divendres, 11 d’octubre de 2013

de quí és la culpa?


Quan sento les paraules productivitat, competitivitat... em poso malalt, i més quan surten d'alts càrrecs s'empresses.

M'explico. Que vol dir ser competitius segons els empresaris? Vol dir cobrar poc i tenir una misèria de sous i produir molt...

I jo dic que és fals, totalment fals! Ser competitius és molt més. Convido a tots els empresaris que en època de “vaques grasses” van col·locar a tots els seus afins i amiguets en càrrecs intermitjos, altrament dit paràsits... Aquells que disposen de telefon d'empresa, de cotxe d'empresa, de dietes i que sobretot és reconeixen perquè quan arriben a la feina cap a les 10 del matí no saben on anar a perdre el temps... aquests son els veritables càncers de les empresses. No pas el pobre operari que va a fer les seves 8h aguantant les inclemències d'aquests paràsits.

Tenen alguna responsabilitat els operaris? Evidentment que si, però les empresses ja disposen de convenis col·lectius per poder solventar això, en canvi els operaris estan a la merce del temps.

Sempre a totes les empresses retallen en els operaris, aquells que son el pal de paller de les empresses i que d'ells depèn la sostenibilitat d'aquesta.

Que em de ser més productius? D'acord! Que els temps han canviat? D'acord! Que la teta ja no raja com avanç? D'acord! Que els bancs no donen crèdit? D'acord! Tot el que vulgueu, a tot i podem buscar una explicació...

Però el que de cap de les maneres te explicació és que les hòsties sempre van en la mateixa direcció, sempre rep el més dèbil, el de baix de tot.

Comencem a dir les coses pel seu nom i comencem a assumir que la improductivitat no és només cosa de l'operari, i que la competitivitat és només cosa de l'empresari.

Mireu els organigrames de les empresses, feu una reflexió i tindreu la resposta al perquè de tot plegat.