dimarts, 29 de novembre de 2016

Comandante

Es molt fàcil criticar el comunisme des del sofà de casa, mirant la tv de 50 polsades i amb calefacció a 23 graus.
Dir que a Cuba hi ha una dictadura ferotge.
I nosaltres? No estem en una dictadura encoberta?
Ens hem parat a pensar que tot allò que tenim depèn absolutament tot del capitalisme? La casa on vivim, el que mengem, la tv que mirem i la calefacció amb la qual ens escalfem.
Us heu parat a pensar aquells que, com la majoria, viviu al limit? El dia que us quedeu sense feina el banc executarà sense cap mena de problema el que està passant a cada barri de cada poble del país. Us desnonarà i quedareu a la mercè de qui sap qui, i tot allò que ara teniu i que us fa creure que sou qui sap què s'esvairà.
Llavors, des de sota un pont, o en algun centre d'acollida si teniu sort, amb els vostres fills i vosaltres mateixos passant gana, fred i miseria potser anel.lareu Cuba. Potser pensareu que allà ara mateix no estarieu sota un pont, els vostres fills no passarien gana i anirien a l'escola gratuïtament.
A occident mai ha interessat el comunisme i el per què es molt fàcil. Amb el comunisme no hi ha especulació ni cap mena de benefici econòmic per als grans capitalistes, per tant no interesa i s'ha de destruïr.
Cuba no és un oasis, però és cert que allà ningú passa gana, no existeix la pobresa infantil, tota la mainada té dret a l'escola gratuïta i tothom té un sostre.
Al món capitalista això no es així, la gent es mor de gana i de misèria.
Tots vivim sabent que tot és un muntatge, on tenim assumit que qui mana afavoreix el capitalisme ferotge, perquè sap que el dia que deixi de manar anirà a parar a un consell d'administració de l'empresa que hagi afavorit.
De dictadures n'hi ha moltes, i la que vivim nosaltres és molt ferotge.
No oblidem que tots nosaltres vivim en aquest món capitalista, i que qualsevol dia nosaltres podem estar en aquesta situació.
Obriu la ment, llegiu premsa lliure i veureu que el dimoni no porta cua, sinó que és una persona amb uns ideals que molts voldríem.
La gent som egoistes per sistema, i sempre volem allò que no tenim, però tal vegada viuriem en una societat més justa si tinguéssim clar que allò que ara tenim ho podem perdre tot, i que allò que volem a qualsevol preu potser mai serà nostre. Potser així veurem i respectarem que la manera de viure a Cuba no es una cruesa, sinó que és l' essència de la vida.
Viu i deixa viure.

dimarts, 22 de novembre de 2016

Això son els valors del ciclisme?

Any rere any la mateixa història, amb el preocupant atenuant que la cosa va a pitjor.
Segurament si mireu aquest blog anys enrere segurament i trobareu posts similars.
Però res més lluny del que avui em porta a fer aquest post.
Cada inici de pretemporada llegeixo blogs i perfils de corredors en xarxes socials, uns encantats amb els seus respectius nous equps, altres maleïnt el seu anterior equip...
Però tots, o gairebé tots, passen pel mateix punt, han de pagar un preu molt alt per poder córrer d'amateur.
A dia d'avui ja no val allò que anys enrere er el que predominava en els equips. Valors i calendari. A dia d'avui sembla que només importa el famós "postureo".
Escolto, llegeixo, perplexe el que fan alguns joves corredors per poder córrer en determinats equips catalans, i dic catalans perquè son els que conec. Pagar!!
Pagar les bicis, pagar preparadors de l'equip. Pel cap baix un corredor a d'acoquinar 2000e per poder córrer en un equip "punter" català!
Però on em anat a parar! Amb quina cara se li pot demanar a un corredor que pagui per una bici? Que pagui per un preparador que no es el seu? Ens em tornat tontos o què?
I és més, que porta a un corredor a aceptar tal robatori?
Jo d' això en dic màfia! D' això en dic abusar dels pobres nanos que comencen! I a tot això que i diu la federació? S'ha de permetre això? Això es donar imatge d'equip? A costa de qui? Dels pobres corredors?
Des de fa anys s'ha instaurat quelcom que mai entendré. Com pot ser que un infantil, un cadet vagin amb bicis de 4000euros? On ha quedat la filosofia d'aquest esport? Son masses preguntes les que em faig, preguntes que em responen a la primera part del post, on em preguntava que porta a un corredor el acceptar pagar per córrer, ines que se li troba una explicació si vas a mirar curses de base. Ja no existeix, i si existeix es residual, la cultura ciclista de la humiltat i l' esforç, aquella que fa que un corredor mai demani res més que no sigui apendre apendre i apendre.
Valors que han quedat borrat amb el pas dels anys, valors que alguns encara intenten inculcar, però que veuen com la marea del postureo passa per damunt de tot i amb ella s'enduu tot el que troba al seu pas.
Una llàstima, perquè aquesta manera de ser i de fer acabarà amb l'escència i la màgia d'aquest meravellós i gran esport anomenat ciclisme.