la cultura del respecte

Fa tres anys, ara per aquesta època, un cotxe va estar a punt d’envestir-me, en una recta de més de 3 km i amb una boravia de 1’5mts, va trencar el retrovisor del seu cotxe contra mi, i els pneumatics del cotxe van quedar marcats a la meva sabata, un pam més a la dreta i no sé que hagués passat, el conductor ni va para....

El darrer ciclista mort per atropellament ha estat l’Iñaki, no serà l’últim per desgracia nostre.

Recordo un dia la trucada d’en Cudi, dient-me que érem un menys, en Xavi Novell, el gran massai. sempre recordaré una frase que em va dir ell a mi després de la meva operació “tu ets el més gran dels massais”... i fa cosa de 3 anys va ser  en Josep Oró, un home que em va veure en els meus inicis ciclistes a la penya ciclista Bonavista... i tants altres ciclistes que han mort o han quedat malferits per tota la vida per culpa de la incultura del respecte que te aquesta societat.

Tots els que portem temps pedalant hem  perdut algun company a la carretera.

Mai he vist explicar a les escoles el respecte que necessiten els ciclites, mai he vist cap autoritat sancionant un conductor per passar molt a prop d’un ciclista....

Molts conductors no saben encara que els ciclistes podem anar en fila de dos, que en una rotonda un grup de ciclistes formen un mateix vehicle...

El respecte, la convivència, el saber estar, la consciència, la prudència, el sentit comú, i sobretot... saber que el ciclista és tremendament vulnerable a la carretera.

La via publica és de tothom, no del més fort, no del més ràpid, no del més xulo, no la del més maco, és de tothom.

Siusplau, respecteu els ciclistes

un altre de la UCI

Cosses que passen i cossen de difícil entendre. Ara resulta que el equip en el que córrer Joaquim Rodriguez (Katushsa)  queda fora de la mal anomenada elit del ciclisme, el worldtour, una camama creada per al benefici d’uns pocs i la misèria de molts. En canvi si que hi serà el equip en el qual córrer Alberto Contador (Tinkoff)

Ser al worldtour  t’assegura córrer a les “millors” de les curses de tot el calendari, entre elles el tour. I eus  aquí la paradoxa, el corredor nº1 del ranquing de la UCI no podrà córrer el tour i un corredor que ha estat sancionat i vetat al tour si que ho farà. Que algú m’ho expliqui!

La credibilitat del ciclisme ja està en el punt de mira per culpa de la mala gestió en el tema del dopatge, doncs ara amb aquesta altra jugada de la UCI (que en principi a de vetllar pel bé dl ciclisme)torna a posar en qüestió la gestió d’aquest esport.

Ciclisme de talonari, ciclisme ridícul, és això el que impulsa la UCI, un descrèdit que va a més i que sembla no voler trobar el seu fi.

La gentussa de la UCI hauria de tenir clar que el que està fent és destruir la imatge del ciclisme.

Una cosa està clara, aquí qui te la paella pel mànec son els ciclistes i son ells els que han de posar punt final a aquesta camama que és la unió ciclista internacional, sols ells poden frenar  la deriva que porten dins aquesta organització, perquè sense ciclistes no hi ha UCI

Adeu a un dels grans

És evident que quan un talent com Oscar Freire diu adeu a la competició no agrada, i menys a mi, que soc amant d’aquest tipus de corredors.

Més evident és que el ciclisme espanyol sempre a menystingut a corredors com ell, aquí ho ets apte per guanyar grans voltes o no ets ningú. La prova la tenim en tants altres corredors que han agut d’emigrar a equips on donen valor a aquests grans corredors i a les grans carreres que no siguin giro, tour i vuelta.... una llàstima.

Suposo que amb el pas del temps la gent se’n donarà compte del gran palmarès d’aquest corredor, i entre aquest palmarès ni més ni  menys que tres mundials, cosa que només han aconseguit fer-ho Alfredo Binda, Eddy Merckx, Rik Van Steenbergen i ell mateix. Sencillament brutal.

La prensa mai li ha donat la repercussió mediàtica que han tingut altres i sota el meu punt de vista ha estat un dels corredors amb més classe que ha donat el ciclisme espanyol, que degut a les lesions no ha pogut obtenir un palmarès més ampli.

Gràcies per la teva classe!!

Canvi de filosofia obligada

La filosofia que duia temps implantant el euskaltel Euskadi  ha arribat a la seva fi aquest 2013. S’ha acabat donar oportunitats a molts dels talents d’Euskadi.

