dijous, 31 de desembre de 2015

La CUP

Aquests dies s'ha parlat, he parlat, molt sobre la CUP.
Possiblement massa, possiblement malament.
Fa molts anys que segueixo a les CUP, admiro tot el que han anat fent als pobles on i tenen regidors i sobretot la gran feina que fan allà on governen.
Jo diria que la CUP a creacut massa ràpid a nivell nacional, en quan al parlament català es refereix. Sense voler menysprear-los, penso que han crescut en el pitjor moment possible. Catalunya es troba en un moment històric i està enrocada en una lluita de poders per ambdos costats. Uns amb el poder partidista i els altres per no perdre l'essencia.
La CUP, com a tal, sempre a treballat igual, la cup sempre a estat la cup, i per als que no la coneixen, aquesta manera de treballar els ve de nou. Defet crec que es la millor manera, però també crec que en els pobles es més assequible que no pas en un país. Tandebo la mentalitat de la gent canviï i pugui ser així.
El moment es historic i és i si anem a noves eleccions, apart de fer el ridícul, els resultats no sabem si es repetiran, per tant aprofitem la majoria que tenim ara.
Els justicia socials que vol la CUP no i serà sense l'independència.
Jo era del que deia que independència si, però no a qualsevol preu, però el temps m'ha ensenyat que això es impossible a dia d'avui.
Que gent de CIU es corrupte? Segur, està demostrat. Però també es cert que JXS es molt més que CIU i ERC i per això els vaig votar i els tornaria a votar.
Se del cert, i com sempre passa, que si tot depengues de la base, dels votants, això ja estaria fet, però com sempre, les cúpules dela partits ho bloquejen tot. Trobo lamentable que per culpa d'això la gent d'apeu ens fotem els plats pel cap, quan el que volem es ser independents, i evidentment amb justicia social i tot el que això deriva.
Ho farem i ho aconseguirem segur!!


dilluns, 30 de novembre de 2015

venedors de fum, mentiders del matí a la nit

Al cap i a la fi, aquells "gurus" que deien que la política catalana només servia per bloquejar la veu del poble tindran raó.
Any rere any el poble ha sortit al carrer, i any rere any des del parlament de Catalunya no s'ha fet més que silenciar i bloquejar aquesta veu.
Tots, absolutament tots els partits polítics, des de Ciu a la Cup i passant per tota la resta que en un moment o altre han posat la paraula independència a la seva boca ho han fet.
Segurament hem anat fent molts passets, d'aquells de cara a la galeria, d'aquells que al cap i la fí no signifiquen res.
Res canvia, res es mou, res es fa, res.... aquesta seria la paraula que definiria el que s'ha fet del 2010 fins a dia d'avui.
Ara entenc perquè el PP no ha fet absolutament res per aturar això, sabien perfectament que ho aturarien els "nostres polítics" sabien doncs que això no aniria enlloc.
Semblava que amb Junts Pel Si la cosa canviaria, que la unitat arribava. Ara veig perplex que aquesta unitat era una falsa unitat inventada pels de sempre.
I la CUP?, doncs més del mateix, va arribar amb unes falses il·lusions, molts emprenyats amb ERC van cedir el seu vot a les Cups, i ara que? (jo també vaig dubtar si fer-ho) però a Junts Pel Si em van enganyar amb la falsa unitat. Assumeixo.
Arribats a aquest punt el que tinc clar es que ara l'escull es Mas (en favor de la Cup dir que son els ùnics que son fidels a la seva militància i que s'els enfot una merda el que pensi la resta de catalans que volen la independència) i també tinc clar que si en Mas s'aparta o l'aparten i seguiran abent esculls, sempre hi haurà algun escull.
L'únic que els importa a tots aquesta colla de "polítics" es jeure a la seva cadira, TOTS!
Es evident que TOTS m'han defraudat, des del primer a l'ultim, i es que la política es un circ, i jo si vull veure pallassos ja se on anar.

