Sagan

Es evident que al pronunciar el seu nom es pronunciar ciclisme. Millor dit, passió pel ciclisme. Veure'l córrer es un espectacle com a espectador que sóc de la seva manera d'entendre la bici com a passió i no com a obligació. Us recomano aquesta entrevista que a mi m'ha guanyat, si es que no em tenia guanyat http://www.biciciclismo.com/es/filosofia-sagan-yo-corro-por-pasion-no-por-ambicion-28-03-2016
La veritat es que es un fora de sèrie dins i fora de la carretera. Te una lectura de cursa que ja voldriem molts i la manera que te de córrer el fa un corredor 10. Un corredor a l'atac ara que avui dia aquest tipus de ciclisme està llen extinció.
Goooo Sagan

Lliçons

La primera cosa que em va ensenyar i m'ensenya cada dia això del ciclisme es el concepte d'humilitat.

Saber qui ets i saber fins on pots arribar es la clau de volta per ser feliç a la vida i disfrutar d'aquest esport.

Però on vull anar a parar avui es en la paraula senzillesa. Es una paraula molt simple que separa un bon corredor d'un gran corredor. Es el que separa un corredor que sap guanyar i prou d'un altre que guanya i sap perdre. Diumenge aquesta persona va aconseguir la millor de les victòries que li he vist, la victòria de la senzillesa.

Molts corredors d'aquests que estan acostumats a guanyar, quan veuen que no poden optar a la victòria pleguen, abandonen, giren i cap al cotxe. Ell no, va arribar a 1h del vencedor de la cursa, va completar tot el recorregut tot i que al km 50 va perdre contacte amb els primers.

Ell va decidir seguir amb el recorregut, va completar els 120 km de la cursa tot i quedar eliminat.

Molts no i veureu res d'especial, jo si. Jo i veig la senzillesa d'un guanyador que sap arribar quan ja desmonten les tanques de l'arribada, i veig el sacrifici del qui no pot entrenar gaire entre setmana, i veig la passió i veig el respecte.

Les victòries no sempre son d'alt del podi, sovint les que t'ensenyen més son baix del podi, amb actes com aquest, amb lliçons que cal apendre i aplicar-se a un mateix.

6° etapa circuito Montañes 2004

Ja han passat 16 anys, però recordo aquest dia com si fos avui.
6° etapa, 197 km (en van sortir 205km), etapa reina amb 3 ports de primera, 1 de segona i 1 de tercera.
Sortiem a Torrelavega, a nivell de mar pràcticament, i de sortida el port de la palombrera, de 21km i de primera.
Un company d'equip puntxa a l'inici del port, l'espero i diu que no va bé i abandona.... Aqui comença el meu calvari.
No aconsegueixo agafar el pilot, el ritme era molt alt i jo anava molt malament, diesel diesel.... mica en mica agafo algun corredor i anem fent un grupet.... Per dabant el que ens quedava era tota l'etapa, seguim agafant gent mentre n'hi han d'altres que van plegant... (donde vais mataos! Os quedan 190km!!!!) recordo sentir més d'un cop aquesta frase...
 Quin dia, es queda amb nosaltres una patrulla de la guardia civil que ens escorta durant tota la etapa (xapeau). A mitja etapa  ens ve un arbrit que ens diu que ens farà fora de cursa, nosaltres persistim, un quilòmetres més enllà ve un altre arbrit i ens diu que seguim, que estem dins de cursa.
L'ultim port va ser el collado de Hoz, de primera, en el descens cau l'aigüat del segle.
Arribem a meta, crec que erem uns 10-15 corredors, no ho recordo bé. Orgullosos, contents, i més quan ens van dir que estaven dins de control (van augmentar el fora de control per la duresa i per la climatologia).
Vaig arribar a l'hotel mort, destrossat... Però amb un sonriure de orella a orella.
Em quedava una etapa, 150 km més, de Potes a Santander. Una etapa "fàcil", amb tan sols 2 ports de tercera i que transcorria pel un meravellós desfiladero de Potes... Es va volar!!!! Però allà era, a Santander...
Sempre més tindré present aquella frase que em van dir en Xavi Tondo, "si acabes el Circuito Montañes ja pots dir que tens el carnet de ciclista..." aquesta frase estarà amb mi sempre més, per qui me la va dir i per el que per a mi va significar acabar aquella cursa.
De ben segur per molts això no serà cap mèrit, defet, les històries sempre expliquen batalles de guanyadors. Doncs aquesta es una batalleta, la meva batalleta....
Vaig finalitzar el tercer per la cua, però el vaig acabar... 6 dies, 7 etapes que recordaré sempre més....

Parlant de ciclisme. Parlant de socials

Aquest post el començaré amb una pregunta i amb la meva resposta.

