dilluns, 19 de maig de 2014

ciclisme d'ahir, d'avui i de demà

Em considero  un gran seguidor del ciclisme, ancorat en el ciclisme d’abans i sense entendre el ciclisme modern.
Cito un exemple, l’altre dia al giro d’italia, i faltan 10km hi va haver una caiguda multitudinaria quan la cursa estava llançada i on va caure molta gent, bons, dolents i regulars.
 Primera cosa que em sorpren es el comentari del sr Angel Edo “ jo no estaria orgullos de guanyar un giro així” referin-se a l’actitud de Evans... i com sempre allà comença el devat de si s’ha d’esperar o no... sota el meu punt de vista està clar que ha 10km de meta i amb la cursa llançada no s’ha de parar, només faltaria! Diria les mateixes paraules el sr Edo si els protagonistes fossin uns altres?
Altres coses que em fan veure que la meva visió del ciclisme està en vies extinció.
Com pot ser que un nen (cadet, juvenil) es preocupi més per quines rodes es compra o quina bici té o quina roba li donen que no pas d’entrenar??!! Entrenar i disfrutar es el punt u, la resta es secundari, però aquí, com no podia ser d’una altre manera entren els energumens dels pares.

I hi han més coses, coses que em fan veure que el ciclisme que a mi m’agrada ja no existeix, millor dit, existeix de forma residual!