dimarts, 10 de novembre de 2015

es l'hora de ser valents

si us sóc sincer, un mes abans de les eleccions nacional de Catalunya del 27S no tenia clar el meu vot. Dubtava si donar el meu vot a la CUP, crec que les majories absolutes no son bones. A dia d'avui estic content i satisfet que el meu vot anés a parar a Junts Pel Si.
La unitat es per a mi una cosa vital, i JXS tenia i te aquesta unitat, i els vaig votar sabent que el Sr Artur Mas en seria el presidenciable.
Si us sóc franc, comparteixo gairebé tot l'ideari de la cup, em sento cómode amb els seus arguments. Però possats a ser sincers no entenc en absolut aquest rampell dictatorial que els surt amb el tema de l'investidura, no entenc on queda la seva democràcia. Més d' 1,6 milons van votar a JXS i més de 300.000 la cup. No entenc que vulguin impossar un candidat que no ho era. No aconsegueixo paír com és pot trencar el procés amb això.
Més de 2.000.000 milions de persones vam clamar la llibertat del país al carrer primer i a les urnes despés, i ara 72 persones no és posen d'acord? 72 persones tiraran per terra la il.lusió de la gent?
Em possa de mala llet quan els diputats de la cup simplifiquen JXS a convergència i ERC. No senyors, JXS es mooolt més que dos partits politics, potser que repasseu que es JXS, no fem demagogia amb això, no es el vostre èstil.
Mai a la vida hauria pensat que jo defensaria el president Mas, em ve picor de pensar-ho i fer-ho, però us hauré de donar les gràcies a vosaltres.
Catalunya està en un punt cabdal per a la seva historia, seguiu fent l'imbècil tots plegats (TOTS), la gent te memoria i la gent no oblida ni perdona qui traeeix el sentiment de tot un poble.
Des del 2010, Catalunya es un poble en moviment, es un poble que any rere any ha anat sumant persones favorables a la independència.
I això no ho han fet els politics, ho ha fet la societat civil, des dels pobles, des dels casals populars, des del carrer.
Ara tenim 72 diputats amb la independència al programa, majoria absolutissima. Ho deixarem perdre?, millor dit, ho deixareu perdre? La responabilitat es vostre, no falleu o el poble us passarà per sobre

dijous, 29 d’octubre de 2015

a quin preu?

Està clar que tot corredor que es jove i correr a la categoria amateur te com a objectiu ser professional algun dia.
Almenys, en la meva època així era.
Quan jo corria hi havia una certa bonança d'equips professionals espanyols, ser professional passant amb un equip espanyol era el normal. Un entrenava per córrer lo millor possible per algun dia tenir l'oportunitat de fer el salt a la categoria reina i en un equip en condicions.
Ja cap al final de la meva època de jove la cosa es va anar minvant, i els corredors que no podien fer el salt a professionals en un equip espanyol buscaven l'oportunitat a Portugal, que en depen quin equip la cosa podia anar bé.
Com tots sabem el ciclisme va anar anant de cap a caiguda, i aquella oportunitat que un buscava en un equip espanyol va anar quedant a l'abast de molt pocs, i ja no depenia de les qualitats de cada un, sinó de la butxaca que tenien els papis del corredor. Pagar per ser professional estava a l'ordre del dia, i la frase " quanto puedes aportar" era una frase que sempre estava damunt la taula.
 La frustració de molts corredors amb qualitats per ser grandissims corredors estaven a l'ordre del dia. LLavors pagaven per estar en un equip professional en condicions, o si més no alguns, i si estan en aquells equips anaves bé podies tenir l'oportunitat de córrer les millors curses i poder-te guanyar la vida. Cert és que això passava poc, però passava.
A dia d'avui això es un acudit, l'altre dia vaig buscar per google "  corredores españoles profesionales" i mare de deuuuuuu, apart dels que son pro's per merits propis i estan en equips de solvència contrastada, la llista interminable de corredors que no se ni qui son, de corredors que estan en equips remots al llarg de la geografia mundial, de corredors que quan eren amateurs eren més dolents que el pebre, es impressionat.
Corredors que militen en equips que mai correran cap cursa amb cara i ulls, corredors que han de pagar tot de la seva butxaca per poder córrer curses que costa trobar la pèssima categoria que son, corredors que mai podran poguer demostrar si valen pel ciclisme perquè allà on corren no els veu ningú, corredors que van a parar a equips que corren curses que per molt que ho facin bé no els servirà de res.... i un llarg etcètera de condicionant que em porten a la pregunta inicial. A quin preu?

dimecres, 29 de juliol de 2015

Federació Catalana de "Cicloturisme"