La pregunta és: que ha passat amb les socials de pre-temporada?

Potser la resposta la trovaria en que han passat de ser curses de pretemporada a curses de temporada.

Jo era el fan numero 1 de córrer socials, m'encantava, però de fa 2-3 anys cap aquí no i disfruto gens, al contrari.

El perquè de tot plegat es difícil de trobar.

Començaria parlant del que eren abans, curses de preparació, curses on ningú estava en forma, curses on podies anar a gaudir, a possar-te en forma i a matar elcuquet de curses.

Ara la gent es prepara aquestes curses, passen a ser prioritat numero 1 per molts, sobretot els de 30 anys cap amunt.

Això li hem de sumar la barbaritat de treure el límit de participans (abans 200) ara sense límit. (hem arribat a sortir 300 gairebé).

Ara l'objectiu es anar-hi i no pendre mal! Llegueixo a la gent que hi ha anat i la gran majoria destaquen les caigudes. 

Abans els amateurs anavem a les socials per agafar aquell "puntet" de forma o per apagar l'ansia de curses. Ara un bon amateur s'ho ha de pensar dos cops abans d'anar-hi, ja que u a caiguda li pot arruinar tota la temporada.

En fi, que l'essència de les meves socials no se on ha quedat, i la veritat, em sap greu.

La CUP

Aquests dies s'ha parlat, he parlat, molt sobre la CUP.
Possiblement massa, possiblement malament.
Fa molts anys que segueixo a les CUP, admiro tot el que han anat fent als pobles on i tenen regidors i sobretot la gran feina que fan allà on governen.
Jo diria que la CUP a creacut massa ràpid a nivell nacional, en quan al parlament català es refereix. Sense voler menysprear-los, penso que han crescut en el pitjor moment possible. Catalunya es troba en un moment històric i està enrocada en una lluita de poders per ambdos costats. Uns amb el poder partidista i els altres per no perdre l'essencia.
La CUP, com a tal, sempre a treballat igual, la cup sempre a estat la cup, i per als que no la coneixen, aquesta manera de treballar els ve de nou. Defet crec que es la millor manera, però també crec que en els pobles es més assequible que no pas en un país. Tandebo la mentalitat de la gent canviï i pugui ser així.
El moment es historic i és i si anem a noves eleccions, apart de fer el ridícul, els resultats no sabem si es repetiran, per tant aprofitem la majoria que tenim ara.
Els justicia socials que vol la CUP no i serà sense l'independència.
Jo era del que deia que independència si, però no a qualsevol preu, però el temps m'ha ensenyat que això es impossible a dia d'avui.
Que gent de CIU es corrupte? Segur, està demostrat. Però també es cert que JXS es molt més que CIU i ERC i per això els vaig votar i els tornaria a votar.
Se del cert, i com sempre passa, que si tot depengues de la base, dels votants, això ja estaria fet, però com sempre, les cúpules dela partits ho bloquejen tot. Trobo lamentable que per culpa d'això la gent d'apeu ens fotem els plats pel cap, quan el que volem es ser independents, i evidentment amb justicia social i tot el que això deriva.
Ho farem i ho aconseguirem segur!!

venedors de fum, mentiders del matí a la nit

Al cap i a la fi, aquells "gurus" que deien que la política catalana només servia per bloquejar la veu del poble tindran raó.
Any rere any el poble ha sortit al carrer, i any rere any des del parlament de Catalunya no s'ha fet més que silenciar i bloquejar aquesta veu.
Tots, absolutament tots els partits polítics, des de Ciu a la Cup i passant per tota la resta que en un moment o altre han posat la paraula independència a la seva boca ho han fet.
Segurament hem anat fent molts passets, d'aquells de cara a la galeria, d'aquells que al cap i la fí no signifiquen res.
Res canvia, res es mou, res es fa, res.... aquesta seria la paraula que definiria el que s'ha fet del 2010 fins a dia d'avui.
Ara entenc perquè el PP no ha fet absolutament res per aturar això, sabien perfectament que ho aturarien els "nostres polítics" sabien doncs que això no aniria enlloc.
Semblava que amb Junts Pel Si la cosa canviaria, que la unitat arribava. Ara veig perplex que aquesta unitat era una falsa unitat inventada pels de sempre.
I la CUP?, doncs més del mateix, va arribar amb unes falses il·lusions, molts emprenyats amb ERC van cedir el seu vot a les Cups, i ara que? (jo també vaig dubtar si fer-ho) però a Junts Pel Si em van enganyar amb la falsa unitat. Assumeixo.
Arribats a aquest punt el que tinc clar es que ara l'escull es Mas (en favor de la Cup dir que son els ùnics que son fidels a la seva militància i que s'els enfot una merda el que pensi la resta de catalans que volen la independència) i també tinc clar que si en Mas s'aparta o l'aparten i seguiran abent esculls, sempre hi haurà algun escull.
L'únic que els importa a tots aquesta colla de "polítics" es jeure a la seva cadira, TOTS!
Es evident que TOTS m'han defraudat, des del primer a l'ultim, i es que la política es un circ, i jo si vull veure pallassos ja se on anar.

