dimarts, 31 de gener de 2012

Cultura ciclista

Els 7 primers classificats tots Belgues! que vol dir això? per mi només vol dir que es el resultat de les coses ben fetes, d'una manera de fer i de pensar, de viure i de sentir... en deinitiva, cultura ciclista!!
Ja he llegit en algun lloc que això es insultant, però clar, es insultant perquè ho fan els belgues, si els 7 primers fossin espanyols seria xauxa!!!
55000 persones van seguir la carrera en directe, ho van donar per tv i va sortir en tots els mitjans... i aquí? ni tv ni mitjans ni res! i volem que tot surti bé?

Desde l'època d'indurain res a estat igual a nivell de repercussió, han canviat moltes coses, avanç a les curses de juvenils sortien 200 corredors, a dia d'avui a penes son 50.
Avanç corriem amb bicis que eren uns ferros i erem feliços, ara els "nens" porten bicis de 3000e. i no disfruten...
Fa anys carreres i més carreres, ara?
Estem fem quelcom malament per haver arribat aquí, i quina es la solució?
Per mi tot està en la mentalitat i ens agradi o no el món de la globalització i del conformisme ha arribat al ciclisme. Ningú lluita, ningú fa res per canviar-ho, simplement es deixen endur pel corrent pesimista i acomodat...
Em dol dir-ho, però el ciclisme tal i com jo l'entenc està en vies d'extinció...
Però encara queden llocs on el ciclisme el viuen tal i com a mi m'agrada, com una passió, amb il.lusió, esperança i alegría... Cultura ciclista, la que surt del cor...

diumenge, 29 de gener de 2012

Com a casa

Així m'he sentit avui, com a casa. Compartir equip amb ells es un honor per mi!
Sortida amb els companys...
Maillot "vintage" es precios!


Si cada dia es com avui ho passarem molt bé!!! m'heu fet sentir un més i la veritat es que he estat molt a gust!!!
compartir equip amb gent que te la mateixa filosofia d'entendre el ciclisme es quelcom vital!
Per cert, em moro de ganes d'anar al club!!!!!

divendres, 27 de gener de 2012

dilluns, 23 de gener de 2012

Ilerdense

La pròxima carrera ja vestiré aquest Maillot, després de 4 anys amb l’alcanar aquest any canviaré d’equip i de companys.
Ve, la veritat es que només canviaré d’equip, ja que els companys sempre seran companys independentment de l’equip on siguin ells i on sigui jo.
Per mi es un honor córrer al costat de gent que veu el ciclisme com jo, gent que pensa com jo i gent que son veritables persones, que al cap i a la fi es el que un busca avui dia, PERSONES.
No importen els resultats, el que importa es passar-ho bé, viure el ciclisme intensament, disfrutar, pedalar, patir, lluitar... i amb tot això el primer arribarà sol.
Compartir equip amb aquesta gent es com copar un final somiat, amb la diferencia que no es un final, es un principi!

divendres, 20 de gener de 2012

Imposicions

Si una cosa no m’agrada es la gent que imposa les coses.
Aquest any i per “auto decret” haurem de pagar 5e per cursa. Així ho ha imposat la junta de la federació catalana de ciclisme. Sense reunir-se amb les parts implicades, sense dialogar amb els corredors.
Tots som conscients que les coses al mon del ciclisme estan molt malament, no hi ha carreres, no hi ha equips i no hi ha corredors...
Sempre he pensat que les coses s’arreglen parlant, que parlant la gent s’entén, però es evident que hi ha gent que imposa, i imposant les coses mai surten bé.
He enviat una carta de queixa a la federació, sense obtenir resposta.
Com a corredor puc entendre que l’organitzador de curses necessita una ajuda i que fent pagar una inscripció pot ser una solució... Però que me’n dieu dels nois que comencen, que estudien i que no tenen cap tipus d’ingrés? Llicència 90e, revisió mèdica 50e, gasoli i peatges (40-50e) per carrera...
La junta de la federació no ha d’oblidar mai que estan en un càrrec públic i que com a tal estan al servei de la gent que representen, en aquest cas a nosaltres, els que practiquem el ciclisme. M’emprenya veure que les coses estan igual i que uns es creuen amb la capacitat de fer i desfer al seu semblar, i així no s’actua, l’època de la imposició ja va passar a l’historia.
Solucions n’hi ha moltes i diàleg no n’hi ha per part d’una de les parts, la part que te el poder... però no s’ha de subestimar la força que fa la unió i quan un no vol dialogar només deixa una via oberta...la de la confrontació...i aquí no s’hi ha d’arribar mai...

dilluns, 16 de gener de 2012

Grans persones...


