dijous, 21 de novembre del 2013

miserables

 
Avui em venien les llàgrimes als ulls quan m'acostava a la zona per la qual va travessar el foc ara fa 10 dies.

He sortit a pedalar disposat a anar cap a la zona cremada, tot i saber que el que em trobaria seria dur. Entre mi pensava que potser seria apartat de les carreteretes que jo transito i que potser, amb una mica de sort per mi evitaria veure la magnitud de la tragèdia.

Doncs res d'això, i com si d'un caprici del foc sembles, el foc va recórrer amb una subtil destresa la carretereta que jo utilitzo per anar de sant llorenç de les arenes fins la pera.

Les fotografies aquest cop no parlen per si soles, son poc comparat amb la imatge que tinc retinguda a la retina...

només m'agradaria que el miserable que ha provocat això hagués quedat dins les cendres del bosc, junt amb les vides animals i vegetals que el foc va segar.

Incomprensible, inadmissible i repugnant com l'ésser humà pot ser capaç de fer similar cosa...

desitjo i espero que la força del bosc torni la vida que tenia a aquests boscos que tant m'han acompanyat, jo i seguiré anant, els seguiré visitant i els acompanyaré en la seva lenta recuperació...