Ha arribat un punt on el ciclisme amateur català sembla pervers. Tot allò que es va anar vaticinant que podria passar ha anat passant.
L meu punt d'inflecció va ser el passat diumenge i el tema no podia ser un altre que el de les inscripcions online.
Com a cada cursa hi havia gent que no hi havia pensat o que senzillament no s'havia inscrit perquè no sabia si podria venir, com és lògic.
Uns deien tenir el permís de la federació, altres s'havien inscrit divendres,.... en resum, un conglomerat de coses amb un resultat, tothom emprenyat.
Per què serveix la federació? per ajudar als organitzadors i per què els corredors corrin oi? doncs aquí no va així, aquesta federació serveix per tenir als organitzadors emprenyats i als corredors preocupats en tot menys en córrer tranquils.
Durant l'any he anat parlant i veient com la gran majoria d'organitzadors estan en contra de les decisions de la federació (inscripcions on line,  taxes...) però que passa? que a les reunions son 4.
Igual passa amb els corredors, tots emprenyats i a les reunions son 4. I això la federació ho sap i amb això juga, amb la nostre desunió.
La federació va volguer imposar pagar per córrer, i durant un any vam aconseguir frenar-ho. Ara, no tenint prou amb això es van inventar la farsa de les inscripcions on line, una tonteria.
Ho van imposar dient que allò milloraria les cues a la sortida... en canvi a les curses open i socials que surten 200 no cal? la seva mentida cau pel seu propi pes....  tant si com no, sense donar un o dos anys de demora tal i com li demanaven els organitzadors ho van executar. I els corredors? sorpressaaaa, no tenim ni veu ni vot, i sabeu per què? doncs perquè ningú s'encuida de la categoria "reina" de la federació. Vas allà i demanes pel responsable i ningú sap qui és. Des d'un inici vam dir que les inscripcions online portarien problemes i que serien un greuge per l'organitzador ( al no poder córrer qui no s'inscrigui) i pel corredor ( que molts treballen i fins a ultima hora no sabem si i podrem anar).
Que aquesta federació navega sense rumb està més que clar, que el rumb de la competició no els importa un borrall encara està més clar. Des de fa temps que es dediquen a fer marxetes (que es el que el dona calerons) i poc més. Entreu a la web de la fede i feu un cop d'ull, i veureu que es el que els importa i el que no. No trepitgen el terreny (recordo que quan el nostre responsable era en francesc leon almenys venia a les curses i hi podies parlar). Ara no pots parlar amb ningú, de res.
Es llastimós, patètic i indignat que això passi. La federació es te que preocupar del ciclisme de base, dels corredors, organitzadors i patrocinadors, de fer curses, de buscar esponsors per les curses, d'ajudar amb tot als nanus que pugen.... i que fan? promocionar les marxes cicloturistes, subvencionar als clubs que cada diumenge van a fer la botifarra ( que son majoria i que aporten els vots que fan falta per obtenir la presidència de la federació.)
Patètic i lamentable. Podria seguir, podria escriure mil coses que em semblen malament, però ja en tinc els ..... plens.
Ja fa temps vaig fer una proposta, els vaig dir que de totes les inscripcions de cada participant de marxes cicloturistes, maste30,40, 50... una part (1,2,3 euros) anés destinat a fer curses de promoció.
Sabeu la resposta del senyor butxaca? que les marxes no reporten cap benefici per a quí les organitza... ja ja i ja! com aquesta n'hem fet d'altres amb pitjor resultat, o sigui, ni les han contestat.
Això si, el dia que ve la volta a Catalunya tots corren a fer la foto.
LAMENTABLE, però tenim el que ens hem guanyat, i es que el passotisme de la majoria i l'egoisme d'altres porta a això.... la divisió fa guanyador al que té les coses clares.
La federació te clar que el futur son les curses open, i en això treballen. Un poti-poti de 200 corredors de totes les edats i nivells, lo més semblant a allò que tant els agrada, les marxetes cicloturistes.... un caramel llaminer que reporta eurus a la saca.
Suposo que d'aquí a pocs anys la categoria elit-s23 ja no existirà, la diluiran (de moment ja hi han barrejats els m-30 i aquest any i volien posar els v40) faran curses open i prou, a 10, 15 o 20 eurus la inscripció i campi que pugui... però quans s'en adonin que no puja cap corredor, que tots han de marxar.... quan s'acabin els puritos, simons, prades, de la cruz... llavors que? tant fa oi? no els importa.... i es que ja fa molt de temps que no surt cap corredor català format a casa nostre... molt!
Siusplau, canvieu el nom de la federació, poseu-hi federació catalana de cicloturisme, que en definitiva es el que és.

dimecres, 22 de juliol de 2015

Lamentable, lamentable, lamentable

Jo la definiria com a esperpèntica l'actuació del tema movistar, en el tour en general i sobretot en l'etapa d'avui.
Son i serán sempre uns segundos, son uns bloquedajors de carreres, son la imatge pèsima del ciclisme, o almenys del meu ciclisme.
Mai han jugat a guanyar, sempre a roda, a roda i a roda.
Avui ha estat ja de traca i mocador.
Em tinc que treure el barrer davant d'un grandissim corredor com alberto Contador, un valent, un lluitador, i els que em coneixeu sabeu que no es del meu agrat com a persona.
He sentit vergonya com a corredor al veure com Contador atacava a 70km de meta, amb la intenció de rebentar la cursa, veure com a davant quedaven quatre gats i l'equip del líder desmembrat..., i ves per on la vergonya arribava. Veure com el movistar es possava a tirar del grup per anar en busca del valent Contador es una de les imatges més penoses que he vist com a corredor.
I la rematada final ha estat quan després de que gràcies a la lamentable feina del Movistar han atrapat a Contador, en el seguent  port a punxat i caigut.
Llavors si que hem vist com movistar s'ha possat a tirar per deixar enrere contador, i així assegurar-se el segon i tercer lloc, que tandebó perdin.
Des del principi del tour he criticat que valverde no ajudava a Quintana, però vist lo vist m'es igual, això no es un equip ni es res.
Estic massa emprenyat per escriure bé i recapitular la mala llet i escriure de manera ordenada.
Lamentable veure com un equip amb uns grans corredors com movistar fan el ridicul d'aquesta manera, i es més, tot això amb el vist i plau dels locutors de TVE , que escombren cap a casa sense cap mena de criteri.
En fi, pena, molta pena.

