dimecres, 27 de juny de 2012

Un bocí d'esperança


Ja fa dies, concretament el dia del campionat de Catalunya de contrarellotge parlant al final de la cursa amb un grup de corredors vaig sentir una d’aquelles coses que fan que la meva petita i particular lluita per el bé del ciclisme tingui sentit i em faci revifar les meves ganes de seguir lluitant. “prefereixo no acabar una carrera elit que guanyar una master”

Tots sabem com està el tema del ciclisme català, on les coses il·lògiques estan a l’ordre del dia. Quin sentit te tenir el mateix cap de setmana una cursa d’elits amb 60 corredors i una de master amb 30? Per mi no en te cap. Tinc molts companys corrent a master i saben el que penso i saben que avui dia aquesta categoria no te cap sentit. Cal reflexionar profundament sobre que volem i cap on anem. Desde la federació ja fa 4 anys que em diuen que la categoria de sèniors desapareixerà, i continua vigent.

Molts  master  tenen el nivell per poder córrer en elits, és més, molts masters entrenen el doble que molts elits. Ja he dit moltes vegades que quan la categoria master era per gent que no podia entrenar entre setmana era una categoria amb sentit, ara el que passa és que ni una marxa cicloturista te el sentit que hauria de tenir...   

Particularment no se com acabarà el nostre ciclisme, ni tan sols se si hi ha la voluntat de voler-ho arreglar. Sobint penso que la gent deu pensar que “mentre a mi no m’afecti passo de tot” però el problema ja el tenim aquí i ara si que ens afecta a tots. Quan no fa masses anys érem 200 juvenils a les carreres, era un gust, doncs cal analitzar que ha passat per deixar degenerar tant aquest esport, per passar de 200 a 50 en uns pocs anys...

Reflexionem tots i impliquem-nos tots siusplau....

dijous, 21 de juny de 2012

Poca participació


No entenc els ciclistes

Aquest cap de setmana vaig viure incrèdul la poca presencia de corredors en les dues curses celebrades.

No entenc el  motiu ni la poca consciencia dels corredors i equips al mal que estan fent al ciclisme. Segur que algú em dirà que curses en circuit no i van perquè son perilloses i no val la pena. Caigudes n’hi ha a tot arreu i en curses en circuit és on s’aprèn de la importància de la col·locació, però això son altres coses que no ocupen el que jo vull explicar.

Suposo que tots estem al cas del que costa organitzar una cursa, a nivell econòmic i a nivell d’infraestructura, doncs ara imagineu-vos la cara que se li queda a l’organitzador quan veu que a la seva cursa i assisteixen 50 corredors, potser pot pensar molt legítimament que per això no val la pena...

Estic més que fart de sentir corredors i equips queixar-se de que no hi ha curses i et trobes que quan hi ha carreres a Catalunya corredors i equips no assisteixen a la cursa i en canvi van a córrer fora de Catalunya, a frança (amb la autorització pertinent de la federació catalana), o inclús van a les flamants marxes ciclituristes que tan aporten al ciclisme de base i que tants i tans currículums omplen de corredors amateurs.

Em fot vergonya veure la poca consideració que hi ha cap a l’organitzador, potser algun dia voltes perdudes a Catalunya tornaran i llavors voldreu ser convidat i possareu el crit al cel si no és així, però mentrestant vosaltres eu anat passant de venir a curses que signifiquen la base del nostre ciclisme, i que no son dignes del vostre flamant nivell i del vostre flamant equip.

Tothom és ven lliure de fer i anar allà on vulgui, però vosaltres mateixos amb la vostre consciencia i amb el vostre saber estar...

El ciclisme el fem tots, corredors, organitzadors, equips, esponsors, voluntaris... però si els primers que ens queixem perquè no hi ha curses  som els primers que deixem a l’estacada a la resta anem malament, molt malament!!

dilluns, 18 de juny de 2012

Gran cap de setmana!

Diumenge cursa a Sant Joan Despí, cançats de la jornada anterior vam poder aconseguir la tercera victoria de la temporada per equips, i van copar la segona plaça del podi (juande) i la tercera (jordi Soler) i la 5 de Jose Gonzalez). Victoria de Jordi Cervantes (codic 34) que junt amb els seus companys d'equips van plantejar la carrera a la perfecció.
 Dissabte a la Pobla de Mafumet, gran victoria de Jose Antonio Gonzalez i segona victoria de la temporada per equips. Jordi soler va ser segon i llastima de la punxada de Juande a 3 voltes del final sinó copem el podi, ivan Graït va ser 6º.

