dimecres, 9 de juliol de 2014

apassionat

Brutallll! sense paraules , així m'he quedat desprès de veure la etapa d'avui del tour!
Ciclisme en estat pur, etapes d'aquelles que sempre recordaré, etapes dignes de tenir en qualsevol hemeroteca, historia pura i dura... ciclisme amb majuscules!
Em fan llàstima els detractors d'aquest espectacle, aquells que diuen que per culpa d'aquesta etapa el tour a perdut Frome, i que? a perdut Frome ( que per cert no ha caigut pas en les llambordes) però ha guanyat en espectacle. Sempre he dit que els liders els possa la carretera, no la prensa.
Avui llegia un tweet del purito que deia "es como si en una carrera de F1 cambian el cotxe por uno de rallyes o a nadal le dan una raqueta de ping pong" sincerament el trobo desafortunat.
Avui hem vist com un Nibali, un corredor no habitual a les curses de llambordes es defensava com el que més, i un contador extremadament prudent i un movistar massa conservador. Els dies i l'asfalt dictaran sentència, però el dia d'avui serà recordat.... i es que el ciclisme es per als ciclistes, les vedetts que vagin als espectacles.

divendres, 4 de juliol de 2014

el ciclisme de demà

No descubreixo res si dic que el ciclisme d'avui està tocat de mort, per tant el ciclisme de demà no li espera un millor futur a dia d'avui i tal i com s'estan fent les coses estem destinats al fracàs.
No cal anar gaire lluny per veure que el ciclisme de competició, que es el que jo entenc per ciclisme, està molt malament, i no cal buscar cap culpable perquè els culpables som tots.
Jo, amb 36 anys corro a elit, quan el meu lloc seria a master, ( normalment parlant), però per exemple veig com moltes curses es perden per la falta de participació. Que passaria si tots els que superem els 30 fossim masters? només cal que mireu inscripcions a les curses i obtindreu la resposta.
El ciclisme son corredors i organitzadors, la resta sobra tot. Sense organitzadors no hi ha corredors i sense corredors no hi han curses. Aquesta és la base, i aquests son els que han d'entendre's.
Tota la resta sobra, tota la resta son dificultats que eliminen curses i corredors.
Però com en tot en la vida, sempre queda aquella escletxa d'esperança, quan veig corredors amb ganes, il.lusió... i sobretot quan veig organitzadors que porten anys i panys en aquest mon i que segueixen allà, any rere any...sabadell, odena, st joan d'espi, olot, st pere de ribes, st jaume... i ara una gran clàssica que em te enamorat... la Isaac Gálvez, que de la mà de la seva germana Debora ens premia amb la cursa més espectacular del calendari.
Les esperançes sempre i son, tenen noms i cognoms al darrere, per tant les em de respectar i cuidar.