dimecres, 25 de desembre de 2013

La Llei contra l'avortament


La meva ràbia contra el #PP i els governs de dretes com #UNIÓ va en augment. 
Aquests governs i els titelles dels seus polítics viuen sotmesos per l'església, sotmesos per paràsits com #RoucoVarela.
Amb la llei contra l'avortament no és més, que un pas  cap al retorn del poder eclesiàstic a la vida a diari. Em repugna pensar que una dona que sap que el seu fetus té malformacions l'haurà de tenir condemnant així la seva vida.
Tornarem a la clandestinitat d'anys passats? Tornarem als anys on l'església matava en nom de la religió? On el capellà del poble tenia dret a fer de tot?
L'alliberament de la dona a costat molt, i encara costa, però ara, amb aquesta llei torna enrrere a passos agegantats.

La indignitat dels que ens manen, junt amb el poder en augment de la màfia de l'església em fa pensar que el pitjor està per arribar. Avui és això i demà seran els matrimonis homosexuals i d'aquí uns dies els malalts de sida.
És del tot inexplicable com aquesta gentussa poden obtenir una majoria absoluta en unes eleccions... no m'entra al cap ni hi trobo cap explicació, i si li trobo val més que me la calli potser...
Vivim en una societat sotmesa, en una societat que va amb el ca cot... ens piquen i ajupim el cap cop rere cop, insult rere insult.
Aquest últim, el de la llei contra l'avortament el trobo de lo més mesquí que hi pot haver.
No oblideu que el PP governa a Catalunya amb el suport de partits com CIU, partits que tenen militants que pertanyen a la secta de l'opus dei, si, aquells que estan contra els matrimonis gais, contra l'avortament i una llarg etcètera d'aberracions cap a l'ésser humà!
Desacatament siusplau!

dimecres, 18 de desembre de 2013

em fa vergonya

Que ens governa una banda criminal és evident, que la diferència entre un banc i un partit polític de dretes és difícil de trobar, també és evident.
Però algú em pot explicar a que treu cap aquesta llei que diu que no es pot fer esport en llocs públics no autoritzats?
Vol dir que a partir d'ara no podre circular amb bici per la carretera? Vol dir que els nens ja no podran jugar al carrer ( els ...pocs que queden que ho fan) vol dir els no podré sortir a la muntanya a córrer o caminar? Vol dir que no podré anar a la platja a nedar? O la llei de seguretat "ciutadana"? No podré gravar a un policia que fa malament la seva feina? No em podré manifestar? Va home va!
Sabeu que us dic? Polítics del PP, aneu a la merda i que tot el mal que us pugui caure a sobre és poc amb el mal que vosaltres esteu fent a aquesta societat!
Tan els que voleu al PP, com els que us quedeu a casa i no voteu, tots sou complices de tot això, perquè tinc clar que existeix una altre manera de fer política.
No em val això de que tots els polítics roben i així dient això em quedo tranquil amb mi mateix... No es això, les coses és poden canviar, però és canvien des de dins, no des del sofà de casa!

dimarts, 17 de desembre de 2013

el procés cap a la independència

9/11/2014 hi ha la data fixada per la consulta. És evident que la pregunta té trampa, o més que trampa, està enfocada a que guanyi el no. Els del SI i SI només tenim una opció, encanvi la interpretació pel NO és molt més extensa.
Però no cal que ens capfiquem massa en la pregunta, ja que crec que no és durà a terme, ja que l'estat espanyol ja ha dit per activa i p...assiva que no la permetrà. Per tant crec que em de trucar a la porta d'altres estaments.... n'hi ha un que diu que la llibertat dels pobles és d'aquests i no dels estats. Per tant si el pobale català vol ser lliure qui pot dir que no?
Si la consulta no és fa s'obre un altre episodi, i no es altre que aprofitar la data per fer unes eleccions plebiscitaries on els partits favorables a la independència duguin la declaració unilateral d'independència als seus programes. La DUI és una manera d'arribar a la independència, una manera plenament democràtica i plenament legal, On davant la negativa de
L'estat espanyol a no deixar expressar al poble català és el Parlament català, que amb plena llibertat i al haver estat escollit democràticament pel poble declara la independència unilateralment.
De totes maneres ara queda lluitar per aconseguir que ens deixin fer la consulta, i si és fa lluitar pel SI i SI. Una etapa més a cremar cap al camí de la llibertat! via fora!

dijous, 12 de desembre de 2013

#9/11/2014


Avui es un gran dia. Ja tenim data i pregunta/es.

Evidentment no és la que jo voldria, evidentment no és la millor i la més entenedora.

Res més fàcil que preguntar “vol vostè que Catalunya sigui independent?”, però ja se sap que quan decideixen més d'un, el conflicte està servit.

Ara ja tenim la data, 9 de Novembre, i la pregunta “Vol que Catalunya esdevingui un estat?” i en cas de resposta afirmativa “vol que Catalunya sigui un estat independent?”, per tant haurem de treure'ns del cap el “ SI o NO” , per passar a pensar en el “SI i SI”.

Ara queden els tràmits parlamentaris, demanar la celebració de la consulta a l'estat espanyol, del qual ja sabem la resposta, NO.

I llavors què? Que passarà... com que espanya diu no ens n'anirem cap a casa amb el cap cot o plantejarem una declaració unilateral d'independència?

Perquè avui hem fet un pas endavant, un pas que mai s'`havia fet, però siguem realistes, espanya no permetrà la consulta i sota el meu punt de vista hi hauria d'haver un full de ruta fet i firmat amb tots els passos a seguir, perquè si som seriosos sabem que el pas d'avui és important, però també és simbòlic perquè no t'assegura poder fer la consulta.

Pregunta i data, primer pas llest! Doncs ara a treballar perquè tot sigui un èxit!

dijous, 21 de novembre de 2013

miserables

 
Avui em venien les llàgrimes als ulls quan m'acostava a la zona per la qual va travessar el foc ara fa 10 dies.

He sortit a pedalar disposat a anar cap a la zona cremada, tot i saber que el que em trobaria seria dur. Entre mi pensava que potser seria apartat de les carreteretes que jo transito i que potser, amb una mica de sort per mi evitaria veure la magnitud de la tragèdia.

Doncs res d'això, i com si d'un caprici del foc sembles, el foc va recórrer amb una subtil destresa la carretereta que jo utilitzo per anar de sant llorenç de les arenes fins la pera.

Les fotografies aquest cop no parlen per si soles, son poc comparat amb la imatge que tinc retinguda a la retina...

només m'agradaria que el miserable que ha provocat això hagués quedat dins les cendres del bosc, junt amb les vides animals i vegetals que el foc va segar.

