per recordar

Diumenge a Òdemà vam viure una d'aquelles curses que recordarem durant anys.
Pluja i fred a la sortida, i neu en la primera dificultat muntanyosa.
109 corredors vam pendre la sortida, 20 herois la van acabar, la meva enhorabona i admiració a tots ells.
Un 10 per al meu equip, l'inverse-IILerdense, que vam sortit els set corredors per intentar ajudar al nostre líder, jordi Soler, per ajudar-lo a defensar el seu liderat a les Grans Clàssiques. Xapeau a en jose, juande i el mateix jordi que van finalitzaar la cursa i en jordi va finalitzar segon augmentant aixi la seva avantatge al capdavant de la general.
A nivell personal satisfet a mitjes, a la primera part content per haver fet la meva feina sortint als talls d'inici, no tan satisfet per haver perdut contacte amb el grup principal al inici del port.
A partir d'aqui va començar la meva misèria personal. Comença a nevar, no noto ni ls cames ni l'esquena, faig mitja volta i començo a baixar el port, tinc que para dues vegades pel fred, no foto les mans...
Arribar a meta va ser un autèntic malson, no vull ni pensar els que van fer tot el recorregut.
En fi, un dia per recordar... això també forma part del ciclisme

Comença la temporada

Ja som a finas d'abril i portem 2 dies de competició, i d'aquests dos dies ja fa ttemps que van passar.
Desde Sabadell sense competir, i de sabadell ja fa mes i mig. Per tant és podria due que começa ara la temporada, o més ben dit, comença la segona temporada dins el mateix any.
Un mes de maig i juny carregat de curses, veurem com està el cos despres de tant de temps sense competir i sobretot despres de les matxucades entrenant.
Content de començar altrec cop de nou a anar amunt i avall de lala geografia catalana.
Aquest diumenge començem a Odena, una cursa dura i llarga, 140km. on amb l'equip intentarem defensar el liderat de les grans classiques que te enen jordi soler.
així doncs amb la motivació pels nuvols! veurem si les cames responen igual que les ganes.
Un altre cop de nou, gas a la burra!!

d'orgasme !!

 Aquesta imatge per a mi defineix al 100x100 el perquè de tot plegat, el perquè la Paris-Roubaix es com es, perquè és la més gran entre les més grans... Tot un poble s'aboca a treballar perquè així sigui.
Aquest diumenge es va celebra una altre edicció, altre cop sense pluja, una condició climatologica que normalment acompanya aquesta cursa i que aquests ultims anys no apareix.
Brutal la quantitat de gent que hi havia, fins i tot va condicionar la cursa, ja que dos dels quatre que anaven al cap de cursa van perdre contacte per dues topades amb la gent.
Un cop més Favian Cancellara va demostrar la seva superioritat, però em quedo amb el segon classificat, un jove de 24 anys, Sep Vanmarcke, que va lluitar de tu a tu i fins i tot sent massa generos amb cancellara. La imatge final quen l'entrevistaven ho diu tot, emocionat abraçat al seu director. PASSIÓ!

I mentre mirava la Paris-Roubaix em diuen que Airan Fernandez guanya el Memorial Valenciaga, la cursa més important del calendari espanyol, on l'any passat ja la va guanyar un altre català, eduard Prades. Guanyar aquí avanç era sinonim de pasar a professionals, ultimament la cosa a canviat, però aquest nanu s'ho mereix, l'any passat ja va ser segon, i aquest any primer! dos anys dos doblets catalans, l'any passat Prades, Fernandez i aquest any Fernandez i Pedrero... molt bé!

valenciaga

sense cap mena de dubte el primer cap de setmana d'abril es sinonim de ciclisme del bó.
a nivell amateur amb el memorial valenciaga i a nivell professional amb la paris-roubaix.
Però avui parlare de la primera i per la qual sento una admiració i amor incondicional.
Era l'Any 2002 quan un company d'equip, en david Molinero em va parlar d'ella d'una manera que només un
boig del ciclisme pot fer, la gent del public, la organitzacio, elel nivell, el recorregut.. tot era increible.
Doncs al 2003 i vaig anar, la foto és de la sortida, i jo com sempre d'esquena a la foto revisant la bici, amb els nervist
a flor de pell, i amb el cor a tot gas dels nervis.El nivell de participació altissim!
No vaig aconseguir finalitzar la cursa, al igualal que l'any a sobre, però la cursa em va enamorar, sobretot el public
assistent, que animava igual al primer que a l'ultim.
una cursa amb un palmarés impressionant, i es que qui la guanya te mig peu a
professionals. L'any passat la va guanyar un català, l'Eduard Prades, però
també ho ha fetfet joaquim Rodriguez, Freire...
Sempre tindre l'espinana clavada de no haver pogut finalitzar la prova,
però amb quedo amb l'honor d'haver-hi participat. Gràcies al CC Eibarres queue any rere any treu endavant una de
de lés millors curses que mai he corregut!