I tot això per què?

Fàcil resposta. Un sistema patètic, obsolet, mesquí, denigrant i sobretot injust, que fa que el que conta per poder ser equip world tour siguin els punts que te cada corredor.

O sigui, que el talonari et diu si ets world tour o no, i Euskaltel aquest any ha hagut de tibar de talonari per poder ser equip world tour fens cas omís a la seva filosofia que sempre l’ha caracteritzat.

Perquè estic en contra del sistema de punts?.  

Beneficia als grans líders i perjudica greument als seus gregaris, aquells que mai arriben en les primeres posicions  però que és deixen  la vida perquè el seu líder guanyi. Resultat: líder punts gregari cap!

El sistema de punts és per tot el món, o sigui que un corredor que corri a Iran i tingui puns, com va ser el cas de Mehdi Sohrabi, el fitxen pels punts que te,  ve a europa, no corre pràcticament res (pel seu baix nivell) però l’equip s’emporta els punts.

Un equip que realitzi una gran temporada i per punts  pugui entrar al world tour és pot trobar que si els corredors que han aconseguit aquests punts marxen a un altre equip, el equip és quedi sense la llicència world tour.

El world tour s’ha convertit en una espècie de secta, una suposada elit d’equips i curses que fan passar a segon terme qui no forma part d’aquesta bombolla elitista, fent perdre curses, equips i corredors que no siguin del agrat dels actual magnànims del world tour.

Una pena, ja que el ciclisme de les curses “secundaries” era on és formaven i tenien cabuda futurs corredors, equips i patrocinadors, que ara, al no poder estar a la “secta” veuen com no tenen la repercussió ni la tv per poder començar a donar-se a conèixer...

Començem!!

Avui pedalant pel Baix Empordà i passant per autentics llocs de postal, on no passa ni un sol cotxe...

 Gran vista desde Rocacorba, un plaer pedalar pel massis del Montgrí amb la BTT

Alternant la bicicleta amb la cursa a peu, i descobrint "pedrigolets" pel Montgrí


Torna a començar la temporada i la veritat és que les ganes son moltes, passen els anys i les ganes van a més i és que la pretemporada m'encanta...

Cada any la mateix historia

Portem uns dies parlant del possitiu d'un corredor amateur, Belda. Un corredor amb un palmarés que feia tremolar a qualsevol que el mirés, un palmarés que als seus 38 anys va començar a creixer en fa tot just 5.
Cada any passa igual i cada any és parla més del dopatge que dels merits i les proesses que fan determinats corredors. I és que hem arribat a un punt on la victoria de qualsevol corredor és possada en questió per tothom i si un guanya és perquè va dopat.
A mi personalment em dol que això passi i moltes vegades em pregunto el perquè. Per què hem arribat on som ara i sempre arribo a la meteixa conclusió, i és que els culpables som tots, i els corredors els primers.
No pot ser que per exemple a Catalunya no és faci un sol control antidopatge.
No pot ser que quan surt un possitiu és tapi de la manera que s'han tapat mlts, entenc que si no és un possitiu s'ha de ser prudent, però amb possitius certificats han de ser publics i que la gent vegi que es persegueix als trampossos.
No pot ser la cultura que molts tenen al cap, la qual és que el primer que els passa pel cap és el que s'han de pendre i no el que han d'entrenar.
Nosaltres hem de ser els primers a fer les coses ven fetes, pero els alts estaments també, ells son els que han de garatitzar que els trampossos pauen i per això han de fer més controls i més creibles.
La ciclisme de carretera és un gran esport, és una passió, és una llegenda... i no hi ha dret que per culpa d'aquesta lacra social estiguem on som...
Això és pot canviar, des de la base i fins a d'alt...

ciclisme

No descobreixo res si dic que els temps estan canviant, i per molt que a mi en dolgui la meva manera d’entendre el ciclisme està en vies d’extinció.

L’altre dia a la reunió de la federació em vaig ratificar en aquest pensament. Poca gent veu el ciclisme com el veig i l’entenc jo, i si hi ha gent no se on son.

 7 corredors elits, cap s23.

Organitzadors amb tota la raó del mon quan es queixen al dir que s’ha de procurar que quan és faci una cursa a Catalunya els equips catalans l’han de prioritzar enfront les curses de fora.

Directors exposant els seus dilemes.