es l'hora de ser valents

si us sóc sincer, un mes abans de les eleccions nacional de Catalunya del 27S no tenia clar el meu vot. Dubtava si donar el meu vot a la CUP, crec que les majories absolutes no son bones. A dia d'avui estic content i satisfet que el meu vot anés a parar a Junts Pel Si.
La unitat es per a mi una cosa vital, i JXS tenia i te aquesta unitat, i els vaig votar sabent que el Sr Artur Mas en seria el presidenciable.
Si us sóc franc, comparteixo gairebé tot l'ideari de la cup, em sento cómode amb els seus arguments. Però possats a ser sincers no entenc en absolut aquest rampell dictatorial que els surt amb el tema de l'investidura, no entenc on queda la seva democràcia. Més d' 1,6 milons van votar a JXS i més de 300.000 la cup. No entenc que vulguin impossar un candidat que no ho era. No aconsegueixo paír com és pot trencar el procés amb això.
Més de 2.000.000 milions de persones vam clamar la llibertat del país al carrer primer i a les urnes despés, i ara 72 persones no és posen d'acord? 72 persones tiraran per terra la il.lusió de la gent?
Em possa de mala llet quan els diputats de la cup simplifiquen JXS a convergència i ERC. No senyors, JXS es mooolt més que dos partits politics, potser que repasseu que es JXS, no fem demagogia amb això, no es el vostre èstil.
Mai a la vida hauria pensat que jo defensaria el president Mas, em ve picor de pensar-ho i fer-ho, però us hauré de donar les gràcies a vosaltres.
Catalunya està en un punt cabdal per a la seva historia, seguiu fent l'imbècil tots plegats (TOTS), la gent te memoria i la gent no oblida ni perdona qui traeeix el sentiment de tot un poble.
Des del 2010, Catalunya es un poble en moviment, es un poble que any rere any ha anat sumant persones favorables a la independència.
I això no ho han fet els politics, ho ha fet la societat civil, des dels pobles, des dels casals populars, des del carrer.
Ara tenim 72 diputats amb la independència al programa, majoria absolutissima. Ho deixarem perdre?, millor dit, ho deixareu perdre? La responabilitat es vostre, no falleu o el poble us passarà per sobre

a quin preu?

Està clar que tot corredor que es jove i correr a la categoria amateur te com a objectiu ser professional algun dia.
Almenys, en la meva època així era.
Quan jo corria hi havia una certa bonança d'equips professionals espanyols, ser professional passant amb un equip espanyol era el normal. Un entrenava per córrer lo millor possible per algun dia tenir l'oportunitat de fer el salt a la categoria reina i en un equip en condicions.
Ja cap al final de la meva època de jove la cosa es va anar minvant, i els corredors que no podien fer el salt a professionals en un equip espanyol buscaven l'oportunitat a Portugal, que en depen quin equip la cosa podia anar bé.
Com tots sabem el ciclisme va anar anant de cap a caiguda, i aquella oportunitat que un buscava en un equip espanyol va anar quedant a l'abast de molt pocs, i ja no depenia de les qualitats de cada un, sinó de la butxaca que tenien els papis del corredor. Pagar per ser professional estava a l'ordre del dia, i la frase " quanto puedes aportar" era una frase que sempre estava damunt la taula.
 La frustració de molts corredors amb qualitats per ser grandissims corredors estaven a l'ordre del dia. LLavors pagaven per estar en un equip professional en condicions, o si més no alguns, i si estan en aquells equips anaves bé podies tenir l'oportunitat de córrer les millors curses i poder-te guanyar la vida. Cert és que això passava poc, però passava.
A dia d'avui això es un acudit, l'altre dia vaig buscar per google "  corredores españoles profesionales" i mare de deuuuuuu, apart dels que son pro's per merits propis i estan en equips de solvència contrastada, la llista interminable de corredors que no se ni qui son, de corredors que estan en equips remots al llarg de la geografia mundial, de corredors que quan eren amateurs eren més dolents que el pebre, es impressionat.
Corredors que militen en equips que mai correran cap cursa amb cara i ulls, corredors que han de pagar tot de la seva butxaca per poder córrer curses que costa trobar la pèssima categoria que son, corredors que mai podran poguer demostrar si valen pel ciclisme perquè allà on corren no els veu ningú, corredors que van a parar a equips que corren curses que per molt que ho facin bé no els servirà de res.... i un llarg etcètera de condicionant que em porten a la pregunta inicial. A quin preu?