Incomprensible, inadmissible i repugnant com l'ésser humà pot ser capaç de fer similar cosa...

desitjo i espero que la força del bosc torni la vida que tenia a aquests boscos que tant m'han acompanyat, jo i seguiré anant, els seguiré visitant i els acompanyaré en la seva lenta recuperació...

divendres, 15 de novembre de 2013

Gràcies

 S'em encongeix el cor al veure tot el que ha cremat, els paratges magnifics pels quals pasejava amb la bicicleta, per no dir evidentment els d'anys materials i morals que això a ocasionat a la gent... que viu i treballa per on ha passat el foc.
Una vegada més el meu agraïment als bombers, adf, voluntaris i mossos que lluiten contra les flames. Vosaltres sou veritables herois, vosaltres salveu vides i us jugueu la vostre.... Gràcies de tot cor.... Això no té preu, no és quantifica i no s'agraeix prou.
Rere els desastres de la naturalesa sempre hi ha herois, sempre i sou vosaltres..
 

divendres, 11 d’octubre de 2013

de quí és la culpa?


Quan sento les paraules productivitat, competitivitat... em poso malalt, i més quan surten d'alts càrrecs s'empresses.

M'explico. Que vol dir ser competitius segons els empresaris? Vol dir cobrar poc i tenir una misèria de sous i produir molt...

I jo dic que és fals, totalment fals! Ser competitius és molt més. Convido a tots els empresaris que en època de “vaques grasses” van col·locar a tots els seus afins i amiguets en càrrecs intermitjos, altrament dit paràsits... Aquells que disposen de telefon d'empresa, de cotxe d'empresa, de dietes i que sobretot és reconeixen perquè quan arriben a la feina cap a les 10 del matí no saben on anar a perdre el temps... aquests son els veritables càncers de les empresses. No pas el pobre operari que va a fer les seves 8h aguantant les inclemències d'aquests paràsits.

Tenen alguna responsabilitat els operaris? Evidentment que si, però les empresses ja disposen de convenis col·lectius per poder solventar això, en canvi els operaris estan a la merce del temps.

Sempre a totes les empresses retallen en els operaris, aquells que son el pal de paller de les empresses i que d'ells depèn la sostenibilitat d'aquesta.

Que em de ser més productius? D'acord! Que els temps han canviat? D'acord! Que la teta ja no raja com avanç? D'acord! Que els bancs no donen crèdit? D'acord! Tot el que vulgueu, a tot i podem buscar una explicació...

Però el que de cap de les maneres te explicació és que les hòsties sempre van en la mateixa direcció, sempre rep el més dèbil, el de baix de tot.

Comencem a dir les coses pel seu nom i comencem a assumir que la improductivitat no és només cosa de l'operari, i que la competitivitat és només cosa de l'empresari.

Mireu els organigrames de les empresses, feu una reflexió i tindreu la resposta al perquè de tot plegat.

dimarts, 1 d’octubre de 2013

els Fernandez de tota la vida


Aquests dies he llegit que a la cope possaven en dubte l'independentisme d'en David fernandez per l'origen del seu cognom.

Fins aquí tot seria normal venint d'on ve... però els que estem aquí sabem que no és així i que sovint em escoltat aquests tipus de comentaris, i normalment sempre venen del mateix sector... de les classes d'elit catalanes.... aquells que és pensen que son més catalans que ningú només pel fet de dur cognoms catalans... hipòcrites....

personalment ho trobo menyspreable, dir si un és més independentista que un altre per la raó de l'origen dels seus cognoms, per la seva raça o per les seves creences. Ja va sent hora que assumim, i molt feliçment, que catalunya és una terra d'acollida, multicultural i oberta a la societat.

Tan els fernandez, Rodriguez, hadmed, o jawo poden ser, defet son, més independentistes que un tal Duran, Vidal Quadres o un tal Gaspart.

Així doncs l'independentista no neix, sinó que és fa, però no pas per doctrina, sinó per fets, mentalitat, ideals, o tantes altres coses que ens poden identificar i estimar la nostra terra.

Una canço diu “ mai he cregut que per ser d'un país fos necessari demanar permís... jo sóc d'un país , sóc del mon” i crec que aquesta frase diu molt en poques paraules.... almenys a mi em defineix completament el que jo sento....

O sigui que sigueu tots benvinguts, que Catalunya serà un país de tots els catalans, siguin o no nascuts aquí!

divendres, 6 de setembre de 2013

falta de sentit comú


Des que vam iniciar aquest camí cap de nosaltres era conscient del que arribaríem a viure....
Sobretot la part negativa, ja que la positiva ens la quedem per nosaltres.
Ahir al plè de l'ajuntament crec que vam arribar a una situació de falta de respecte per part de l'alcalde i la regidora d'educació que està fora de lloc per els càrrecs que ocupen
Un alcalde i una regidora que amenaça quan s'acaba un ple no son dignes d'ocupar el càrrec que representen.
Ahir, al torn de precs i preguntes del ple de l'ajuntament de torroella de Montgrí, el grup de mares i pares de movimentgroc vam fer una pregunta als regidors de l'equip de govern, i vam demanar que responguessin un per un una pregunta “vostès estan d'acord amb el que està fent l'alcalde i estan contra la nostre causa?”, cosa que el senyor alcalde no va deixar fer. Un cop més l'equip de govern va sucumbir a les pressions de l'alcalde i no van respondre.
Just al acabar el ple el senyor Jordi Cordon, alcalde, em va mirar  desafiant, va cridar el meu nom i em va dir “tu i jo parlarem” en un clar tó amenaçador i vergonyós.
Uns metres més enllà la senyora Sandra Pibernat va increpar una companya de movimentgroc i davant la seva cara li va fer el senyal de la creu.
Trobo lamentable que dos càrrecs electes tinguin aquest comportament vers uns pares i mares que lluitem, agradi o no, per una congelació de quotes de l'escola bressol.
si ens queixem no és per gust, es per necessitat i perquè creiem en l'escola pública

dijous, 5 de setembre de 2013

Vía catalana per la independència


o jo no ser llegir, o no se entendre o potser és aquesta casta política que tenim?

Agradi o no agradi el lema és prou explicit.

Com passa sempre els partits polítics s'intenten apoderar d'un moviment sortit del poble, uns per apoderar-se del moviment i altres per boicotejar-lo.

Trobo llastimós que el president de la generalitat sucumbeixi a la pressió d'Unió i no vagi a la vía catalana, tanmateix és igual de menyspreable la manipulació que fan any rere any els partits amb els lemes de la manifestació.