Un il·luminat dient  que el pressupost de la federació l’hem de cobrir la gent que tinguem llicència

 i un de la federació dient que els corredors marxen a fora perquè aquí els equips no tenen nivell (recordo que el mopesa camp de tarragona han copat la 1º i 3º plaça a la copa d’espanya). Ho dic perquè sembla que alguns subestimen les coses.

Una federació encaparrada en fer pagar per córrer i en fer unes poques carreres “full” i que a mi em dona que pensar que no trepitgen el mateix terra que jo.

I una cosa que vam coincidir tots, el delegat dels veterans està fulminant les curses de base.

Aquest seria un resum ràpid i mal fet de la reunió i el que em porta a pensar el que he citat al principi... el meu ciclisme no existeix, la globalització fins i tot ha arribat al ciclisme i mica en mica han anat fotent la ma fins que ara, segons sembla,  ja no hi ha marxa enrere.

No se cap on tirarà tot, ni tan sols se si faran cas d’algunes de les moltes propostes que vam fer els corredors allà, no ho sé... el que si sé és que jo vaig sortir d’allà amb una doble sensació, la primera de ràbia, al veure que les coses no funcionen i que tot va en un mateixa direcció sense un rumb marcat, i la segona i amb la qual em quedo, és que jo vaig aportar tot el que jo creia i que passi el que passi jo he intentat aportar el meu pensament i la meva manera d’entendre les coses.... Potser estic equivocat, potser els altres tenen la raó, potser el meu ciclisme està mort.... potser si, però jo lluitaré perquè el meu ciclisme continuï viu ...

Lance Amstrong

La veritat és que sempre que senti aquest nom jo el relacionaré amb un fora de sèrie, amb el guanyador de 7 tours, Classica de Sant Sebastian, flecha Valona, campió del mon, i un llarg etcètera de curses.

Ara, ha estat desposseït dels 7 tours que va guanyar, a retornar tots els premis en metàl·lic , i el que és pitjor, a la degradació de ell com a persona, i el més greu si cap, el mal a la seva fundació Livestrong, que ajuda a moltíssima gent que sense aquesta fundació estarien desemparats.

Dit tot això, Lance Amstrong ha estat sancionat sense haver donat mai positiu, ha estat sancionat perquè els seus companys l’han delatat, i és veu que si ara uns quants t’acusen d’una cosa ja n’hi ha prou per ser sancionat. No entro a valorar de se Lance Amstrong es va dopar o no, el que no pot ser és que els controls antidopatge avui dia no serveixen de res, no tenen cap mena de credibilitat i és dona més valors a unes acusacions verbals que no a més de 700 controla que el Texà va passar.

La cosa va de mal en pitjor, i no pot ser que el sistema vagi així, no pot ser que els millors metges i “dopadors” estiguin al servei del dopatge i no al altre costat, al costat del joc net.

Per mi un corredor que no ha donat mai positiu ha de ser innocent , i si no és així és que quelcom funciona molt malament, ja que tot careix de sentit.

El dopatge en el món de l’esport està integrat com una cosa habitual, i al mon del ciclisme és on és posen el dit a la llaga els mitjans de comunicació mentre fan els ulls clucs i no miren cap a altres esports. I d’aquí surt el perquè de tot plegat. Per què la operacion Puerto no ha arribat al seu final?  Doncs perquè hi ha massa merda que esquitxaria a massa gent i molts ídols caurien per terra i eus  aquí la hipocresia del públic en general, que diu que val més centrar-se en enfonsar el ciclisme i alçar l’esport mediàtic de portades de diari, de pilotes inversemblants, de passin shot, i de metges i dirigents de vacances al carib...

Espectacular

Avui tocava llevantada, i espectaculars imatges!

He estat més d'una hora contemplant la mar....

La meva proposta

Com tots sabeu el dia 27 d'octubre a les 16:ooh. hi ha la reunió a la federació per mirar de trobar punts comuns i solucions a la crisis que te el ciclisme català de carretera. Aquí us deixo la meva proposta, i repeteixo, és la meva proposta.
Jo dividiria el ciclisme en dues divisions:
Divisió I: carateristiques:(seria la actual elit s23)
- Premis: es mantenen premis s23 i es redueixen un 50% els elit
- Inscripció: divisió I gratuit, divisió II 5 euros (que aniran al organitzador directament)
- Llicència: Gratuita
-Organitzador: ( queda a la seva decissió deixar els premis reduits o pagar de manera superior) L'organitzador podrà montar la linia d'arribada, podi i cotxe neutre amb els seus recursos ( per exemple, les valles demanar a ajuntament, cotxe neutre del club...) Així s'evita la despesa del cotxe neutre actual 400e i el montatge de la linia d'arribada que no se quan val.
-Els drets federatius i taxes seran gratuites
-és crea un ranking absolut

