dijous, 27 de setembre de 2012

La meva humil opinió


Com passa aquests últims anys, cada final de temporada és posa en qüestió el model de ciclisme que volem, de si fem bé o fem malament, i tingui raó un o raó l’altre el nostre ciclisme tal i com jo l’entenc se’n va a orris.

Quan jo vaig començar en això del ciclisme era juvenil, i d’això ja fa uns 18 anys, llavors sortien 150 corredors a les curses de juvenils i altres tants a les de amateur. Tot anava relativament bé i crec que ningú va pensar en el que podia passar anys desprès.

Fins a dia d’avui el ciclisme ha estat la meva passió, i en aquests anys les he vistes de tots colors i he corregut en totes les categories possibles.

Fa cossa de 10 o 12 anys vaig tornar desprès d’una parada i vaig córrer a la categoria sènior-m30, i vaig estar un any, guanyant la challeng catalana sènior i fent segon absolut, el campionat de Catalunya i el de Barcelona i un bon grapat de curses. Vaig voler passar a elit hi i vaig estar 5 anys, vaig tornar a master i vaig tornar a elits. En aquests dos passos a la categoria master vaig comprovar un increïble canvi, el primer cop, entrenant 2 o 3 dies entre setmana estava davant, quan vaig tornar, desprès d’haver estat 5 anys a elits el nivell havia canviat molt, però que molt. Vaig veure que l’essència d’aquella categoria havia deixat de tenir sentit i sota el meu punt de vista ara no te sentit.  Aquesta categoria és va crear com una categoria d’esplai, per gent que no te temps d’entrenar gaire i que te el cuquet de la competició.

La immensa majoria (que no tots)  de corredors masters poden estar perfectament a elits, ja que el nivell de la categoria elit a baixat molt respecte a anys anteriors. En general el nivell ha baixat a per tot, des de cadets, juvenils... ja no hi ha 150 corredors per carrera, sinó que son 40 o 50 a tot estirar, i evidentment, a menys quantitat menys possibilitat hi ha que passin corredors.

A mi m’encantaria poder córrer a master, però quan miro a la categoria d’elits i veig el numero de corredors que hi ha penso que el meu lloc està a elits, penso que si jo fos organitzador voldria una participació alta de corredors, pel contrari si jo organitzo una curs i em venen 20 corredors m’ho pensaré molt avanç de tornar-hi, i si mireu una classificació veureu que una gran majoria és gent de més de 30 anys.

Us prometo que jo estaria encantat de poder dir “ostia, som 150 corredors a cada cursa i els s23 em treuen els ulls perquè entrenen la ostia i jo no puc amb ells” i llavors diria, “vaig a master, que es el lloc que em pertoca per la meva edat, perquè treballo i sobretot  perquè venen els joves per darrere amb una trampera increïble”, us juro que m’encantaria, però per desgracia no es així i si pensem egoistament  la cosa no canviarà.

Podem reunir-nos, parlar del com fer-ho, parlar de solucionar el problema... però  si us estimeu el ciclisme com jo, penseu amb el cor, però també amb el cap, que això no és soluciona estan sentat a casa a esperar que els altres ho arreglin tot.

Tothom pot córrer allà on li vingui de gust, però penso que s’ha de pensar en el futur de la categoria trampolí a pro’s, que no és altre que amateur, i si en aquetes curses no hi ha participació no hi ha carreres, i si no hi ha carreres no hi ha futur.

Reflexionem, pensem  i actuem...