falta de sentit comú

Des que vam iniciar aquest camí cap de nosaltres era conscient del que arribaríem a viure....

Sobretot la part negativa, ja que la positiva ens la quedem per nosaltres.
Ahir al plè de l'ajuntament crec que vam arribar a una situació de falta de respecte per part de l'alcalde i la regidora d'educació que està fora de lloc per els càrrecs que ocupen
Un alcalde i una regidora que amenaça quan s'acaba un ple no son dignes d'ocupar el càrrec que representen.
Ahir, al torn de precs i preguntes del ple de l'ajuntament de torroella de Montgrí, el grup de mares i pares de movimentgroc vam fer una pregunta als regidors de l'equip de govern, i vam demanar que responguessin un per un una pregunta “vostès estan d'acord amb el que està fent l'alcalde i estan contra la nostre causa?”, cosa que el senyor alcalde no va deixar fer. Un cop més l'equip de govern va sucumbir a les pressions de l'alcalde i no van respondre.
Just al acabar el ple el senyor Jordi Cordon, alcalde, em va mirar  desafiant, va cridar el meu nom i em va dir “tu i jo parlarem” en un clar tó amenaçador i vergonyós.
Uns metres més enllà la senyora Sandra Pibernat va increpar una companya de movimentgroc i davant la seva cara li va fer el senyal de la creu.
Trobo lamentable que dos càrrecs electes tinguin aquest comportament vers uns pares i mares que lluitem, agradi o no, per una congelació de quotes de l'escola bressol.
si ens queixem no és per gust, es per necessitat i perquè creiem en l'escola pública

Vía catalana per la independència

o jo no ser llegir, o no se entendre o potser és aquesta casta política que tenim?

Agradi o no agradi el lema és prou explicit.

Com passa sempre els partits polítics s'intenten apoderar d'un moviment sortit del poble, uns per apoderar-se del moviment i altres per boicotejar-lo.

Trobo llastimós que el president de la generalitat sucumbeixi a la pressió d'Unió i no vagi a la vía catalana, tanmateix és igual de menyspreable la manipulació que fan any rere any els partits amb els lemes de la manifestació.

L'onze de Setembre de l'any passat i igual que ho va ser el juliol del 2010, el poble català va sortir al carrer per demanar als polítics que moguin fitxa i no han fet absolutament res, apart de mentir i enganyar a la gent, que d'això en saben un munt.

Jo particularment n'estic tip de sortir al carrer, de reivindicar i no pas per falta de ganes de lluitar, sinó que n'estic tip d'assistir perplex a la passivitat política catalana.

Crec que ja va sent hora de que el seny és converteixi amb la rauxa, i que aquesta doble moral que tenen molts catalans és torni en sentit comú, sensibilitat, solidaritat i l'afany d'anhelar la veu d'un poble en moviment.

El dia 11 de setembre la gent tornarà a sortir al carrer, aquest any en forma de via catalana per la independència....

i jo em pregunto, al igual que en vaig preguntar el dia 11 de setembre de fa un any mentre passejava envoltat de gent que com jo clamàvem per la independència.... i demà què?

punt i seguit

Punt i seguit al meu blog, fins ara només l'havia fet servir per parlar de ciclisme i amb els anys ja ho tinc tot dit i pel que veig la meva manera d'entendre el ciclisme està molt allunyada del que és la realitat avui dia.

O sigui que ha partir d'ara perlaré de tot, o sigui que ja ho sabeu, els que em volgueu continuar seguint serà un plaer, i els que no molt de gust de que durant aquests anys m'hagueu seguit!

Tapeu-vos les orelles que no em tallaré! jeje

 Volta al Salvador, un record que mai oblidaré, i una experiència molt gran que em va omplir molt

 Com sempre que pujo a la bici, el somnriure és el pà de cada dia

 Especial record d'aquesta foto, de la volta a l'empordà i feta per en xavi tondo

 Social de montroig del camp, patint de valent rere en Joan Font

 Les corts

 Una de les fotos que més m'agrada, al costat del gran Xavi Tondo.... com et trobo a faltar nanu!!!