L'onze de Setembre de l'any passat i igual que ho va ser el juliol del 2010, el poble català va sortir al carrer per demanar als polítics que moguin fitxa i no han fet absolutament res, apart de mentir i enganyar a la gent, que d'això en saben un munt.

Jo particularment n'estic tip de sortir al carrer, de reivindicar i no pas per falta de ganes de lluitar, sinó que n'estic tip d'assistir perplex a la passivitat política catalana.

Crec que ja va sent hora de que el seny és converteixi amb la rauxa, i que aquesta doble moral que tenen molts catalans és torni en sentit comú, sensibilitat, solidaritat i l'afany d'anhelar la veu d'un poble en moviment.

El dia 11 de setembre la gent tornarà a sortir al carrer, aquest any en forma de via catalana per la independència....

i jo em pregunto, al igual que en vaig preguntar el dia 11 de setembre de fa un any mentre passejava envoltat de gent que com jo clamàvem per la independència.... i demà què?

dimecres, 4 de setembre de 2013

punt i seguit

Punt i seguit al meu blog, fins ara només l'havia fet servir per parlar de ciclisme i amb els anys ja ho tinc tot dit i pel que veig la meva manera d'entendre el ciclisme està molt allunyada del que és la realitat avui dia.
O sigui que ha partir d'ara perlaré de tot, o sigui que ja ho sabeu, els que em volgueu continuar seguint serà un plaer, i els que no molt de gust de que durant aquests anys m'hagueu seguit!
Tapeu-vos les orelles que no em tallaré! jeje
 Volta al Salvador, un record que mai oblidaré, i una experiència molt gran que em va omplir molt
 Com sempre que pujo a la bici, el somnriure és el pà de cada dia
 Especial record d'aquesta foto, de la volta a l'empordà i feta per en xavi tondo
 Social de montroig del camp, patint de valent rere en Joan Font
 Les corts
 Una de les fotos que més m'agrada, al costat del gran Xavi Tondo.... com et trobo a faltar nanu!!!
 Cursa del morell
 Sants, a l'escapada de pito....
I aquesta foto defineix perfectament el concepte equip... aquests que m'ha acompanyat aquests darrers dos anys.... gràcies companys....
 El dia del meu retorn....inolbidable
 En familia! i amics

dilluns, 1 de juliol de 2013

sortir derrotat

                                          Foto: Miguel  espectacular!
                                          Foto: Sandra
                                          Foto: Miguel  Equip!!!
                                          Foto: Miguel

Tot i les espectacular fotos, la de dissabte va ser per mi una cursa nefasta!
I és que quans surts derrotat no hi ha res a fer. Poques ganes de córrer, i un circuit durissim em van fer perdre les poques ganes que tenia, i és que així no és pot córrer bé!
Però dissabte i tornem, a sant Pere de Ribes, 140 km dissabte i 110km diumenge, aquest cop a Perafort. Dues curses espectaculars i dures, sobretot la del dissabte, i és que a Sant Pere de Ribes a les 16h hi fa moooolta calor.... i els 140 km encara ho fan més dur.
Res, que dissabte a treure el mal gust de sant joan Despí!

divendres, 31 de maig de 2013

Investigació


Entre aquestes dues imatges han transcorregut més de 4 anys... la de dalt era el primer dia que sortia a la carretera després de la intervenció cardiologica, una intervenció en la qual em van substituir la vàlvula àortica. La de baix, es de fa 15 dies a Monzón, en plena competició.
Segurament us preguntareu el perquè d'aquest post, doncs no és altre que el mostrar a la gent la meva indignació per tal i com estan transcorrent les coses a la sanitat. Més ben dit, les retallades que maten gent a la sanitat. Retallen a la sanitat i és subencionen les begudes alchohliques al congrés?
Demagogia direu, però és la veritat!
Sense la investigació en el tema de la salut potser jo avui no seria aquí, jo i moltissims milers de persones. Retallar en la sanitat és retallar en vides, i això no pot ser!
Fa 4 anys vaig ser jo, ahir algú altre i demà també hi haura algú que gràcies a la investigació salvarà o millorarà el seu nivell de vida.
Donar sang, donar organs, es questió nostre, però si el estaments publics retallen en la sanitat estem perduts.
Vivim en una societat corrupte, embustera i perversa, canviar-la només depen de nosaltres.
Que no us enganyin, les mutues son un negoci, la sanitat publica és la nostre salvació!
La meva ho va ser, gràcies al doctor Mestres i el seu equip i a tot el personal de l'hospital clinic de Barcelona ara sóc aquí!

dilluns, 27 de maig de 2013

Tocat, però mai enfonsat

Si us dic la veritat pensava que mai escriuria un post com aquest, però si també us sóc franc mai m'havia sentit com em sento avui, mai.

En el ciclisme n'he passat de tots colors, i també el ciclisme m'ha ajudat a aixecar-me moltes vegades.

El ciclisme m'ho ha donat tot, així ho resumiria.

El que va passar ahir a Reus a mi em supera, i el que més em supera és veure al culpable convertit en victima per la injusticia social. Des dels 16 anys que pedalo, i mai havia vist el que vaig veure ahir, mai. Una cosa és el que sentis dir, i una altre de ven diferent és veure-ho.

Tenia intenció d'explicar el que va passar, però ho he intentat fer a les xarxes socials i no ha servir de res, avsolutament de res. I és això ultim el que m'enfonsa moralment. La gent no vol saber les dues versions, amb la que ells volen sentir en tenen prou, crusifiquen i ja està.

Es lamentable, trist i esperpentic que quatre personatges es permetin el luxe d'intentar tirar per terra la reputació de dos corredors, dos grans corredors i el més important per a mi, dos exelentissimes persones, en Juande i en Jose Gonzalez Martin. Teniu tot el meu suport, el meu i el de tota la familia e torroella, sou gent entranyable i sota cap concepte permetré que això deixi de ser així.

Sou i sereu referents en el ciclisme català i nacional i si això fot algú que si possin fulles, i ja ho diuen, en el argot basquetbolistic, si nó pots derrotar el teu rival a la pista fes-ho fora, i és el que estan intentant fer.

Avui no tinc ni ganes de pedalar, per-ho ho faré, avui volia sortir a passejar com cada dilluns, però no ho faré, fare la hora i mitja que puc fer cada dia a fondo, per cremar adrenalina i per intentar estar al vostre costat en les proximes curses, perquè es allà on hom ha de demostrar que és millor que l'altre, no ha fora la pista inventat histories per fer mal.