 En quan a mi vaig millorant, molt a poc a poc. però millorant. Dissabte a la Pobla una caiguda sense conseqüencies em va eliminar de poder estar amb els millors i diumege tot i els 90 km en circuit, que s'em van fer inmensament durs vaig acabar la cursa "prou bé". Ho posso entre cometes perquè tot i que vaig acabar mort les sensacions van ser bones.
Aquest any estic disfrutan d'alló més del que és córrer amb equip i compartir equip amb aquesta gernt no te cap preu...Sou collonuts tots!!!!!! corredors, acompanyants.... TOTS!!!!!
Pensava parlar d'una cosa que mereix un post sencer, i el faré aquesta setmana! que trist és veure que equips sencers catalans no aportin cap corredor a les curses catalanes!

dimarts, 12 de juny de 2012

Professionals


És evident que aquesta paraula pot tenir molts significats. Dins el mon del ciclisme la paraula professional es la persona amb llicencia de professional.

Però jo vaig més enllà, per a mi ser professional significa dedicar-se única i exclusivament a la bici, a entrenar, descansar i competir. Per a mi això és ser un professional, i jo durant 3 anys ho vaig fer, i sense cap mena de dubte van ser uns tres anys inoblidables, poder fer i dedicar-te al que t’agrada és el millor que a un li pot passar.

Evidentment per ser un bon professional el primer que has de tenir clar és que has de cuplir al 100x100 amb el significat de la paraula... professional... dedicació, sacrifici, dieta, cuidar-se, descansar, entrenar amb vent, pluja, fred, calor o el que sigui... son tantes coses que molts pocs la compleixen...

I evidentment el que més falta fa a tot això és poder cobrar un sou que et permeti tenir la tranquil·litat de poder fer les altres sense pensar en el que tens per pagar... i ser un professional de llicencia no vol dir que tinguis un sou, és més, pocs tenen un sou per viure tranquil·lament, i en la categoria amateus també hi ha professionals, que encara tenen menys sou, molt menys...

Son tantes les coses que significa ser professional, i tantes les variants que composen aquesta paraula que penses i cada cop i trobes una cosa nova.

Ser professional ( amb llicencia) és un somni que no vaig poder aconseguir, però durant tres anys em vaig sentir com a tal, sense sou, sense llicencia,  però entrenant, cuidant-me, amb sacrifici, il.lusió com si ho fos... una experiència que mai, mai oblidaré....

diumenge, 10 de juny de 2012

malament és poc!

Foto: David Padilla
Diuen que quan et prepares bé una cosa normalment surt bé.
 Doncs aquest no va ser el meu cas!
Portava dies entrenant per poder disputar el Campionat de Catalunya contrarellotge i quan pensava que podia fer un bon resultat va ser que no.
Ja des de l'inici vaig veure que les cames no anaven gens bé i que el ritme no era gens bó i evidentment al arribar a meta i veure el meu temps vaig corraborar el que les meves cames em transmitien durant tota la prova. Que i farem, una altre serà!

dimarts, 5 de juny de 2012

Marxes cicloturistes



Des de fa temps que les marxes cicloturistes han deixat de ser el que el seu nom denomina.

Recordo que quan era jovenet, deu fer uns 15 anys que vaig participar en una marxa cicloturista a Manresa, la que organitzaven els amics cicloturistes del cor de Catalunya i que portava per nom Josep Pesarrodona. Sortíem unes 200 o 300 persones i recordo que s’anava ràpid, però que gairebé tothom parava als avituallaments i gaudia del paisatge per allà on passava. Al acabar et donaven un diploma, on et deia el temps que havies fet i depenent del temps posava or, plata o argent... allò ja em va sorprendre, però tampoc li vaig fer cas.

Amb el pas dels anys he anat llegint revistes, diaris i la meva sorpresa és que una marxa CICLOTURISTA te una classificació, i que fins i tot te un GUANYADOR! Una marxa cicloturista!!!  Te més repercussió el “guanyador” d’una marxa cicloturista que el guanyador d’una carrera amateur! Veig sorprès corredors o fins i tot equips que prioritzen una marxa cicloturista a una cursa, i el més fort, allà és creixen i participen a la marxa en “modos” carrera, tirant com si d’una carrera és tractes.

No vull pas que s’hem mal interpreti, tothom és lliure d’anar on vulgui, faltaria més, però penseu que la gent que acudeix a les marxes (una majoria)  i va a gaudir del paisatge, d’un cap de setmana amb la família en molts casos, a superar-se a si mateixos, a posar-se les botes als avituallaments, a passar-ho bé amb la colla que van.... i crec jo i és una opinió personal, allà és troben amb uns energúmens desbocats que es prenen la marxa com si la vida els hi anés.

Les marxes son marxes, i les carreres son carreres. Actualment molts ho confonen i se senten poderosos remuntant i passant la gent que pràctica el cicloturisme de tota la vida, ells son els grans perjudicats de la gent que no entén que si volen fer carreres ja existeix el ciclisme de competició.