no recordo on ho vaig veure “joder, la jaqueta nova a pendre pel cul” això recordo que ho vaig dir.
Parlant amb un corredor que hi era em va explicar com va anar la caiguda i en explicar-ho, ho vaig recordar. Anàvem al pilot i un corredor del boulou va arrencar amb tan mala sort que se li va sortir la cadena, va perdre l’equilibri i va caure, jo anava darrere seu i no el vaig poder esquivar... i fins aquí el conte... no recordo res més fins a la camilla del ambulatori. De les 10h en observació si que m’hen recordo!!!... uff que llargues!
En fi, que al final es va quedar amb això, una mala experiència i ara a reparar la xapa i pintura...

Així va quedar la jaqueta, i menys mal perquè l'esquena no la tinc gens rascada... la bici en principi està bé, i els casc trencat...
O sigui que resumint estic de collons!

dimarts, 14 de febrer de 2012

respecte...

Es evident que la cultura del respecte ciclista no existeix a les nostres terres. Tots els que practiquem a diari de la bicicleta sabem el perill que correm quan sortim a pedalar i segurament més d’un cop ens em vist implicats en alguna discussió amb algun conductor.
En aquests últims 2 anys he perdut a dos persones que havien pedalat amb mi, Josep Oró i en Xavi Novell, tots dos atropellats per un cotxe.
Es dur, molt dur cada cop que sento una noticia com la de diumenge a Balaguer, al dia següent que pujo a la bicicleta no puc evitar pensar-hi, no puc sofrir el dolor que deuen de sentir les famílies i amics.
Des del meu petit espai m’agradaria camviar el comportament agressiu de molts conductors, de les males practiques al volant i de la falta de cultura del respecte.
Crec que es una cosa que cal ensenyar des de petits, a l’escola i a casa. Els ciclistes som vulnerables a la carretera, però la falta de respecte d’alguns energúmens al volant ens fa més dèbils si cal.
Oi que si veieu un tractor o un camió a la carretera afluixareu i tindreu prudència? Doncs SIUSPLAU, respecteu-nos i feu el mateix amb nosaltres, som persones, tenim una vida i una afició, deixeu-nos circular amb tranquil•litat...

diumenge, 12 de febrer de 2012

Especials...

Ahir va ser un d'aquells dies que mai oblidarem, i el culpable d'això son les persones amb les quals vam estar, totes i cada una de elles.
gràcies per fer d'ahir un dia inolbidable...
Aquesta es la millor de les fotos de la presentació de l'equip, i es que el que vaig sentir en aquesta presentació i amb la seva gent no ho puc descriure amb paraules i es una cosa que sempre portaré amb mi...


impressionant pels llocs on vam passar entrenant, que més que un entrenament va ser una carrere, jeje i es que durant una estona vaig pensar que m'havia per les carreteres inmundes que vam transitar. Ningú, ni cotxes, ni bicis, ni gent... res!
punt de descans i reagrupament
Tapats fins les orelles, i es que feia molt fred, i vent!


això s'ha de repetir!!!

dilluns, 6 de febrer de 2012

Tot un circ...


Qui te diners es pot defensar, qui no, no.
Aquesta es una prova més del capitalisme en el qual estem immersos i el cas Contador n’és una prova més.
Un any i mig després del seu positiu a sortit la resolució definitiva, be, definitiva no, encara te la justícia ordinària.
Contador va donar positiu en el tour del 2010, aquí no hi ha res a dir, el clenbuterol es positiu sigui la quantitat que sigui i siguis o no conscient del que estas fent. Una altre cosa seria si es just o no, però aquest seria un altre llarg debat.
Està clar que Contador te uns recursos que altres no tenen ni han tingut, i un altre en el seu lloc ha estat sancionat i punt. Contador te advocats treballant per ell, i en contes de buscar la seva innocència, difícil de demostrar perquè no és innocent, han buscat allargar i allargar la sanció intentant marejar tots els estaments de vividors ja sigui la RFEC, AMA, TAS, UCI i ells s’han anat passant la pilota i cap ha estat capaç de dir el que és. Contador va donar un positiu indiscutible al tour del 2010.
El que trobo greu, molt greu, es que el circ que componen tots aquests estaments no actuïn igual amb tothom i ho facin en funció del nom i dels resultat de les persones...
Quants casos han acabat sense positiu i amb el corredor enfonsat en la misèria? Quants?
Amb aquest circ que s’ha convertit el dopatge o no de Contador el principal perjudicat es el ciclisme, i de rebot la imatge de tots el que la practiquem.
No entenc res, el combluterol es positiu? Si, independentment de la quantitat! Doncs on es el problema?
Que es injust? Que en contador no es va dopar? Que la quantitat era irrisòria? Aquestes son preguntes que res tenen a veure amb la resolució.
Sigui com sigui, i després de tot, Contador es queda sense tour 2010 i giro 2011 i totes les curses que va guanyar després del positiu, i vet o aquí el pròxim 5 d’agost podrà tornar a competir i ves per on i casualitat o no, els principals beneficiaris seran els organitzadors de la vuelta a espanya que sense saber com els cau del cel l’estrella més anhelada i tots contents, els vividors que no han estat capaços d’actuar(rfec,tas,ama,uci...) i fins i tot ell mateix.
Un circ que està en un carreró sense sortida....