Amb mi ho han aconseguit, m'han fet mal, m'han ben cardat, m'han ben fotut, estic fotut, molt fotut, però sabeu una cosa... demà mateix deixava la bici si tota aquesta merda fos veritat, si tota aquesta gran mentida fos veritat, però NO ho és, ho vaig veure amb els meus ulls (per desgràcia meva i dels meus records) però tot i el dolor que em va probocar veure i sentir tot el que he vist i sentit, tinc tota la seguretat que estic envoltat d'enormes persones, amb les seves respectives parelles i fills i és per ells i per mi que aquí continuo!

Els que em coneixeu bé (que pel que veig sou pocs) sabeu que en la puta vida he dit una mentida, que sóc sincer i incapaç d'inventar histories per fer mal a ningú, sóc amant de la justicia i em reventen i dolen les injusticies cap a les bones persones! 
Juande, amb tu sempre, de tot cor!!

dimecres, 22 de maig de 2013

Beñat Intxausti


Demà fara dos anys en Xavi ens va deixar, dos anys i encara sembla que va ser ahir.
Una de les persones que de ven segur ho han passat més malament ha estat en Beñat, que en el moment del desafortunat accident era amb ell...
Ahir va poder dedicar la victòria a en Xavi, una victòria que feia molt temps que la perseguia per poder-li dedicar al seu company.... Ahir ho va fer, emocionat dels records que li devien venir al cap...
Gran victòria i gran dedicatoria! t'ho mereixes Beñat!!!

dijous, 16 de maig de 2013

ridícul

Aquest serà el meu últim post sobre el tema del dopatge i de la refotuda Operacion Puerto. La última perquè ja t'estic tip!
Fa pocs dies va sortir la sentència del judici amb el resultat d'una sola condemna d'un any (que no haurà de cumplir) per eufemiano Fuentes.
Vaig seguír el judici d'aprop, seguint al periodista sergi lopez egea del periodico, i la veritat es que els testimonis dels corredors posaven la pell de gallina, molts reconeixien haver-tese dopat i tots assenyalava al metge Fuentes com a subministrador i com a incitador.
Curiosament la jutgesa va desestimar que Fuentes dones el nom dels seus clients, i encara més curiós es que desestimes la possible declaració d'Alberto Contador, en aquest punt ja vaig veure que no en treure res.
Un dia el metge Fuentes va dir "SI hablo espanya se queda sin mundial ni eurocopa" aquell dia lea alarmes del futbol es van encendre, i amb elles lea del esport en general. Alló s'havia de callar i així va ser.
Fins i tot la jutgesa va ordenar destruir les famoses bosses de sang contaminades amb substàncies dopants i que segons molts corredors estaven perfectament identificades.
Us sorpren ata que Madrid2020 s'hagi quedat senae jocs? no us sorpren tants anys en que el esport espanyol ha estat a la prestar dela millors? Futbol, basquet, ciclisme, atletisme.... arrasant amb tot, fins i tot humiliant...
En ciclisme em sorpren gratament tornar a veure els colombians pujar com anys enrrere, defet, no crec que mai ho hagin deixat de fer, SI no quw potser aqui ho feien massa. Potser casualitat, potser no.... cada un que jutgi.
El que SI que tinc clar es que això s'ha tancat falsament i que ha estat un nyap!
El que podria haver estat un fi i tornar a comwnçar dw zero, ara és una burla i una impunitat cap als trampossos

dilluns, 29 d’abril de 2013

per recordar

Diumenge a Òdemà vam viure una d'aquelles curses que recordarem durant anys.
Pluja i fred a la sortida, i neu en la primera dificultat muntanyosa.
109 corredors vam pendre la sortida, 20 herois la van acabar, la meva enhorabona i admiració a tots ells.
Un 10 per al meu equip, l'inverse-IILerdense, que vam sortit els set corredors per intentar ajudar al nostre líder, jordi Soler, per ajudar-lo a defensar el seu liderat a les Grans Clàssiques. Xapeau a en jose, juande i el mateix jordi que van finalitzaar la cursa i en jordi va finalitzar segon augmentant aixi la seva avantatge al capdavant de la general.
A nivell personal satisfet a mitjes, a la primera part content per haver fet la meva feina sortint als talls d'inici, no tan satisfet per haver perdut contacte amb el grup principal al inici del port.
A partir d'aqui va començar la meva misèria personal. Comença a nevar, no noto ni ls cames ni l'esquena, faig mitja volta i començo a baixar el port, tinc que para dues vegades pel fred, no foto les mans...
Arribar a meta va ser un autèntic malson, no vull ni pensar els que van fer tot el recorregut.
En fi, un dia per recordar... això també forma part del ciclisme

dimecres, 24 d’abril de 2013

Comença la temporada

Ja som a finas d'abril i portem 2 dies de competició, i d'aquests dos dies ja fa ttemps que van passar.
Desde Sabadell sense competir, i de sabadell ja fa mes i mig. Per tant és podria due que começa ara la temporada, o més ben dit, comença la segona temporada dins el mateix any.
Un mes de maig i juny carregat de curses, veurem com està el cos despres de tant de temps sense competir i sobretot despres de les matxucades entrenant.
Content de començar altrec cop de nou a anar amunt i avall de lala geografia catalana.
Aquest diumenge començem a Odena, una cursa dura i llarga, 140km. on amb l'equip intentarem defensar el liderat de les grans classiques que te enen jordi soler.
així doncs amb la motivació pels nuvols! veurem si les cames responen igual que les ganes.
Un altre cop de nou, gas a la burra!!

dilluns, 8 d’abril de 2013

d'orgasme !!

 Aquesta imatge per a mi defineix al 100x100 el perquè de tot plegat, el perquè la Paris-Roubaix es com es, perquè és la més gran entre les més grans... Tot un poble s'aboca a treballar perquè així sigui.
Aquest diumenge es va celebra una altre edicció, altre cop sense pluja, una condició climatologica que normalment acompanya aquesta cursa i que aquests ultims anys no apareix.
Brutal la quantitat de gent que hi havia, fins i tot va condicionar la cursa, ja que dos dels quatre que anaven al cap de cursa van perdre contacte per dues topades amb la gent.
Un cop més Favian Cancellara va demostrar la seva superioritat, però em quedo amb el segon classificat, un jove de 24 anys, Sep Vanmarcke, que va lluitar de tu a tu i fins i tot sent massa generos amb cancellara. La imatge final quen l'entrevistaven ho diu tot, emocionat abraçat al seu director. PASSIÓ!
I mentre mirava la Paris-Roubaix em diuen que Airan Fernandez guanya el Memorial Valenciaga, la cursa més important del calendari espanyol, on l'any passat ja la va guanyar un altre català, eduard Prades. Guanyar aquí avanç era sinonim de pasar a professionals, ultimament la cosa a canviat, però aquest nanu s'ho mereix, l'any passat ja va ser segon, i aquest any primer! dos anys dos doblets catalans, l'any passat Prades, Fernandez i aquest any Fernandez i Pedrero... molt bé!

