dimecres, 28 de setembre de 2011

XII cinturó ciclista de l'Empordà

Com ja ve sent habitual ( i que duri molts anys) el cinturó ciclista a l'Empordà possa punt i final de temporada ciclista de carretera de la categria elit-s23.
Una gran carrera, que any a any ha anar creixent fins a ser una carrera UCI, on corren ciclistes professionals i amateurs. Tot i l'actual situació econòmica el cinturó a seguit endavant gràcies a la feina de E.C Figueres.
Aquest any no i seré present, però el seguiré de ven aprop.
Aquí us deixo els horaris i altimetries de les tres etapes, la primera divendres.
Sort a tots i en especial al AC Alcanar! sort companys i disfruteu!!!!!

dissabte, 24 de setembre de 2011

Recompensa


Tots els que em corregut en un equip sabem que es donar una recompensa a un corredor.
Sempre a principi d’any, al GP Inaguració, a Sabadell i alguna carrera més l’equip està al complert, es va a córrer voltes i el director te que descartar corredors. A partir d’aquí la gent sol començar a fallar, arribant al punt màxim a l’estiu que moltes vegades es redueix a la meitat i l’equip te problemes per poder fer equip per anar a córrer. També hi ha gent que ve quan vol i d’altres simplement fan el que els don la gana.
 En tots els equips hi ha corredors que sempre estan allà, que mai es queixen, que mai reclamen la més mínima cosa, que només els demanes una cosa i ho fan sense problema, que no creen conflictes, que uneixen el grup... en definitiva, que saben el que es un equip i fan tot per fer pinya. Son aquells corredors que es deixen la pell per un company, que els apassiona el ciclisme....
Ara arriba la volta a l’empordà, una gran volta, una grandíssima volta i tothom vol anar a córrer. Aquells que durant la major part de la temporada no els has vist el pel, aquells que mai es deixaran la pell per un company, aquells que durant la temporada han fet el que els ha donat la gana, tot aquest ara volen córrer l’empordà.
Molts es pensen que a una volta hi ha d’anar els millors i potser en alguns equips sigui així, però en el nostre no, i dic nostre perquè me’l  sento meu perquè i estic molt a gust i perquè hi ha persones increïbles. A una volta i va qui està en forma i qui s’ho a treballat durant tota la temporada.

El ciclisme es un esport just, i els directors del meu equip també.

dilluns, 19 de setembre de 2011

nervis

Dissabte va ser un dia estrany, va ser la ultima carrera de l’any, i a la línia de sortida vaig entendre que allò no era normal. No pas perquè fos la ultima carrera de l’any, sinó per  tot el que em va passar pel cap a la línia de sortida i pels nervis que tenia al damunt. 
A la línia de sortida els nervis estaven dintre meu, com un juvenil a la seva primera carrera.
Llavors, et venen al cap mil i una cosa, entre elles les que no han anat bé durant l’any, l’estat de forma, els resultats... i sentir aquells nervis et fa veure que tot està correcte, que continues sentint el mateix que senties a la primera carrera de juvenils i que tot està on ha d’estar.
 Algú em va dir que quan perds la il·lusió o perds tot, i es ven cert, quan no tens ganes de fer una cosa, quan et fa mandra, quan trobes mil i una cosa a fer avanç de fer aquella cosa malament vas, vol dir que ja no tens il·lusió per aquella cosa. En el meu cas aquella cosa es la bicicleta...
Moltes vegades m’han preguntat com pot ser que després de tants anys de pedalar i de competir encara tingui il·lusió per continuar i continuar pedalant i la resposta no la se, i la veritat, tampoc la vull saber.
M’agrada, m’apassiona, m’entusiasma, però sobretot m’omple...

divendres, 16 de setembre de 2011

Manlleu, ultima parada!

                                           
                                          Foto de la cursa d'Olot  per Neus Casasola
Demà cap a Manlleu, punt i final d'aquesta temporada per mi. Personalment es una carrera que m'encanta, i per a mi es el futur del ciclisme. Un circuit d'uns 11 km amb un repetxo d'un km a 2km de meta, al qual donarem unes 11 voltes. Circuit entretingut pels corredors i pel public que ens veurà passar unes quantes vegades. Aviam si he recupera't bé del "pajaron" monumental d'Olot!!
Esperem que el temps aguanti, ja que els 3 ultims anys a plogut (l'any passat molt poc) però donen pluja cap a la tarda vespre... començem a les 16h.
Bufffff... quins nervis!!!!

diumenge, 11 de setembre de 2011

Misèria

Molta misèria es la que m’ha tocat patir avui.  La carrera ha sortit rapidíssima, ho això m’ha semblat a mi. Fins al km 90 he anat prou bé, però ja arribant a Girona he vist que les forces començaven a fallar. Ha sigut al pas per Banyoles i començar a pujar cap a Olot per la carretera se Santa Pau que he quedat completament vuit, he fet els últims 30 km  sol, passant una misèria com no recordo haver passat mai... la veritat es que hagués pogut pujar al cotxe escombra però no he volgut, el meu cor em demanava acabar la carrera i així ho he fet.
Com diu en Perico Delgado, avui m'ha visitat "el hombre del mazo"

Pedalava i pedalava i la bici no avançava, les cames no responien... ufffff quan i penso, han estat els 30 km més llargs de la meva vida... al arribar a meta ja estaven desmuntant l’arribada, no se quan de temps he perdut ni m’importa.
Segurament del “pajaron” d’avui me’n recordaré temps, però encara que algú no ho entengui estic content  i decebut amb mi mateix. Decebut per no haver estat a l’altura que a mi m’agradaria, i content per haver acabat la cursa, lluny, molt lluny del que a mi m’agradaria, però amb això de la bicicleta s’ha de saber estar a les dures i a les madures.
En fi, que dissabte més a Manlleu, per mi la ultima de la temporada!

divendres, 9 de setembre de 2011

Gran!!!!


Avui he vist el somni de qualsevol ciclista fet realitat. Guanyar al costat de casa teva i davant la millor afició del món. Igor Anton, ha mostrat dignitat ciclista i saber estar sobre la bici, despres de començar la vuelta amb l'objectiu de guanyar-la i veure com se li girava la truita en contra, a sabut estar allà i buscar la seva oportunitat, i avui ha estat el dia més gran de la seva carrera, sens dubte.
Avui he vist amb enveja una gran aficció i una cultura del ciclisme que només els aficionats bascos saben donar. He tingut el gran honor de correr al país basc i la veritat es que es una cosa inexplicable, de pell de gallina, animant del primer a l'ultim... Una gran afició!!

I aquí la temporada es va acabant i diumenge correm a Olot la clàssica carrera de festes del Tura, una carrera amb una llarguissima trajectoria i que sempre està al calendari català.