dilluns, 13 de juliol de 2015

Ilerdenses

Aquestes dues fotos resumeixen en gran part el que vol dir equip. Dues fotos diferents, amb persones i personetes diferents, però amb un mateix denominador común, EQUIP.
Ambdues fotos no poden anar soles, una sense l'altre no son possibles en el nostre equip, en la nostre manera d'entendre el ciclisme.
Les dues fotos son fotos de grans victories, l'una en un podi plè de vida i de lluita per la vida. L'altre a casa d'una grandissima persona, en Jordi, un home com pocs, envoltats de tota la gran família ilerdense.
En tots aquests anys tots hem passat de tot, tots hem viscut millors i pitjors moments, però saber que tots som allà pel que faci falta et fa portar les coses millors.
Miro les fotos i hi veig vida, moltissima vida. Hi veig amistat, generositat, il.lusió, lluita, patiment, satisfacción... Però per sobre de tot i veig VIDA!
Sou amics per sempre, sou amics de puta Mare!

dimecres, 10 de juny de 2015

La vida es plena de petites victories

La vidna es plena de petites victories i de grans reptes.
 Aquell dia em vaig llevar, potser duia 6 dies en aquell llit. Va apareixer l'infermera amb aquell aparatet  de plàstic. Un tub per on bufar, i tres compartiments amb una boleta a cada un.
"Tens que bufar i fer arribar les tres boletes a d'alt de tot"... Que fàcil, vaig pensar... Bufo i sorpresa, un dolor espantos al pit i ni la primera bola va arribar a d'alt.
Puffff... La moral per terra i un reguitzell de sensacions recorren el meu cos. Aquell aparatet insignificant em va fer veure el fet pols que estava.
Penso: - que puc fer?... Lluitar i fer pujar les tres boletes a d'alt de tot. No vaig dubtar ni un segon que allò era l'únic pensament possible.
Els seguents dies en aquell hospital van ser durs, però aquell petit gran objectiu em va marcar una meta. Bufar, bufar i bufar.
Petits passos que em feien sentir gran. Veia desfilar metges, infermeres... Tots em cuidaven i pocs entenien aquella obsessió per fer pujar les tres boletes.
Vivia per allò, perquè en el fons sabia que quan aquelles tres boles puguessin allà d'alt jo estaría recuperat, o si més no, això volia creure.
Bufava a totes hores, d'amagat també, perquè em van dir que ho havia de fer, però sense passar-me.
Després de 5 dies ho vaig aconseguir.
Va ser una lluita personal, una victoria buscada amb un resultat esperançador.
Recordo una canço de la marató de tv3 que diu:
"Tens el teu cor,
Tant ple de vida,
Correr l'amor,
Per la teva sang,
No desesperis mai
Tingues paciència
Que el meu amor
Vindrà a les teves mans"
La vida et possa a prova, la vida es plena de petites victories i de grans reptes.
Qui no lluita es perquè no vol.
"Si lluites pots perdre, si no lluites estàs perdut" aquest es el lema que m'acompanya des que aquelles tres boletes van arribar a d'alt de tot.

diumenge, 17 de maig de 2015

inexperts

Per més que busco un titular no en trobo cap  que reflecteixi el que vull explicar.
Ahir vaig córrer la millor cursa de Catalunya, la Clàssica Isaac Gálvez. La exel.lencia en estat pur, una organització exquisita i un recorregut de pell de gallina.
La nota negativa va per la mala educació dels nous corredors.
L'exemple que marca el meu post. Just abans d'arribar els primers classificats (pocs segons abans) arriben 4 corredors fora de cursa i es possen a esprintar a meta (amb el problema que això comporta per el tema dels xips i la imatge patética que van donar. I entre els diversos grups que van entrar més i més corredors fora de cursa passant per meta. Aquests son els mateixos que després aniran a reclamar als arbitres per si han fet el 58 o el 63!
Durant tota la cursa vaig ser testimoni d'innombrables maniobres perilloses, caigudes, de crits, insults i males maneres de corredors no habituals. En els trams estrets caigudes probocades per capullos que es juguen el seu fisic i el dels altres per passar per on sigui per després quedar tallats a les rectes.
Trobo una veritable vergonya haber de córrer així, en els anys que porto competint, i que son molts, mai, mai havia vist res igual (exepte les socials).
S'han de dir les coses clares, i aquestes coses passen quan vols fer pujar la participació a qualsevol preu. Es l'historia de sempre.
Ahir el nivell d'experiència de la majoria de corredors era propi d'una marxa ciclo turista.
Segurament molts dirán "mira, el masferrer sempre es queixa" doncs si, em queixo perquè ho veig així, molts ho veuen així.
Si aquest es el ciclisme que volen la majoria endavant. Jo no.
Mai em cansaré de denunciar el que per a.mi no es ciclisme, i molts podreu estar d'acord o no, però el que es innegable es que això no porta a on ha de portar el ciclisme amateur, i que no es altre que ha fer corredors professionals. Us imagineu corredors amb expectatives de ser profesional jugant-se el físic amb gent així?
En fi, així seguim i així anem, una rere l'altre. El negoci de les curses pagat comença a funcionar i haviat veurem les inscripcions a preu de cicloturista, sinó ja.m'ho sabreu dir, perquè jo no i seré pas.