Volta a Catalunya 2013

La volta a Catalunya 2013 a donat molt de si, a tots els nivells, o sigui qu l'organització a de pendre nota de quan les coses surten bé!
La primera etapa amb un final imprevist, i on els teorics liders van estar al cas i van entrar al tall davanter.
La segona etapa una més que previsible arribada a l'esprint.
La tercera etapa i per a mi, l'etapa clau que ha marcat la volta. Vallter 2000. a dos km de meta el cap de cursa era de 30 corredors, quan ho vaig veure vaig quedar perplexe, com podia ser? no eliminar rivals a vallter va desencadenar la guerra a l'etapa seguent, la de Port Ainé.
I la quarta etapa va començar com no podia ser d'una altre manera, amb una gran escapada i amb la més que previsible infiltració d'algun dels corredors que van arribar a vallter amb el gran grup, i amb la desgraciada caiguda del lider Alejandro Valverde, lider fins llavors i que li va causar l'abandonament. Grandissima victoria de Daniel Martin, com va lluitar i com va patir!
Les caranboles van voler que en Joaquim rodriguez en fes "prou" amb guanyar la ultima etapa (amb bonificació de 10 segons) per guanyar la volta. La meva grata sorpressa va ser la manera més que intel.ligent de còrrer que va demostrar Daniel Martin, va bonifica un segon en un sprint intermig per evitar aquesta caranbola, amb la sorpressa de tots.
la cinquena etapa va provocar un tall al sprint que va provocar que purito i la resta de favorits perdessin 3 segons més. Aquesta etapa és un clar exemple del que ha de passar un lider en una cursa per etapes, la gent és pensa que només està al 100x100 en etapes de montanya i aquí queda clar que SEMPRE ha d'estar a l'aguait i sempre a d'estar amb els ulls oberts i amb la vista i la concentreció possades a la cursa.
La sisens i per a mi la més emotiva de totes, homenatge a valls a Xavi tondo, qualsevol paraula sobra, les imatges parles per si soles...
I la ultima i potser la més esperada per donar un tomb a la general. La mitica i màgica montanya de montjuic... no va poder ser, a purito li va faltar potser rampes més dures, però vam veure com escarponi atacava i passava de la 5º a la 3º plaça del podi.
Exel.lent espectacle de gent i recorregut el viscut a barcelona, s'ha de repetir i recuperar d'una vegada per totes la matina ciclista de montjuic!!!

Agraïr a la televisió publica catalana que per fi poguem veure la volta de casa per la tv de casa nostre. això no treu que sigui criticable la pessima retransmissió a nivell d'imatges.
Per acabar, vull parlar d'una cosa que res a veure te amb la volta ni amb el ciclisme, i va per a tots aquells catalans que és fan fotos al costat de deportistes que diuen portar la marca Catalunya àrreu.
Daniel Martin va ser entrevistat i enten perfectament el català i el parla, si em direu que viu  temporades a Girona, però per exemple vull recordar que Messi porta tota una vida aquí i res de res, o iniesta, que fins fa 4 dies ni el parlava... només és un apunt...

voler no és poder

I mai més ben dit.... una cosa és voler i l'altre és poder! el cap de setmana passat tenia les curses de Sabadell, en tenia moltes ganes i sabia sobradament que hi harribava molt just de forma, volia ajudar a l'equip i volia fer-ho bé, les ganes hi eren de sobres, la força i la forma no. I és que no sempre surt tot com un ho espera, i després de passar un hivern entrenant bé i arribant com poques vegades de forma a principi de temporada una inoportuna grip m'ha deixat fora de combat... toca tornar-hi i res millor que seguir, seguir i seguir!!!!

i res millor que fer 2h de recuperació dilluns i ahir amb la previsió de pluja 1h30min de BTT pel Montgrí, on finalment em vaig mullar, i fins i tot va caure calamarsa! aviam si la Btt hem dona aquest punt de xispa que em falta!!!! i es que sóc tot un diesel.... un Barreiros!