Cada decisió que un pren te les seves contrapartides.
Aquest any canviaré d’equip, els motius? Els meus. Però sens dubte el que més m’ha costat es saber que l’any que ve no compartiré equip amb dues de les persones que més aprecio en aquest mon del ciclisme.
La primera, en Jimi, que es prendrà un any “sabàtic” , amb ell he compartit moments memorables, ell m’ha ensenyat el que es passió per aquest esport i el que es donar sense esperar res a canvi. Donar i donar es el que ha fet en jimi al llarg de la seva trajectòria i a mi m’ha donat molt! Ell es una gran persona que desborda ciclisme a tord i a dret i a la qual només tinc que bones paraules. Gràcies jimi i estic segur que tornaràs!!!!
La segona, el meu amic Andreu Vidal, que tot i la seva edat aquest any vol anar a totes!!
Es una de les persones més apassionades dels pedals que conec, un tiu increïble i una persona excel•lent. Estarem en equips diferents però continuarem compartint entrenos i cotxe! Jeje
Ànims Andreu, que si agafes el teu cop de pedal no hi haurà qui et pari!!!!
Dues de les persones que més aprecio, es separen els nostres camins, tot i que tots els nostres camins conflueixen al mateix lloc, i aquest no es altre que el CICLISME. Però segur que les nostres amistats no.

dimarts, 10 de gener de 2012

En un núvol

Aquest es un any de canvis, després de 4 anys deixaré de córrer amb l'equip d'Alcanar, on durant aquests anys he viscut experiències que mai oblidaré, i he conegut autentiques persones, i quan dic persones ho dic en el sentit més ampli de la paraula. He après de ciclisme i sobretot he après el que es sentir passió per l’esport de la bicicleta.
A tota la gent que componen l’AC Alcanar mil i una gracies!!
Aquest any correré amb una gent que admiro, que aprecio i que senten el ciclisme com el sento jo, amb passió. El Ilerdense serà el meu equip, i la veritat es que es com un somni fet realitat, compartir equip amb ells es el que més desitjo.

Avui 60 i pocs km més, i primera sortida amb la bala blanca per terres empordanesses!!!!
Anem agafant la forma!!!!

diumenge, 8 de gener de 2012

D'estrena

Ahir l'anava a buscar i després d'estar posant-la a punt a la tarda aquest matí he rodat amb ella! quin plaer!!! 100km per la catalunya central amb un dia de fred, sol i boira. Falta acabar de llimar 4 detallets i ja estarà llesta per actuar!!!!!!!

dimecres, 4 de gener de 2012

Injusticies

Mai em cansaré de denunciar les injustícies, i amb els anys n’he vist moltes.
Aquests últims 3 anys he tingut l’immens plaer de compartir equip amb dues grans persones, en Jose Arbones “jimi” i Jose Alfara “Librado”. Ells m’han ensenyat la humilitat, ells m’han ensenyat a saber valorar el que costa treure un equip endavant.
Jo sobretot he tractat amb en Jimi, em parlat molt i se de les mil i una malifetes que li han fet aquests darrers tres anys.
Em cau la cara de vergonya al veure algun corredor criticar-los i malparlar d’ells. No ho entenc ni ho entendré mai. Més de trenta anys al mon del ciclisme i ara venen quatre que van d’estrelles i es pensen que poden fer i dir el que vulguin. M’indigna i molt! No s’ho mereixen.
Vosaltres imagineu-vos que ho eu fet tot per un equip, que fins i tot eu posat calers de la vostre butxaca i que a sobre eu d’aguantar sentir dir segons que.
Jo ja no se en quin esport estic, el que està clar es que el ciclisme està perdent a marxes forçades l’ètica i la moral que tenia. Quan jo vaig començar et conformaves amb qualsevol cosa mentre et portessin a córrer allà on fos. Ara qualsevol xitxarel•lo es creu amb els “galons” de triar el que vol córrer i el que no, exigir i exigir, demanar i demanar, protestar i protestar, i a canvi? Res de res!
Cada un pot córrer i pensar el que vulgui, el que es intolerable es que persones que ho han donat tot es vegin d’aquesta manera.
Però tot i que amb ells això els afecta, em quedo amb l’immens ridícul que fan aquestes “estrelletes” que es creuen bons sense haver fet absolutament res, i a mi en el record em queda l’orgull i el plaer d’haver estat amb dos craks com en Jimi i Librado, només per això ja em sento feliç!