divendres, 5 d’abril de 2013

valenciaga

sense cap mena de dubte el primer cap de setmana d'abril es sinonim de ciclisme del bó.
a nivell amateur amb el memorial valenciaga i a nivell professional amb la paris-roubaix.
Però avui parlare de la primera i per la qual sento una admiració i amor incondicional.
Era l'Any 2002 quan un company d'equip, en david Molinero em va parlar d'ella d'una manera que només un
boig del ciclisme pot fer, la gent del public, la organitzacio, elel nivell, el recorregut.. tot era increible.
Doncs al 2003 i vaig anar, la foto és de la sortida, i jo com sempre d'esquena a la foto revisant la bici, amb els nervist
a flor de pell, i amb el cor a tot gas dels nervis.El nivell de participació altissim!
No vaig aconseguir finalitzar la cursa, al igualal que l'any a sobre, però la cursa em va enamorar, sobretot el public
assistent, que animava igual al primer que a l'ultim.
una cursa amb un palmarés impressionant, i es que qui la guanya te mig peu a
professionals. L'any passat la va guanyar un català, l'Eduard Prades, però
també ho ha fetfet joaquim Rodriguez, Freire...
Sempre tindre l'espinana clavada de no haver pogut finalitzar la prova,
però amb quedo amb l'honor d'haver-hi participat. Gràcies al CC Eibarres queue any rere any treu endavant una de
de lés millors curses que mai he corregut!

dimecres, 27 de març de 2013

Volta a Catalunya 2013

La volta a Catalunya 2013 a donat molt de si, a tots els nivells, o sigui qu l'organització a de pendre nota de quan les coses surten bé!
La primera etapa amb un final imprevist, i on els teorics liders van estar al cas i van entrar al tall davanter.
La segona etapa una més que previsible arribada a l'esprint.
La tercera etapa i per a mi, l'etapa clau que ha marcat la volta. Vallter 2000. a dos km de meta el cap de cursa era de 30 corredors, quan ho vaig veure vaig quedar perplexe, com podia ser? no eliminar rivals a vallter va desencadenar la guerra a l'etapa seguent, la de Port Ainé.
I la quarta etapa va començar com no podia ser d'una altre manera, amb una gran escapada i amb la més que previsible infiltració d'algun dels corredors que van arribar a vallter amb el gran grup, i amb la desgraciada caiguda del lider Alejandro Valverde, lider fins llavors i que li va causar l'abandonament. Grandissima victoria de Daniel Martin, com va lluitar i com va patir!
Les caranboles van voler que en Joaquim rodriguez en fes "prou" amb guanyar la ultima etapa (amb bonificació de 10 segons) per guanyar la volta. La meva grata sorpressa va ser la manera més que intel.ligent de còrrer que va demostrar Daniel Martin, va bonifica un segon en un sprint intermig per evitar aquesta caranbola, amb la sorpressa de tots.
la cinquena etapa va provocar un tall al sprint que va provocar que purito i la resta de favorits perdessin 3 segons més. Aquesta etapa és un clar exemple del que ha de passar un lider en una cursa per etapes, la gent és pensa que només està al 100x100 en etapes de montanya i aquí queda clar que SEMPRE ha d'estar a l'aguait i sempre a d'estar amb els ulls oberts i amb la vista i la concentreció possades a la cursa.
La sisens i per a mi la més emotiva de totes, homenatge a valls a Xavi tondo, qualsevol paraula sobra, les imatges parles per si soles...
I la ultima i potser la més esperada per donar un tomb a la general. La mitica i màgica montanya de montjuic... no va poder ser, a purito li va faltar potser rampes més dures, però vam veure com escarponi atacava i passava de la 5º a la 3º plaça del podi.
Exel.lent espectacle de gent i recorregut el viscut a barcelona, s'ha de repetir i recuperar d'una vegada per totes la matina ciclista de montjuic!!!

Agraïr a la televisió publica catalana que per fi poguem veure la volta de casa per la tv de casa nostre. això no treu que sigui criticable la pessima retransmissió a nivell d'imatges.
Per acabar, vull parlar d'una cosa que res a veure te amb la volta ni amb el ciclisme, i va per a tots aquells catalans que és fan fotos al costat de deportistes que diuen portar la marca Catalunya àrreu.
Daniel Martin va ser entrevistat i enten perfectament el català i el parla, si em direu que viu  temporades a Girona, però per exemple vull recordar que Messi porta tota una vida aquí i res de res, o iniesta, que fins fa 4 dies ni el parlava... només és un apunt...

dimecres, 13 de març de 2013

voler no és poder

I mai més ben dit.... una cosa és voler i l'altre és poder! el cap de setmana passat tenia les curses de Sabadell, en tenia moltes ganes i sabia sobradament que hi harribava molt just de forma, volia ajudar a l'equip i volia fer-ho bé, les ganes hi eren de sobres, la força i la forma no. I és que no sempre surt tot com un ho espera, i després de passar un hivern entrenant bé i arribant com poques vegades de forma a principi de temporada una inoportuna grip m'ha deixat fora de combat... toca tornar-hi i res millor que seguir, seguir i seguir!!!!
i res millor que fer 2h de recuperació dilluns i ahir amb la previsió de pluja 1h30min de BTT pel Montgrí, on finalment em vaig mullar, i fins i tot va caure calamarsa! aviam si la Btt hem dona aquest punt de xispa que em falta!!!! i es que sóc tot un diesel.... un Barreiros!

divendres, 8 de març de 2013

Unió ciclista Sabadell

Tornem a iniciar la temporada ciclista per a elits-s23 i com ja va passar l'any passat ho fem a Sabadell, on la unió ciclista Sabadell torna a celebrar el 42º trofeu Joan Escolà dissabte (105km) i el 83º campionat de Sabadell diumenge (120km). Si pares ha pensar dius... 83º! mare meva, 83 anys organitzant aquesta curs! és diu haviat! només paraules d'agraïment per aquest club i la gent que hi ha darrere, que any rere any continua organitzant un cap de setmana de curses.
És per treure's el barret amb aquests tipus d'organitzadors, bé, es de justicia treure's el barret davant de tots els organitzadors que tal i com està el pati, continuen traient endavant curses de competició de categories de promoció, ( infantils, cadets, juvenils, s23 i elits) que potser algun dia treurà corredors professionals. I per a ells ha de ser un orgull estar any rere any treien curses endavant. A tots ells mil gràcies! El que hem de fer els corredors és anar-hi a còrrer i felicitar-los.
Molt al meu pessar aquest any haurem de pagar inscripcció per còrrer, ja feia uns 3 anys que s'anava al darrere i al final ja ho tenim inplantat. El primer any que ho van intentar i va haver molt de movment per part dels corredors i ho vam poder evitar, però la cosa s'ha anat desinflant per desgràcia nostre. Jo crec que no és la solució, altres creuen que si... el temps dirà, però hi haurà gent que digui, com ja he sentit, que" pagar per pagar, corro a master i puc còrrer les curses de master i elit s23" cosa que no he entes mai, però continuaré lluitant per com a minim tenir el gust de poder dir que he fet el possible per ajudar. Ja veurem...

