Em considero un gran seguidor del
ciclisme, ancorat en el ciclisme d’abans i sense entendre el ciclisme modern.
Cito un exemple, l’altre dia al giro d’italia,
i faltan 10km hi va haver una caiguda multitudinaria quan la cursa estava
llançada i on va caure molta gent, bons, dolents i regulars.
Primera
cosa que em sorpren es el comentari del sr Angel Edo “ jo no estaria orgullos
de guanyar un giro així” referin-se a l’actitud de Evans... i com sempre allà
comença el devat de si s’ha d’esperar o no... sota el meu punt de vista està
clar que ha 10km de meta i amb la cursa llançada no s’ha de parar, només
faltaria! Diria les mateixes paraules el sr Edo si els protagonistes fossin uns
altres?
Altres coses que em fan veure que la meva
visió del ciclisme està en vies extinció.
Com pot ser que un nen (cadet, juvenil) es
preocupi més per quines rodes es compra o quina bici té o quina roba li donen
que no pas d’entrenar??!! Entrenar i disfrutar es el punt u, la resta es
secundari, però aquí, com no podia ser d’una altre manera entren els energumens
dels pares.
I hi han més coses, coses que em fan veure que
el ciclisme que a mi m’agrada ja no existeix, millor dit, existeix de forma
residual!