 Cursa del morell

 Sants, a l'escapada de pito....

I aquesta foto defineix perfectament el concepte equip... aquests que m'ha acompanyat aquests darrers dos anys.... gràcies companys....

 El dia del meu retorn....inolbidable

 En familia! i amics

sortir derrotat

                                          Foto: Miguel  espectacular!

                                          Foto: Sandra

                                          Foto: Miguel  Equip!!!

                                          Foto: Miguel

Tot i les espectacular fotos, la de dissabte va ser per mi una cursa nefasta!
I és que quans surts derrotat no hi ha res a fer. Poques ganes de córrer, i un circuit durissim em van fer perdre les poques ganes que tenia, i és que així no és pot córrer bé!
Però dissabte i tornem, a sant Pere de Ribes, 140 km dissabte i 110km diumenge, aquest cop a Perafort. Dues curses espectaculars i dures, sobretot la del dissabte, i és que a Sant Pere de Ribes a les 16h hi fa moooolta calor.... i els 140 km encara ho fan més dur.
Res, que dissabte a treure el mal gust de sant joan Despí!

Investigació

Entre aquestes dues imatges han transcorregut més de 4 anys... la de dalt era el primer dia que sortia a la carretera després de la intervenció cardiologica, una intervenció en la qual em van substituir la vàlvula àortica. La de baix, es de fa 15 dies a Monzón, en plena competició.
Segurament us preguntareu el perquè d'aquest post, doncs no és altre que el mostrar a la gent la meva indignació per tal i com estan transcorrent les coses a la sanitat. Més ben dit, les retallades que maten gent a la sanitat. Retallen a la sanitat i és subencionen les begudes alchohliques al congrés?
Demagogia direu, però és la veritat!
Sense la investigació en el tema de la salut potser jo avui no seria aquí, jo i moltissims milers de persones. Retallar en la sanitat és retallar en vides, i això no pot ser!
Fa 4 anys vaig ser jo, ahir algú altre i demà també hi haura algú que gràcies a la investigació salvarà o millorarà el seu nivell de vida.
Donar sang, donar organs, es questió nostre, però si el estaments publics retallen en la sanitat estem perduts.
Vivim en una societat corrupte, embustera i perversa, canviar-la només depen de nosaltres.
Que no us enganyin, les mutues son un negoci, la sanitat publica és la nostre salvació!
La meva ho va ser, gràcies al doctor Mestres i el seu equip i a tot el personal de l'hospital clinic de Barcelona ara sóc aquí!

Tocat, però mai enfonsat

Si us dic la veritat pensava que mai escriuria un post com aquest, però si també us sóc franc mai m'havia sentit com em sento avui, mai.

En el ciclisme n'he passat de tots colors, i també el ciclisme m'ha ajudat a aixecar-me moltes vegades.

El ciclisme m'ho ha donat tot, així ho resumiria.

El que va passar ahir a Reus a mi em supera, i el que més em supera és veure al culpable convertit en victima per la injusticia social. Des dels 16 anys que pedalo, i mai havia vist el que vaig veure ahir, mai. Una cosa és el que sentis dir, i una altre de ven diferent és veure-ho.

Tenia intenció d'explicar el que va passar, però ho he intentat fer a les xarxes socials i no ha servir de res, avsolutament de res. I és això ultim el que m'enfonsa moralment. La gent no vol saber les dues versions, amb la que ells volen sentir en tenen prou, crusifiquen i ja està.

Es lamentable, trist i esperpentic que quatre personatges es permetin el luxe d'intentar tirar per terra la reputació de dos corredors, dos grans corredors i el més important per a mi, dos exelentissimes persones, en Juande i en Jose Gonzalez Martin. Teniu tot el meu suport, el meu i el de tota la familia e torroella, sou gent entranyable i sota cap concepte permetré que això deixi de ser així.