Després de dos dies més de llevantada a l'empordà vaig tornar a trepitjar l'asfalt, ruta fins a Girona i tornar... mica en mica anem recuperant les sensacions després de la punyetera i interminable grip.
Dia molt humit i amb aigua per tot arreu, rieres rius i reierols a rebentar d'aigua... és genial
 el Ter anava ben ple!

dijous, 28 de febrer de 2013

operació enmascarada

Aquests dies estic seguint, o millor dit, intento seguir el judici contra la "operacion puerto". I dic intento seguir perquè llevat dels dos o tres primers dies costa poder trobar informació sobre el que jo autoanomeno "operacio enmascarada".
La veritat és que seguint les declaracions del exciclista de Kelme, Jesus Manzano, el esfereidor testimoni de Jeorge Jashcke o el de Tyler Hamilton un pensa que el dopatge sobrepassa qualsevol expectativa que cada un tingues pensada. A mi això em supera i em fa perdre l'oremus i el curios del cas és que mentre tots ells vivien al carro del dopatge cap deia res, cap es queixava... un cop van ser enxampats ara tots garlen! curios no?
LLuny de tot això, de la gravetat de les declaracions fetes sota jurament (hem de pensar que son veridiques) s'amaga una autèntica trama de camuflatge, una autèncica trama d'encubriment perquè tot això quedi en res. Començant per la jutgessa del cas en no obligar al principal encausat "eufemeiano fuentes" a donar noms dels seus clients, a la prensa per l'encubriment de molts dels noms que surten en la causa (tenistes, futbolistes, atletes, boxejadors...) i que cap d'ells a declarat.
Molts son els interessos en que això quedi en res, que l'esport espanyol quedi net , i és que la candidatura de Madrid 2020 queda molt a prop i no es poden permetre un escàndol, que a ulls meus ja i és.
Una vergonya és el veure com autoritats, politics i estaments publics donen suport a esportistes condemnats per dopatge (un exemple flagrant és l'atleta  Marta Dominguez, ara diputada del PP per Palencia), un altre cas és el d'Alberto contador, o en el seu dia el de Pep Guardiola, positiu en la seva etapa al futbol Ilalià).
En aquest país mai farem net, i no ho farem perquè no interessa als quatre mamonassos que tenim dirigint a dalt, s'estimen més anar possant padassos, un aquí un allà, i de tant en tant inputar algun xitxarel.lo per contentar a la AMA i anar tirant, mentre els principals càncers del dopatge en l'esport continuen campant i veneficianse del encubriemt dels seus colegues.
Trist i decepcionant, trist pels milers i milers de deportistes que jugant net s'han quedat pel camí d'arribar a ser algú dins el mon de l'esport, i decepcionant perquè ningú mou un dit per possar una solució a aquest greu problema.

dilluns, 25 de febrer de 2013

grip

Com és habitual a cada hivern hi ha una passa de grip, cada any l'enganxo, però amb un parell de dies de febre ja el tinc passat.
Aquest any no, ja es el dia numero 16 del meu particular grip, i avui és el primer dia que puc dir que em trobo amb absoluta normalitat.
I és que un grip malcurat pot allargar-se molt, espero que el meu estigui enterrat.
Tothom em deia descansa tres o quatre dies i així ho cures bé, però jo no, jo a lo meu, a treballar ràpid i a pedalar.... i mira per on...
O sigui que quideu-vos que un grip malcurat pot durar molt i tenir sequeles encara més llargues!!

dijous, 14 de febrer de 2013

dilluns, 4 de febrer de 2013

Que es destapi tot ja!!!!!!

ciclisme, si! però també hi han daltres esports. Futbol, tennis, atletisme....
aqui us posso aquesta entrevista, lleguiu-la i treieu conclusions. Si amb aquest testimoni que evidentment no ocupa portades d'avui ni encapçala cap telenoticies no fan res ja podem plegar!
ell ja ho va denunciar fa temps i no li van fer cas. Curiosament el president que presidia el club durant la època que presuntament es dopaven sistematicament ara està a la lliga de futbol professional.
La corrupció no només està a la politica, al esport també i és.

"
campo fútbol

 

"Durante seis años la Real pagó en dinero B productos dopantes"

El expresidente de la Real, atendió ayer a AS en su casa donde volvió a denunciar "prácticas prohibidas" llevadas a cabo los seis años antes de acceder a su mandato.

