politicutxos

Aquests dies, a través de les xarxes socials, he opinat molt del tema de les suposades eleccions plebiscitàries.
Els que em coneixeu sabeu el que penso, a dia d'avui no estic lligat a cap partit, però evidentment em decanto cap a l'esquerra, i això és de tota la vida.
Escolto Artur Mas, i els pocs pels que em queden s'em possen drets. Sentir dir al president que ERC es un partit autonomista, i ell entoma la llança de partit independentista... em pregunto si m'he donat un cop al cap i m'he perdut alguna cosa... és pot ser més cínic?
L'estratègia de CIU es clara, ells no son independentistes ( les elits, molts militants i simpatitzants si) i no volen la independència, però no ho poden dir, i la millor manera d'evitar-la és fent que no és faci. Com? doncs fent el que estan fent, marejar la perdiu i provocar que l'acord no és faci. I la manera més fàcil és fent propostes que saben que no seran acceptades i que no son viables.
Perquè volen una llista unitaria i de país? doncs és ven sencill, perquè volen mantenir el seu estatus de corrupció i retallades, i saben que per separat no ho podran fer, i busquen una falsa unitat amb la societat civil, que val a dir que els ha sortit molt bé.
L'error en aquest punt ha estat d'ERC, que si des d'un principi, i encara que fos a contra cor i sabent que la llista unitaria resta, s'hagues agafat a l'oferta de ciu a aquests s'els hagues desmuntat tot l'artilugui electoralista.
La llista unitaria està clar que resta, la llista unitaria es molt maca de cara a la galeria, la llista unitaria es un escut per salvar la ecatombe de CIU. Ells son els millors estrategues i així ho han demostrat, han capgirat la situació i estan guanyant la partida mediàtica.
Em fa llàstima que com a independentista que sóc, veure com dos personatges s'estan carregant l'empenta que porta tot el poble català, l'un per estrategia pura i dura, i l'altre per massa babau.
Sigui com sigui, es intolerable el que estan fent. Si no son capaços de fer les coses que pleguin i convoquin eleccions i que la societat cívil es presenti en una veritable llista de país.
De professionals capacitats en tenim en aquest país, i no necessitem cap partit politic per fer-ho.
Per tant jo ho veig molt fàcil, trobem un lider capaç, i endavant les axes!

La marató de TV3, col.labora siusplau

Ara fa 7 anys em van diagnosticar una valvulopatía aortica, el que per a mi era una visita rutinaria al cardiòleg es va convertir en una operacó de cor al cap de 3 mesos.

Sortint de la visita al metge la por i les llàgrimes es van apoderar de mi, no sabia res, no sabia el què, ni el per què… una profunda por es va apoderar de mi, por produida per la desconeixensa i la notícia sobtada.

Et creus que tot s'enfonsa al teu voltant, et preguntes perquè a mi, tot absolutament tot cau...

Encaixar una notícia així no és gens fàcil, passar d'estar "bé" a haver de ser operat del cor no és gens assumible.

Evidentment els que t'envolten son el pilar fonamental per pair la notícia, per estar al teu costat...

Al cap de 3 mesos de la visita a Palamòs m’operaven a l’hospital clinic de Barcelona.

Jo, per por, no vaig voler saber res de com era l’operació, fins el dia abans no vaig saber res, em vaig autoenvoltar d’un fals escut per no saber res.

Evidentment vaig fer mal fet, ara no ho faria, ara buscaria algú com sóc jo ara, algú que hagues passat per el que jo vaig passar, i us ben asseguro que moltes de les meves pors s’aguessin esvait a l’acte.

Aquí també calia pendre les decisions, canviar una vàlvula del cor es diu haviat, es tenia que decidir si era una valvula mecànica ( que comportava fer una vida totalment sedentaria i pendre medicament) o la valvula biologica ( que comporta una operació igual al cap de x anys, però que et perment fer una vida normal, com la que duia fins aleshores)...

Arribat el dia vaig ser operat per un fantastic equip de metges, amb el doctor Mestres al capdavant, però envoltat d’exelents professionals, des del primer a l’ùltim, d’es d’ell que em va operar a la pobre enfermera que m’aguantava cada dia.

Jo era i sóc un apassionat del esport, de la bicicleta concretament, i l’ùnic que volia era poder tornar a pedalar com ho havia fet abans, i d’això em va assesorar perfectamente el doctor mestres.

En el meu cap només estava el tornar a la normalitat, a ser una persona corrent.

Amb tot això el que vull dir és que la información es bàsica per el paciente, però el que és més bàsic son els recursos que tenen aquests veritables herois, aquests metges, aquests investigadors… aquests equips que fan que jo avui sigui aquí, que sense aquesta investigació, sense aquests recursos això no passaria.

Crec fermament que cap polític hauria de ser capaç de retallar un sol cèntim en aquest aspecte, i ho fan, i és per això que som altre cop el poble els que a travès de moviments com la marató de tv3 els demostrem que nosaltres si creiem en la sanitat pública, que darrere d’aquestes retallades hi ha persones que, com jo, patim, plorem i vivim gràcies a ells…

Si en aquest món existixen herois, per a mi son aquests, persones com les que a mi em van operar, cuidar i tractar com ningú!