Unió ciclista Sabadell

Tornem a iniciar la temporada ciclista per a elits-s23 i com ja va passar l'any passat ho fem a Sabadell, on la unió ciclista Sabadell torna a celebrar el 42º trofeu Joan Escolà dissabte (105km) i el 83º campionat de Sabadell diumenge (120km). Si pares ha pensar dius... 83º! mare meva, 83 anys organitzant aquesta curs! és diu haviat! només paraules d'agraïment per aquest club i la gent que hi ha darrere, que any rere any continua organitzant un cap de setmana de curses.
És per treure's el barret amb aquests tipus d'organitzadors, bé, es de justicia treure's el barret davant de tots els organitzadors que tal i com està el pati, continuen traient endavant curses de competició de categories de promoció, ( infantils, cadets, juvenils, s23 i elits) que potser algun dia treurà corredors professionals. I per a ells ha de ser un orgull estar any rere any treien curses endavant. A tots ells mil gràcies! El que hem de fer els corredors és anar-hi a còrrer i felicitar-los.
Molt al meu pessar aquest any haurem de pagar inscripcció per còrrer, ja feia uns 3 anys que s'anava al darrere i al final ja ho tenim inplantat. El primer any que ho van intentar i va haver molt de movment per part dels corredors i ho vam poder evitar, però la cosa s'ha anat desinflant per desgràcia nostre. Jo crec que no és la solució, altres creuen que si... el temps dirà, però hi haurà gent que digui, com ja he sentit, que" pagar per pagar, corro a master i puc còrrer les curses de master i elit s23" cosa que no he entes mai, però continuaré lluitant per com a minim tenir el gust de poder dir que he fet el possible per ajudar. Ja veurem...

Després de dos dies més de llevantada a l'empordà vaig tornar a trepitjar l'asfalt, ruta fins a Girona i tornar... mica en mica anem recuperant les sensacions després de la punyetera i interminable grip.
Dia molt humit i amb aigua per tot arreu, rieres rius i reierols a rebentar d'aigua... és genial

 el Ter anava ben ple!

operació enmascarada

Aquests dies estic seguint, o millor dit, intento seguir el judici contra la "operacion puerto". I dic intento seguir perquè llevat dels dos o tres primers dies costa poder trobar informació sobre el que jo autoanomeno "operacio enmascarada".
La veritat és que seguint les declaracions del exciclista de Kelme, Jesus Manzano, el esfereidor testimoni de Jeorge Jashcke o el de Tyler Hamilton un pensa que el dopatge sobrepassa qualsevol expectativa que cada un tingues pensada. A mi això em supera i em fa perdre l'oremus i el curios del cas és que mentre tots ells vivien al carro del dopatge cap deia res, cap es queixava... un cop van ser enxampats ara tots garlen! curios no?
LLuny de tot això, de la gravetat de les declaracions fetes sota jurament (hem de pensar que son veridiques) s'amaga una autèntica trama de camuflatge, una autèncica trama d'encubriment perquè tot això quedi en res. Començant per la jutgessa del cas en no obligar al principal encausat "eufemeiano fuentes" a donar noms dels seus clients, a la prensa per l'encubriment de molts dels noms que surten en la causa (tenistes, futbolistes, atletes, boxejadors...) i que cap d'ells a declarat.
Molts son els interessos en que això quedi en res, que l'esport espanyol quedi net , i és que la candidatura de Madrid 2020 queda molt a prop i no es poden permetre un escàndol, que a ulls meus ja i és.
Una vergonya és el veure com autoritats, politics i estaments publics donen suport a esportistes condemnats per dopatge (un exemple flagrant és l'atleta  Marta Dominguez, ara diputada del PP per Palencia), un altre cas és el d'Alberto contador, o en el seu dia el de Pep Guardiola, positiu en la seva etapa al futbol Ilalià).
En aquest país mai farem net, i no ho farem perquè no interessa als quatre mamonassos que tenim dirigint a dalt, s'estimen més anar possant padassos, un aquí un allà, i de tant en tant inputar algun xitxarel.lo per contentar a la AMA i anar tirant, mentre els principals càncers del dopatge en l'esport continuen campant i veneficianse del encubriemt dels seus colegues.
Trist i decepcionant, trist pels milers i milers de deportistes que jugant net s'han quedat pel camí d'arribar a ser algú dins el mon de l'esport, i decepcionant perquè ningú mou un dit per possar una solució a aquest greu problema.