Iñaki Badiola. |
¿Pertenece la abreviatura Rsoc aparecida en los papeles de Eufemiano Fuentes a la Real Sociedad?
(Iñaki Badiola, San Sebastián, 48 años, fue presidente de la Real entre el 4 de enero y el 20 de diciembre de 2008. Ya en su día destapó las irregularidades que percibió en el seno de su institución).
Eso parece indicar, pero debería ser el propio Eufemiano el que lo confirmara en el juicio que se está celebrando ahora sobre la Operación Puerto. Lo que sí es cierto es que en 2008 nuestro Consejo denunció públicamente a los doctores Eduardo Escobar y Antxon Gorrotxategi porque en las seis temporadas anteriores a nosotros (con José Luis Astiazarán de presidente entre 2001 y 2005; Miguel Fuentes, entre 2005 y 2007; María de la Peña, en 2007; y Juan Larzábal, 2007-2008), al menos, las directivas les daban pagos en B para comprar medicinas o productos que en ese momento estaban catalogados como dopantes, y por eso los adquirían con dinero negro en mercados ocultos. Perfectamente puede ser Eufemiano Fuentes su suministrador. Queremos constatar que las cifras de los documentos que están en nuestro poder coinciden con las de Fuentes, por varias razones: primero, porque es lo que se debe hacer, y después, porque ya lo advertimos en 2008. De esta manera se constataría lo que ya denunciamos.
(Badiola afirma que maneja dos archivos en los que basa sus acusaciones: uno, donde se muestran los pagos en B para las sustancias; otro, un mail de Gorrotxategi en el que le pide permiso para adquirir estos productos).
¿Por qué en 2008 nadie se hizo eco de sus palabras?
Debido a que no había una causa abierta como la que existe ahora contra varios acusados, aunque sea un poco bluff, ya que la pena máxima que pueden recibir estas personas es de dos años de prisión, que nunca van a cumplir, o de equis años de inhabilitación. Llegamos tarde y mal, aparte de que existía muy poco interés por parte de la administración en estos temas. Ahora que han tenido repercusión mediática, las cosas son más fáciles de taparlas. Esa es la principal diferencia.
Entonces, ¿compraron Escobar y Gorrotxategi productos prohibidos?
Ellos adquirieron sustancias para las que no estaban autorizados, en dinero B, que les daban los anteriores Consejos del club, y entiendo que no era Betadine, ya que si no, no los habrían comprado en unos mercados ocultos. De hecho, hay un correo que me envía uno de los doctores señalando algunos de los productos que quería comprar, y nosotros no se lo autorizamos.
¿Cuál sería el rol de Fuentes en esta trama?
Él les facilitaría esos productos, pero tendremos que cotejar las cuantías que salen en los papeles de la Operación Puerto con las que disponemos. Supuso una pena que en la vista, donde Eufemiano quería sacar el nombre de todos sus clientes, la juez no accediera a ello. Los que cometen aquí la infracción son los médicos de esa época, no la Real Sociedad como club, en unas prácticas que nunca deberían haber llevado a cabo.
¿Cómo actuó contra estos dos doctores?
Yo les metí en un ERE, y finalmente salieron de la Real Sociedad. Les relevé de todas sus funciones, y nombré a Juan Manuel González de Suso, que sigue aún en nómina, es muy eficaz y de una ética fuera de toda duda. Ellos se rebotaron muchísimo porque les dejamos fuera, y les conminamos a que no aparecieran en la foto oficial del equipo.
Que José Luis Astiazarán fuera el presidente en una parte inicial de esa etapa y luego se encargara de la Liga Profesional, ¿Pudo influir en que las denuncias no prosperaran?
Seguro, porque Astiazarán dirigía el club en los primeros años en los que efectuamos la auditoría de Ernst&Young donde apreciamos las irregularidades, en 2002, 2003 y 2004. En mis años, 2008 y 2009, no se realizaron prácticas extrañas de medicina.
¿Cuándo empezaron esas prácticas ilícitas en la Real?
Nosotros hicimos la auditoría de los seis años anteriores, y así lo descubrimos en la contabilidad B. Resultó muy fácil al quedar todo registrado y cuestionar a los implicados, que argumentaban que los productos eran prohibidos y con el tiempo iban a ser autorizados, pero estaban prohibidos. No sabemos si son las mismas sustancias que les suministraba Eufemiano Fuentes, pero sí conocemos que durante esas campañas precedentes a nuestra llegada se compraba con dinero negro medicinas que en esos momentos no estaban autorizadas.
Si la Real recurrió a prácticas prohibidas y ninguno de sus jugadores dio positivo, ¿qué dice eso de los controles en el fútbol?
Dice que el sistema está mal regulado, que existe un fallo, o que el dopaje va muy por delante, con médicos que saben encubrirlo perfectamente, como puede ser el caso de Eufemiano. Aparte, que sólo hayan existido test de orina, sin buscar EPO, denota bastante dejadez y pocas ganas de limpiar este deporte.
El hecho de que la Real Sociedad fuera subcampeona de Liga en la 2002/2003 y que luego descendiera a Segunda, ¿cree que tiene que ver con el uso de estas sustancias?
No lo sé, porque no soy médico ni estaba entonces al frente del club, así que no lo puedo asegurar. También afecta tener una plantilla corta y jugar a la vez la Champions League. De lo que desde luego estoy al tanto son de las prácticas que se llevaron a cabo, así como el mail que me mandó Gorrotxategi. Nosotros no vamos contra los futbolistas, ni conocemos si todos se sometieron a esas prácticas. No se mencionaron nombres, nuestra denuncia va dirigida contra los médicos. No voy contra la institución, porque he sido presidente durante dos temporadas, y fan y amante toda mi vida, hasta le prestamos dinero a la Real para intentar que subiera. Otra cosa son que empleados efectuaron prácticas fuera de toda ley.
El dopaje en el fútbol parece que saldrá ya en la Operación Puerto. ¿Está tan corrompido como otros deportes?
Soy practicante de maratones y triatlones, y creo que en el fútbol quizá no sea tan necesario como, por ejemplo, en el ciclismo, donde a mí no me pueden convencer de que la gente sea capaz de subir el Tourmalet, en 220 kilómetros, con cuatro puertos, comer espaguetis, y al día siguiente ascender el Alpe d'Huez. Eso es imposible. En el caso del fútbol no pienso que sea necesario un aporte de productos prohibidos tan grande, pero con tanta competitividad, el dinero que envuelve, etcétera, conlleva que la tentación sea máxima para sacar el máximo rendimiento de un atleta, en este caso un futbolista. El único caso que he visto es el de la Real, sin embargo, no sería extraño que hubiera bastantes.
Volvamos con Astiazarán. Si él dirige la LFP, ¿eso significa que interesaría menos que los temas conflictivos vean la luz?
El hecho es claro. En cualquier país normal, en Estados Unidos, por ejemplo, si Astiazarán fuera encontrado culpable y, además, con las pruebas que existen, de que un equipo se sometió a prácticas prohibidas, debería ser inmediatamente inhabilitado de su cargo, como Escobar y Gorrotxategi de la medicina (ambos cuentan con consultas privadas en la Policlínica Guipúzcoa). Lo que pasa es que en España las cosas van despacio, o no van. Yo sí creo que Astiazarán no es la persona más idónea para gestionar la LFP.
En 2008 también destapó que el Málaga compró al Tenerife en el último partido de la temporada, amaño que Jesuli confirmó, y que evitó el ascenso de la Real.
Así es, aunque a Jesuli le entró el tembleque. Precisamente donde estamos (en el salón de la azotea de su casa, con vistas a La Concha, donde se realiza la entrevista) grabamos la conversación, con su consentimiento, pero después recibiría amenazas o presiones e intentó desdecirse. Obviamente existía la grabación y se echó atrás por la presión ambiental. Fue un episodio triste.
¿Por qué no prosperó en la Fiscalía?
Se llevó a la Fiscalía, aunque a la Federación Española no le interesaba el tema lo más mínimo. Archivaron todo y se perdieron las grabaciones, así que nos las pidieron por segunda vez. Eso indica la desidia y las pocas ganas que tenían de poner el dedo en la llaga. Siempre me acordaré de cuando fui a ver a Ángel María Villar, al ir a denunciar el asunto, me dijo: 'Iñaki, nunca nadie se ha atrevido a meterse en estos temas, no quiero saber nada de estas acusaciones'. No deseaba escuchar las grabaciones que teníamos de un agente FIFA en las que se ve que estaba comprado para amañar dos partidos, que el contrario se dejara perder contra el Málaga.
¿Hay corrupción en el fútbol español y más amaños?
En lo que a mí me atañe, no sólo por la época, sino por el propio sector que tratamos, pienso que sí por tanto dinero que hay en juego. Es pan y circo para la sociedad, y no hemos mejorado nada respecto al circo romano. Antes estaba el circo y ahora, el fútbol. Es difícil confiar en que no exista más corrupción.
Con la denuncia de dopaje y amaño de encuentros, ¿le movía algo más al margen de, como dice, defender los intereses de la Real Sociedad?
Aquí nos encontramos con dos cosas importantes. Cuando llegas de presidente a un club, lo mismo que en cualquier sociedad, yo tengo varias empresas, si al cabo de seis meses no denuncias las irregularidades existentes, al final te las comes tú y eres el responsables de las mismas. Con lo cual, lo primero es no cargar con los errores que nosotros no hayamos cometido, más cuando no ha sido mencionado por los anteriores dirigentes, con los que mantuvimos reuniones antes de entrar. Y lo segundo es defender la institución. Si hay empleados nocivos que creemos que estaban realizando prácticas prohibidas, pues obviamente ni la compartíamos ni lo contemplábamos en nuestro proyecto, deseábamos erradicar esos procedimientos.
¿Qué repercusiones puede tener que Eufemiano corrobore sus palabras o las pruebas que asegura disponer?
Es importante que Fuentes lo haga, como también que no nos tome el pelo, como el otro día, que afirmó que Rsoc le sonaba a un buen vino. Es básico que la juez quiera meter mano. Simplemente, por aclarar los temas cuanto antes. Para la Real no creo que signifique mucho, pero se podría inhabilitar a las personas que estaban implicadas en el caso"