dimecres, 22 d’abril de 2015

Curses Open

Aquest tipus de curses son la novetat d'aquesta temporada de la federació catalana de ciclisme.
Fins ara, les curses on corrien totes les categories juntes eren les socials, que sota el meu punt de vista son curses que es fan a principi de temporada i que van enfocades a la preparació fisica del inici de temporada de cada categoria. Ultimament molt lluny d'aquest objectiu, per cert.
Ara ens trobem amb aquesta novetat, curses open ( totes les categories juntes) i a sobre amb premis en metàl.lic. Lo mai vist.
Estic totalment en contra d'aquest tipus de curses, ja que el que faran es acabar amb el ciclisme base de cada categoria, sobretot cadets, juniors i s23.
Posso un exemple clar d'un possible nou organitzador. Que preferirà fer, una cursa cadets, juniors on li vindran 50 o 60 corredors o una open on hi aniran 200 corredors que paguen 10 cada un? la resposta es fàcil oi?
Només i podria trobar un sentit a aquestes curses si d'elles en sortis el compromis per part del club organitzador de fer una cursa d'infantils, cadets, junior o elit-s23 amb els diners recaudats. Per exemple, que 5 dels 10 euros de l'inscripcció anessin a parar a l'organització d'una cursa.
Evidentment una cursa així no tenen cap mena de sentit els premis en metàl.lic.
Quin es el problema? el de sempre, no hi han veus critiques, i si i son callen. Per tant la federació veu que fa les coses bé, i jo veig que sóc jo que veu les coses diferents.
En qualsevol cas, jo seguiré defensant la meva visió del ciclisme i de l'esport en general.
Totalment altruista i totalment integrador, on tothom i cap.

divendres, 17 d’abril de 2015

El que no ha de ser

No deixeu de llegir aquest article. Expossa el que tantes i tantes vegades he expossat. Aquí parla del fútbol, però es extrpolable a qualsevol esport. 
El comparteixo gairebé al 100x100. Es un gran article. Llegiu-lo, val la pena