Sou i sereu referents en el ciclisme català i nacional i si això fot algú que si possin fulles, i ja ho diuen, en el argot basquetbolistic, si nó pots derrotar el teu rival a la pista fes-ho fora, i és el que estan intentant fer.

Avui no tinc ni ganes de pedalar, per-ho ho faré, avui volia sortir a passejar com cada dilluns, però no ho faré, fare la hora i mitja que puc fer cada dia a fondo, per cremar adrenalina i per intentar estar al vostre costat en les proximes curses, perquè es allà on hom ha de demostrar que és millor que l'altre, no ha fora la pista inventat histories per fer mal.

Amb mi ho han aconseguit, m'han fet mal, m'han ben cardat, m'han ben fotut, estic fotut, molt fotut, però sabeu una cosa... demà mateix deixava la bici si tota aquesta merda fos veritat, si tota aquesta gran mentida fos veritat, però NO ho és, ho vaig veure amb els meus ulls (per desgràcia meva i dels meus records) però tot i el dolor que em va probocar veure i sentir tot el que he vist i sentit, tinc tota la seguretat que estic envoltat d'enormes persones, amb les seves respectives parelles i fills i és per ells i per mi que aquí continuo!

Els que em coneixeu bé (que pel que veig sou pocs) sabeu que en la puta vida he dit una mentida, que sóc sincer i incapaç d'inventar histories per fer mal a ningú, sóc amant de la justicia i em reventen i dolen les injusticies cap a les bones persones! 
Juande, amb tu sempre, de tot cor!!

Beñat Intxausti

Demà fara dos anys en Xavi ens va deixar, dos anys i encara sembla que va ser ahir.
Una de les persones que de ven segur ho han passat més malament ha estat en Beñat, que en el moment del desafortunat accident era amb ell...
Ahir va poder dedicar la victòria a en Xavi, una victòria que feia molt temps que la perseguia per poder-li dedicar al seu company.... Ahir ho va fer, emocionat dels records que li devien venir al cap...
Gran victòria i gran dedicatoria! t'ho mereixes Beñat!!!

ridícul

Aquest serà el meu últim post sobre el tema del dopatge i de la refotuda Operacion Puerto. La última perquè ja t'estic tip!
Fa pocs dies va sortir la sentència del judici amb el resultat d'una sola condemna d'un any (que no haurà de cumplir) per eufemiano Fuentes.
Vaig seguír el judici d'aprop, seguint al periodista sergi lopez egea del periodico, i la veritat es que els testimonis dels corredors posaven la pell de gallina, molts reconeixien haver-tese dopat i tots assenyalava al metge Fuentes com a subministrador i com a incitador.
Curiosament la jutgesa va desestimar que Fuentes dones el nom dels seus clients, i encara més curiós es que desestimes la possible declaració d'Alberto Contador, en aquest punt ja vaig veure que no en treure res.
Un dia el metge Fuentes va dir "SI hablo espanya se queda sin mundial ni eurocopa" aquell dia lea alarmes del futbol es van encendre, i amb elles lea del esport en general. Alló s'havia de callar i així va ser.
Fins i tot la jutgesa va ordenar destruir les famoses bosses de sang contaminades amb substàncies dopants i que segons molts corredors estaven perfectament identificades.
Us sorpren ata que Madrid2020 s'hagi quedat senae jocs? no us sorpren tants anys en que el esport espanyol ha estat a la prestar dela millors? Futbol, basquet, ciclisme, atletisme.... arrasant amb tot, fins i tot humiliant...
En ciclisme em sorpren gratament tornar a veure els colombians pujar com anys enrrere, defet, no crec que mai ho hagin deixat de fer, SI no quw potser aqui ho feien massa. Potser casualitat, potser no.... cada un que jutgi.
El que SI que tinc clar es que això s'ha tancat falsament i que ha estat un nyap!
El que podria haver estat un fi i tornar a comwnçar dw zero, ara és una burla i una impunitat cap als trampossos