Participeu amb la marató de tv3, rere tot això hi van vides humanes

DUI

Si fem una petita lectura ràpida de la constitució de l'actual parlament català el pensament ràpid em diu: CIU-ERC i CUP sumen suficient per fer la DUI. 
Però perquè no la fan? La resposta també la veig fàcil. 
Dins de CIU hi ha UNIÓ, (la dreta catalana, els botiflers en estat pur, els que defensen els capellans violadors, els que estan contra l'abortament, els que excussen la violència de gènere, els xenòfogs, els monarquics...) doncs sense aquests llimacs no sumen. 
També dins de convergència n'hi han uns quants que no s'ho acaben de creure.
Dir "puc anar primer o últim" referin-se a una possible candidatura unitària és fer demagògia barata.
Jo la cosa la veig molt simple, ni un sol partir, CAP, a mirat en procés en clau de poble, TOTS el miren en clau de partit. Uns per sumar més, els altres per no perdre-hi tant, i d'altres per seguir subsistint.
El poble a parlat mil cops, hem dit que volem, però em pecat en deixar el com ho volem, en mans de mercenaris polítics.
Senyors/es, el poble no es tonto, el poble té memòria.... I la justícia la fa el poble si els polítics de torn no són capaços de fer-la.
El poble va demanar eleccions sense cap condicció oi? Doncs VOLEM ELECCIONS JA!

apassionat

Brutallll! sense paraules , així m'he quedat desprès de veure la etapa d'avui del tour!
Ciclisme en estat pur, etapes d'aquelles que sempre recordaré, etapes dignes de tenir en qualsevol hemeroteca, historia pura i dura... ciclisme amb majuscules!
Em fan llàstima els detractors d'aquest espectacle, aquells que diuen que per culpa d'aquesta etapa el tour a perdut Frome, i que? a perdut Frome ( que per cert no ha caigut pas en les llambordes) però ha guanyat en espectacle. Sempre he dit que els liders els possa la carretera, no la prensa.
Avui llegia un tweet del purito que deia "es como si en una carrera de F1 cambian el cotxe por uno de rallyes o a nadal le dan una raqueta de ping pong" sincerament el trobo desafortunat.
Avui hem vist com un Nibali, un corredor no habitual a les curses de llambordes es defensava com el que més, i un contador extremadament prudent i un movistar massa conservador. Els dies i l'asfalt dictaran sentència, però el dia d'avui serà recordat.... i es que el ciclisme es per als ciclistes, les vedetts que vagin als espectacles.

el ciclisme de demà

No descubreixo res si dic que el ciclisme d'avui està tocat de mort, per tant el ciclisme de demà no li espera un millor futur a dia d'avui i tal i com s'estan fent les coses estem destinats al fracàs.
No cal anar gaire lluny per veure que el ciclisme de competició, que es el que jo entenc per ciclisme, està molt malament, i no cal buscar cap culpable perquè els culpables som tots.
Jo, amb 36 anys corro a elit, quan el meu lloc seria a master, ( normalment parlant), però per exemple veig com moltes curses es perden per la falta de participació. Que passaria si tots els que superem els 30 fossim masters? només cal que mireu inscripcions a les curses i obtindreu la resposta.
El ciclisme son corredors i organitzadors, la resta sobra tot. Sense organitzadors no hi ha corredors i sense corredors no hi han curses. Aquesta és la base, i aquests son els que han d'entendre's.
Tota la resta sobra, tota la resta son dificultats que eliminen curses i corredors.
Però com en tot en la vida, sempre queda aquella escletxa d'esperança, quan veig corredors amb ganes, il.lusió... i sobretot quan veig organitzadors que porten anys i panys en aquest mon i que segueixen allà, any rere any...sabadell, odena, st joan d'espi, olot, st pere de ribes, st jaume... i ara una gran clàssica que em te enamorat... la Isaac Gálvez, que de la mà de la seva germana Debora ens premia amb la cursa més espectacular del calendari.
Les esperançes sempre i son, tenen noms i cognoms al darrere, per tant les em de respectar i cuidar.

ciclisme d'avui

Quan penso amb el ciclisme actual penso sincerament que no és el meu.

Si parlem del ciclisme professional el veig un ciclisme ultraconservador i un ciclisme massa bloquejat, sobretot a les grans voltes. Jo a les grans voltes, per exemple reduiria el nombre de corredors per equip a sis.

Però on veritablement veig que el ciclisme actual no és el meu es en les categories inferiors.

Començant per l’estat en general de les curses i acabant pels propis corredors.

L’estat de les curses es lamentable. Veure sortir 30 corredors en curses de cadets o 40 o 50 en juvenils em dol.

Em costa entendre on erradica el problema, suposso que és una mica de cada lloc, però el que està claríssim es que la mentalitat ha canviat, i segons el meu criteri a pitjor.

El dopatge és un problema, i gran, però la solució és facilissima. Tolerància zero. És compleix? La resposta és encara més fàcil. NO. Un exemple flagrant és veure Roberto Heras fent un anunci sobre la tolerància zero en el dopatge, ell que va donar possitiu i li van retirar la vuelta a espanya. I sobretot, veure que el dopatge està acceptat entre corredors.