"José Luis Espinosa es una voz muy autorizada a la hora de hablar de fútbol formativo. Ha vivido en primera persona la carrera de su hermano,Javier Espinosa, desde que despuntó en su ciudad natal, Talavera de la Reina, hasta que dio el salto al fútbol profesional en el Villarreal tras pasar por La Masia, el fútbol formativo del Barça y, finalmente, el Barça B. Desde un punto de vista muy cercano, acerca al lector una realidad muy poco conocida de la vida de un canterano en un equipo de elite en un artículo publicado en mixdeportes.esque aquí reproducimos:
"Tiempo atrás, cuando las llamadas de desconocidos se hacían habituales en una casa en la que alguno de los pequeños destacaba jugando al fútbol, quería decir que algo se estaba cociendo ahí. Ahora con whatsapp y la conectividad total no parecen necesarias las peripecias a las que tenían que recurrir algunos para conseguir los teléfonos fijos de los domicilios familiares de los pequeños. Agentes, ojeadores y vende humos de pacotilla (de estos los que más) se han buscado y buscan las mañas para prometer a padres ingenuos oportunidades que seguramente no podrán cumplir, capaces de mercadear con un niño y con su familia por un puñado de euros.
Las tonterías que se llegan a oír de boca de padres, familiares y amigos de niños que destacan desde pequeñitos son en muchos casos difíciles de creer. Pensar que un niño cuya edad no supera los dos dígitos te va a sacar las castañas del fuego porque se le dé bien la práctica de un deporte a esa edad, por decirlo suavemente, es no vivir en el mundo real o más bien, de no ser consciente de lo que se habla. También muestra un egoísmo rancio y saca a relucir las frustraciones de la infancia del que quiso ser y no pudo -o no supo.
Hay que reconocer el mérito de aquellos que no se dejan engatusar y que miran la posibilidad de tener en casa una estrella en ciernes como algo remoto o, mejor dicho, secundario.
Los chicos que parten de niños lejos de su casa en busca de un futuro profesional como deportista de élite no suelen durar mucho. Muy pocos, no deben llegar ni al 10%, los que llegan a profesional. Menos aun los que realmente triunfan. El resto sacrifican la infancia para nada. No se es consciente de los mucho que puede variar el desarrollo de una persona desde los 8 o 9 años tanto física como psicológicamente. Después del fracaso solo suele quedar frustración, un chico sin formación y unos padres que se han perdido, literalmente, la infancia de su hijo.
Decidir que un hijo abandone el hogar para irse a vivir lejos debe ser muy duro. Si además lo hace a edades tempranas imagino que lo es aún más. Cuestionar a aquellos que no lo permiten es de una gran frivolidad. Intentar comprar su permiso con falsas promesas y dinero me parece casi delictivo.
Dineros aparte, una vez está decidida la aventura, suelen vender desde el destino una vida maquillada que no busca otra cosa que la tranquilidad de los progenitores. Una cosa que llama mi atención es el afán que tienen los responsables de las canteras por hablar de los estudios, de darles una importancia que rápidamente queda en evidencia. Las clases son importantes sí, pero el fútbol lo es más. Mención aparte merece el plan de estudios que siguen, si se puede llamar así. Por poner un ejemplo, suelen convalidar la educación física a estos alumnos, como si para este área fuera suficiente la práctica de un único deporte para cumplir los objetivos.
Independientemente de todo esto tampoco hay que echarse las manos a la cabeza. Se podría decir que vivir en una residencia de la cantera de un equipo profesional se parece a un internado un poco light, si se me permite la expresión. Comen bien, si ellos quieren, estudian, si ellos quieren, y hacen caso a los tutores, también si ellos quieren.
Suele ser complicado sacar bien los estudios de esta manera. Por lo menos a mi me lo parece. Depende de la educación que se haya recibido en casa. Ejemplos como Pablo Alfaro que estudió medicina, o más recientemente Manu Trigueros, que estudia magisterio, son casos de jugadores que muestran que realmente es posible compaginar deporte de alto nivel con estudios superiores. Desgraciadamente, son las excepciones que confirman la regla.
Tener un hijo lejos de casa cuesta un verdadero dineral a las familias. Los sueldos que se perciben no dan para pagar gastos de teléfono, viajes y demás, sin contar el coste personal que supone. Hijos mayores o menores afectados de distintas maneras, amistades que se resienten por no poder atenderse, familiares mayores que se descuidan... Además, hay momentos muy difíciles de gestionar en estas situaciones, como es por ejemplo la pérdida de un familiar cercano. Vivir de niño una situación así es duro. Si además la vives solo y lejos de tu familia es aun peor. No me imagino lo que puede suponer para una madre o un padre. Solo creo que debe ser durísimo.
Yendo a otro tipo de eventos, un trigésimo noveno cumpleaños de un hijo solucionado con una llamada de teléfono no tiene la mayor importancia. Pasar sin verle la cara ni abrazarlo el día que cumple 12 años es realmente una putada.
Luego están las bodas, comuniones y demás eventos familiares que, salvo q sean en el escaso mes de vacaciones que tienen, se los van a perder. Tener que faltar a la boda de un hermano por trabajo no está pagado.
El futbolista profesional, esa figura envidiada de la misma manera por niños y adultos. Modelo para muchos, es el espejo en que se mira una generación tras otra, sea por la fama, por el dinero o por ambas. Los valores deportivos y el afán de superación no suelen ser objeto de culto. Los vemos en los medios, sus salarios son públicos, se codean con los más primado de la sociedad... Forman parte de una nobleza medieval en el siglo XXI pero, a diferencia de aquella, esta no viene de cuna.
Solo nos fijamos en ellos cuando están ahí. Vemos sus coches, sus casas salen en revistas, participan de los grandes eventos sociales del país... No reparamos en el camino que han llevado hasta llegar ahí, ni valoramos los costes que ello supone. Tampoco caemos en la cuenta cuando un día, la mayoría de veces sin saber por qué, desaparecen. Todo esto sin contar que realmente son conocidos en realmente no más de un 20% de ellos. La gran mayoría de los futbolistas profesionales pasan desapercibidos aunque sí que los incluimos en esa élite de ricos y famosos.
Cuando ves tan de cerca como he visto yo el proceso de formación de un futbolista, tu visión de estos personajes cambia radicalmente. Niños a los que apenas se les permite salir solos a la calle en sus pueblos no solo abandonan estos sino que además también abandonan a sus familias para vivir a cientos de kilómetros de su casa, en busca de un sueño que en la mayoría de los casos torna en pesadilla.
Incluso cuando se consigue el objetivo de ser profesional".
José Luis Espinosa"

