patacada...

Ahir em va passar una d’aquelles coses que et poden passar quan corres carreres de bicis. Vaig caure, el que un no es pot esperar es perdre el coneixement i despertar-se en un lloc que no estava avanç de caure.
Segurament que això va ser el que em va espantar més, no recordar res des de la caiguda fins al ambulatori. I continuo igual, no recordo res, recordo que vaig veure que tenia la jaqueta estripada però no recordo on ho vaig veure “joder, la jaqueta nova a pendre pel cul” això recordo que ho vaig dir.
Parlant amb un corredor que hi era em va explicar com va anar la caiguda i en explicar-ho, ho vaig recordar. Anàvem al pilot i un corredor del boulou va arrencar amb tan mala sort que se li va sortir la cadena, va perdre l’equilibri i va caure, jo anava darrere seu i no el vaig poder esquivar... i fins aquí el conte... no recordo res més fins a la camilla del ambulatori. De les 10h en observació si que m’hen recordo!!!... uff que llargues!
En fi, que al final es va quedar amb això, una mala experiència i ara a reparar la xapa i pintura...

Així va quedar la jaqueta, i menys mal perquè l'esquena no la tinc gens rascada... la bici en principi està bé, i els casc trencat...
O sigui que resumint estic de collons!