dimarts, 23 de maig del 2017

La cagada de Dumoulin

Avui s'ha vist per la tv, allò que per a mi es un exemple del ciclisme modern.
Tot un lider del giro parant a cagar en l' últim port de la jornada jugant-se la general.
A sobre el pilot de favorits fa com que l'esperen! Que serà el següent? Parar per que el lider vol fer uns pinxos?
Avui m'han recordat que Greg Lemmon, crec que era en un tour, va cagan-se a sobre per no perdre el liderat, perico deia que era insuportable anar a roda seva, però ell allà, de lider!
No qüestionaré si havia de parar o fer-s'ho a sobre, jo se el que faria jo si tingués la classe d'aquest tiu.
El que més em sorpren de tot, es que ell passarà a l'història del giro com un màrtir per haver parat a cagar i possiblement haver perdut el giro.
Ara les tv i diaris esportius surt la notícia de la paradeta a cagar, i la prensa sensacionalista fins i tot parlarà del color de la femta, però ningú parla de que molt possiblement ha perdut el giro i que avui s'ha deixat 2 min per la cagada.
Amb tot això el que vull venir a dir, es que un lider no para a cagar, primer que amb la concentració que portes ni i penses, i si et passa t'ho fas a sobre com va fer Lemmon o com segur que han fet altres.
Deu ser cosa del ciclisme modern, aquell ciclisme que ven més un tiu que para a cagar que no pas el que guanya l'etapa i que presenta candidatura a guanyar el Giro, o la d'un Quintana reserbon, reserbon... en la seva línia.
Que i farem, deu ser que em faig gran, però a mi això no m'agrada, més haviat em provoca un cert emprenyament.