dilluns, 23 de març de 2015

penes i misèries

    Avui, veient aquesta imatge i les moltes més que corren per la xarxa em ve al cap les misèries que passem els ciclistes sobre la bici.
    Avui, a la tirreno-adriatic s'ha vist això. Fred, fred i molt fred. Els pobres han arribat glaçats, morts de fred. Però ells cap a l'hotel a calentar-se ràpid i a recuperar el cos de la fred.
    Em venen al cap les vegades que he arribat a passar fred sobre la bici. Al cap sempre em ve la volta a Leon. Mare meva quina misèria vam passar tots aque...ll dia.
    Era l'etapa reina, pujavem dos colls de primera categoria, en el segon port del dia va començar a ploure, arribant a d'alt nevaba. Recordo que baixant del port no podia ni frenar, al arribar a baix recordo corredors parats escalfan-se les mans en els tubs d'escapament de les motos, corredors abandonant... Jo vaig seguir... Volia menjar i no podia, no em sentia les mans. Em va sortir una de les millors etapes que recordo, vaig arribar a meta lluny dels primers.... Mort de fred. D'aquell dia recordo anar cap a l'hotel tremolant, moll fins a les orelles... Arribant a l'hotels lo unic que desitjava era possar-me dins la banyera amb aigua calenta...
    Però lluny d'això, primer vaig haver de secar les sabates, rentar la roba.... I es que al dia seguent i tornavem.
    Eus ací les diferències, allò que no es veu mai... I es que per arribar a d'alt de tot s'ha de passar per baix. Uns i arriben, altres (la gran majoria) no.
    Recordo lleguir una entrevista al meta 2000 que li van fer a un professional, Javier Ramirez Aveja, i li demanavem si recordava especialment una etapa dura en la seva trajectoria... Doncs va ser la mateixa que la meva, el mateix dia.... Recordo perfectament que ell va guanyar aquella etapa, jo vaig entrar el 30 i pico....
    Una arriben, altres no... Però les vivències queden per a tota la vida.

dimecres, 25 de febrer de 2015

ja ho tenim aquí

Així anem, de mal en titjor.
I ja no se que és el que em sap més greu, si el fet en si o la discriminació a les noies.
Aquest any es treu el limit de 200 corredors a les socials\ open i s'obre la veda a premis en metàl.lic.
Patetic, el que abans eren curses d'esplai, de pre-temporada... Ara, passen a ser el futur.
Ara, es canvien els noms, i les socials en plena temporada es diran open, amb exactament la mateixa normativa http://www.ciclisme.cat/contenido.php?seccion=normativa_carretera però permetent els premis en metàl.lic, i dins de la mateixa cursa una dona cobrarà menys que un home.
Sento pena al veure certs tipus de corredors disputar a mort aquestes curses... On han quedat aquells grans corredors? Aquells que hi participen per que els agrada, aquells que no gossarien disputar una cursa així. Com pot ser que condicionin les seves temporades per curses així?
Està clar que estic desfasat, que cada dia veig més lluny el meu ciclisme, aquell que comença d'aquí 15 dies a Sabadell, es d'allà on han de sortir futurs professionals.
I que fa la federació? Jo els envio les meves queixes, i em responen que no deixen inscriure el mateix dia de la cursa perquè això provoca cuessss!!!!!! En canvi, a les socials de 200 corredors si que és pot fer , i en una cursa en plena temporada (que per desgràcia nostre i van de mitjana 80 corredors) aquí no?

Seguim cap a l'objectiu final, la federació potencïa les curses socials en front les de promoció.
La veda està oberta, i amb ella el final del ciclisme de competició. No tornarem a veure corredors catalans formats a casa i arribant a dalt de tot. però això per a ells els és igual, i així ens va.
Si això es el que volen la màjoria, doncs endavant, jo NO!

dissabte, 14 de febrer de 2015

La federació catalana de ciclisme acabant amb el ciclisme de competició

Que estan fent amb el ciclisme de competició català?

Cada any que passa més vergonya sento de la federació catalana de ciclisme, i no de l'estament, sinó dels seus dirigents.

Potenciar el ciclisme? Això no saben que vol dir. Els dius això i pensen en els dinars que faran anat de club en club a cercar vots per guanyar, que al cap i la fi es l'únic que volen.
Guanyar, foto i dinarets.

Fa dos anys ens van fer passar per la vergonya de pagar per córrer, allò que semblava impossible, allò que el ciclisme tenia per bandera, ser un esport per tots i a l’abast de tots, s’en va anar a orris.
A ells ( la federació) els semblava poc, (5 euros) però us heu plantejat que costa una temporada d’un corredor? ( 100e de llicència+ 60 revisió+desplaçaments 1000e+reparacions....) una bona picoçada...