Masses vegades he viscut com els joves que pujen estan més preocupats del material que porten i lo “guapos” que van, que no pas de fer uns bons entrenaments. Sembla que lo principal a passat a ser secundari. Sembla que els entrenaments bons és fan en dissabte amb la “grupeta”, per poder possar al facebook lo ràpid que han anat i ensenyar les flamants rodes noves. Ciclisme 2.0

No ajuda gaire veure com desde les federacions es promociona més el ciclisme d’oci que no pas el de competició. No tinc absolutament res en contra del ciclisme d’oci, al contrari, però desde el meu punt de vista no calen federacions per gestionar aquests tipus de ciclisme, si més no no li calen recursos ec’onomics, i cal centrar tots aquets recursos en les curses de ciclisme de competició. Però per desfràcia ja sabem tots que les eleccions a la federacció es guanyen tenint als clubs de cicloturisme contents.

La marxa de joves talents de Catalunya també és un grue problema, i és que si un corredor vol ser professional està gairebé obligat a marxar cap al nord, la llista de catalans que ho han fet és llarga, i el procés continua.

 La solució passa per fer el que fan en els llocs on les coses és fan bé, però aquí seguim encaparrats en fer com una mena de privatització del ciclisme, aquí si no pagues no hi ha ciclisme. Som la riota de mitja peninsula, però a la federació son llestos i saben que la majoria de corredors treballem i podem pagar una inscripció, i com ja és habitual a catalunya mai és pensa en el dèbil, el fort paga i la resta va tot darrere. En el seu dia vaig proposar que els s23 no paguessin, i ja veieu el cas que em van fer. També cal dir la poca involucració de la majoria d’aquests s23.

En resum, no m’agrada i no m’identifica aquest ciclisme ni els personatges que el gestionen.

ciclisme d'ahir

Sens dubte que aquest seria el meu ciclisme, la meva manera entendre el ciclisme.

Roubaix, flandes, tour, giro, lombardia, milan sant remo, lieja... i tots els seus trotamons, Mercks, Vlaeminck, Museeuw, Moser, Bartali, Anquetil... i un munt més d’herois que podrien escriure pàgines de llegenda, pàgines d’autentic ciclisme... Aquelles pàgines que feien que un corredor guanyes al febrer i a l’octubre.

Etapes de 400Km on els corredors paraven a les cases de la gent a menjar, es reparaven ells mateixos les avaries i pujaven per ports sense asfaltar.

Aquets dies fullejant un llibre que em van deixar em va sorpendre un corredor... un belga... Roger De Vlaeminck, guanyador de 4 roubaix, 1 flandes, 1 lieja, 2 Lombardia i cap gran volta.. No el tenia present, però em va agradar perquè potser representa el meu ciclisme, el de les clàssiques.

Mirant i remirant llibres antics i estaria hores, veure com ha canviat el ciclisme m’entristeix, i és que entre etapes de 400Km parar a menjar a casa de la gent, reparar-se la bici i el que tenir avui dia hi ha d’haver un punt intermig. Ni una cosa ni una altre.

Però evidentment em quedo amb les llegendes del meu ciclisme, en com es buscaven la vida per anar a córrer als llocs, tot era una aventura, tot era una grandíssima experiència, àrreu és respirava autèntic ciclisme...

Aquells organitzadors que es buscaven la vida per treure cales de sota les pedres, que es desvivien per aques apassionant esport...

D’aquell ciclisme en queda ben poc, per no dir res, però avui he parlat del ciclisme d’ahir i podria escriure, escriure i no parar. Com ja vaig dir en el post anterior “ciclisme d’ahir, d’avui i de demà” el pròxim serà el ciclisme d’avui...

ciclisme d'ahir, d'avui i de demà

Em considero  un gran seguidor del ciclisme, ancorat en el ciclisme d’abans i sense entendre el ciclisme modern.

Cito un exemple, l’altre dia al giro d’italia, i faltan 10km hi va haver una caiguda multitudinaria quan la cursa estava llançada i on va caure molta gent, bons, dolents i regulars.

 Primera cosa que em sorpren es el comentari del sr Angel Edo “ jo no estaria orgullos de guanyar un giro així” referin-se a l’actitud de Evans... i com sempre allà comença el devat de si s’ha d’esperar o no... sota el meu punt de vista està clar que ha 10km de meta i amb la cursa llançada no s’ha de parar, només faltaria! Diria les mateixes paraules el sr Edo si els protagonistes fossin uns altres?

Altres coses que em fan veure que la meva visió del ciclisme està en vies extinció.

Com pot ser que un nen (cadet, juvenil) es preocupi més per quines rodes es compra o quina bici té o quina roba li donen que no pas d’entrenar??!! Entrenar i disfrutar es el punt u, la resta es secundari, però aquí, com no podia ser d’una altre manera entren els energumens dels pares.

I hi han més coses, coses que em fan veure que el ciclisme que a mi m’agrada ja no existeix, millor dit, existeix de forma residual!