dissabte, 19 de gener de 2013

La caiguda d'un mite


Entre dijous a la matinada i divendres hem viscut una etapa més en la vida Lance Armstrong, un a funció més del circ mediàtic en el que sempre ha viscut envoltat.

Personalment m’ha caigut als peus, tothom sospitava d’ell, tothom deia que el que feia no era normal, tothom li tenia enveja... tothom tenia raó. M’he fet farts de defensar-lo, de posar-me a la pell d’un tipus arrogant, prepotent i  xulo. No m’agradava com a corredor, no m’agradava la seva forma de córrer i no m’agradava la seva superioritat. Però l’admirava i l’admiro per el seu afany de superació, per la seva lluita i la seva professionalitat a l’hora de superar un càncer.

 Per tot això sempre tindrà el meu respecte i la meva admiració al igual que la tenen els milions de persones que tenen que passar per aquesta malaltia i tantes d’altres i fan servir l’esport per posar-se fites i per recuperar-se.

La confessió de Armstrong a mi no em serveix de res, ja que no ha estat voluntària, sinó que s’hi ha vist obligat per les circumstancies, ell mateix ho diu “si no hages tornat al 2009 ara nio seria aquí”.

 Hipocresia pura i dura d’un prototip d’americà que ha enganyat a un servidor i a milers de seguidors seus que l’hem admirat per diferents raons.

Lance Armstrong ha de servir als joves d’avui dia del exemple que no s’ha de seguir a nivell esportiu, ha viscut en una bombolla de mentides i tots els que l’han envoltat i sabien de la gran mentida son còmplices d’aquest engany. Espero que això no quedi en un circ mediàtic i que les autoritats competents prenguin mesures al respecte, però masses vegades em viscut ja la poca voluntat de no fer res en arreglar la lacra del dopatge, començant per la UCI i acabant per tots i cada un dels corredors que flirtegen amb aquest joc.

Se que serà difícil, però desitjo que la gent sàpiga diferenciar  les coses, i si una cosa bona ha fet Lance Armstrong es crear una fundació per ajudar a la gent que pateix càncer . Espero que aquesta continuï endavant, perquè aquesta gent s’ho mereix. LIVESTRONG!!!!!!!!!!!!!!

dimecres, 9 de gener de 2013

generacions perdudes




Sovint quan surto a rodar imagino que seria d’un euskaltel  a la catalana, penso com pot ser que un país com Catalunya no tingui ni hagi tingut mai un equip professional de cap a peus i de moment tampoc hi han perspectives de que hi sigui.

Ja son uns quants els anys que porto pedalant, i he vist néixer i morir molts projectes, i amb ells moltes il·lusions, la il·lusió de de molts corredors que mereixien una oportunitat a professionals i que inexplicablement no han tingut i que amb un equip català l’haguessin tingut. No citaré noms per no deixar-me ningú, però per sobre de tots sempre tinc en el pensament a un dels ciclistes amb més talent i classe que he vist sobre una bici, en Santi Segú, un tros de corredor i de persona que molt injustament no va ser professional.

Projectes n’hi han hagut, per exemple l’ideal olímpic, un equip que mai vaig a arribar a entendre, ni en el seu funcionament ni en la seva gestió.  Un altre va ser el Barça, per mi un dels millors esponsors que es poden arribar a trobar i que inexplicablement no va arribar a bon port i que m’encantaria saber el perquè de tot plegat. Equips pro’s n’hi ha hagut, com el Catalunya-Angel Mir, que vaig viure de molt a prop i se de l’enorme esforç i il·lusió que i van posar els seus creadors i que a l’hora de fer el pas per ser un equip gran va quedar entrebancat per culpa dels paràsits vividors que hi ha en aquest “mundillo”. I l’últim que coneixem es el ECP que va acabar per ser L’Andorra, que tot i no ser un equip català tenia corredors catalans i va acabar com va començar, en res.

Si un intenta buscar una explicació a tot plegat es de difícil trobar, jo no se de les entranyes de cada projecte, però si que veig que si mires, repasses i lligues caps hi ha noms que es repeteixen a cada oportunitat perduda, sempre son els mateixos, sempre les mateixes sangoneres disposades a jugar amb el futur dels nostres valors, venent fum, fum i més fum... jugant amb la gent i sent els veritables culpables de les generacions perdudes de corredors i de gent que han possat ganes, esforç i il·lusió ...