Si a tot això i afegim el barrejar categories, d'incentivar les categories d'esplai enfront les de competició. (per exemple, un master te via lliure per córrer a la seva categoria i a totes les de competició (elit-s23), al inreves no. Això fa que quan un noi, sense equip, que es planteja quina llicència treure’s, doncs es treu la Ilicència d’una categoria que hauria de ser d’esbarjo (m-30), en comptes de la elit-s23, que es la de competició.

Al marge de tot això que fa la federació ara? Doncs aquest any no ens podrem inscriure el dia de la cursa, sinó que ho haurem de fer per internet anticipadament. Fins ara et podies inscriure online (5e) i si no sabies si podries assistir a la cursa fins a darrera hora ( que es el que ens passa a la majoria) doncs el dia de la cursa pagaves 8e, t’inscrivies allà i llestos.

Tinc clar que les maravelloses ments dels dirigents han pensat:
Que faran quan vinguin equipos estranjers?
Que faré jo si per motius de família, feina o el que cony sigui fins a ultima hora no se si podre assistir-hi? Clar, no hi podré anar, així segur que incentiven la participació oi?
Aaaaa esclar, vostès volen que els d'aquí paguem per si de cas, i si no i anem doncs mira, uns eurets cap a la " Butxaca".
Ells possen com a excussa de la mesura que es per evitar cues el dia de la cursa... jajaja i a les socials que hi van 200 tius/es no hi han cues??

Fins a dia d’avui, l’excussa barata de la federació, deia que ens feien pagar inscripció a les curses per ajudar a l’organitzador, però ara ja s’els ha vist el llautó, ara queda clar que aquesta darrera mesura va en el sentit contrari, va a perjudicar l’organitzador.

I si un rumïa un xic treurà l’entrellat de tot plegat.

Què busca la federació?
Doncs res més que acabar amb les curses elit s23.
 I com és fa això? Doncs acabant amb la participació. Tot organitzador vol que la seva cursa hi hagui gent, i aquesta mesura ho evitarà una mica més.
I quin és l’objectiu de la federació?
 Doncs que totes les curses siguin socials o open, amb una inscripció de 10e, amb totes les categories juntes i amb més de 200 corredors/es a la linia de sortida. Negoci rodó i fora problemes per a ells.

Això si, professionals = 0.
Sincerament, per fer això no fa falta una federació, per fer això fins i tot un nen petit utilizaria millor el sentit comú.
Jo se el que vull, vosaltres no ho se... Però sento una desmesurada tristesa i una mala ostia de collons.

divendres, 9 de gener de 2015

politicutxos

Aquests dies, a través de les xarxes socials, he opinat molt del tema de les suposades eleccions plebiscitàries.
Els que em coneixeu sabeu el que penso, a dia d'avui no estic lligat a cap partit, però evidentment em decanto cap a l'esquerra, i això és de tota la vida.
Escolto Artur Mas, i els pocs pels que em queden s'em possen drets. Sentir dir al president que ERC es un partit autonomista, i ell entoma la llança de partit independentista... em pregunto si m'he donat un cop al cap i m'he perdut alguna cosa... és pot ser més cínic?
L'estratègia de CIU es clara, ells no son independentistes ( les elits, molts militants i simpatitzants si) i no volen la independència, però no ho poden dir, i la millor manera d'evitar-la és fent que no és faci. Com? doncs fent el que estan fent, marejar la perdiu i provocar que l'acord no és faci. I la manera més fàcil és fent propostes que saben que no seran acceptades i que no son viables.
Perquè volen una llista unitaria i de país? doncs és ven sencill, perquè volen mantenir el seu estatus de corrupció i retallades, i saben que per separat no ho podran fer, i busquen una falsa unitat amb la societat civil, que val a dir que els ha sortit molt bé.
L'error en aquest punt ha estat d'ERC, que si des d'un principi, i encara que fos a contra cor i sabent que la llista unitaria resta, s'hagues agafat a l'oferta de ciu a aquests s'els hagues desmuntat tot l'artilugui electoralista.
La llista unitaria està clar que resta, la llista unitaria es molt maca de cara a la galeria, la llista unitaria es un escut per salvar la ecatombe de CIU. Ells son els millors estrategues i així ho han demostrat, han capgirat la situació i estan guanyant la partida mediàtica.
Em fa llàstima que com a independentista que sóc, veure com dos personatges s'estan carregant l'empenta que porta tot el poble català, l'un per estrategia pura i dura, i l'altre per massa babau.
Sigui com sigui, es intolerable el que estan fent. Si no son capaços de fer les coses que pleguin i convoquin eleccions i que la societat cívil es presenti en una veritable llista de país.
De professionals capacitats en tenim en aquest país, i no necessitem cap partit politic per fer-ho.
Per tant jo ho veig molt fàcil, trobem un lider capaç, i endavant les axes!