Divisió II (actual m30)
- inscripció: igual que l'actual
                    Poden participar divisió I pagant la inscripció
-El 20% de la recaudació de la inscripció anirà a parar a la comissió de carretera i és destinarà a crear carreres de ciclisme de base, cadets, junior, s23 o elits.
Jo proposo fer una cursa que fos per juniors de 2ºany i s23, per poder anar adaptant els corredors juniors de 2ºany a la nova categoria s23.

evidentment s'hauran de garantitzar un minim de curses de divisió I

reunió a la federació catalana de ciclisme

Espero i desitjo una alta participació! ens i juguem molt! TOTS!

"Davant del marc actual pel que fa a les competicions per carretera, on actualment s’estan perdent curses, on els organitzadors tenen molts problemes per aconseguir finançament per cobrir els costos d’una cursa. On la participació dels corredors en algunes categories han caigut amb xifres perilloses, on el nombre d’equips també està patint una important davallada. Tot això està marcant un magre futur pel nostre esport.

Per tot, la Federació Catalana de Ciclisme, ofereix un debat obert a totes les parts implicades: corredors (fèmines, juniors, sub23, elits, Sèniors, Master30 i veterans), equips, clubs organitzadors, empreses de serveis de curses, tècnics i jurat tècnic, per intentar entre tots realitzar un gir amb l’objectiu de trobar una millora de les competicions per carretera.

És per això que el proper dissabte 27 d’octubre a les 16:00 hores al Velòdrom d’Horta desitgem que participeu en aquest debat i donem un nou rumb a la propera temporada 2013.

Francesc Leon

Un orgull

 

La temporada ha arribat a la seva fi, a mi personalment se’m  ha fet curta. Curta per diferents motius, un perquè el meu estat de forma ha arribat a les dues ultimes curses, l’altre pels pocs quilometres que he fet i per tant la manca de ganes de deixar de pedalar uns dies i sobretot i per sobre de tot quan un està a gust en un lloc tot és fa curt.

Aquest any canviava d’equip, i anava a córrer on feia molt de temps que volia córrer... a l’Ilerdense, que en uns mesos m’ha obert les portes de bat a bat, on he viscut moments que no havia viscut en tota la meva època de ciclista i on he conegut gent increïble.

 Un pensa que quan arriba a certa edat hi ha coses que canvien en la mentalitat d’un, o més ben dit,  la gent   et diu “quan siguis gran pensaràs d’una altre manera, no seràs tan reivindicatiu  i radical” em deien, als meus 34 encara ho sóc més...

Aquest any he tornat a sentir-me corredor, vull dir, he tornar a sentir el que és treballar en equip, i per a mi aquesta és una cosa vital en la meva manera d’entendre el ciclisme, la paraula equip s’utilitza molt alegrement actualment  sense saber el seu veritable sentit.  Fer pinya, ser tuts un i anar tots a una, donar valor a tot el que costa moure tot el que envolta al mon ciclista.

Per a mi aquest any ha estat inoblidable, he disfrutat, he rigut, m’he sentit  apreciat.... aquest any m’he tornat a sentir corredor i això  ho heu fet vosaltres... Jordi, Jose, Sandra,  Luis, Mari, Juande, Ivan, Olga,  Salva, Christian,  Vane, Olivés,  Inma  i nuria... i els respectius xurumbeles!

Un orgull haver compartit moments tan grans amb vosaltres!

AH! Que això no és un acomiadament ! Que ja estic de pre-temporada jo, o sigui que poseu-vos les piles que la cursa del gall d’indi ja està aquí!

La meva humil opinió

Com passa aquests últims anys, cada final de temporada és posa en qüestió el model de ciclisme que volem, de si fem bé o fem malament, i tingui raó un o raó l’altre el nostre ciclisme tal i com jo l’entenc se’n va a orris.

Quan jo vaig començar en això del ciclisme era juvenil, i d’això ja fa uns 18 anys, llavors sortien 150 corredors a les curses de juvenils i altres tants a les de amateur. Tot anava relativament bé i crec que ningú va pensar en el que podia passar anys desprès.

Fins a dia d’avui el ciclisme ha estat la meva passió, i en aquests anys les he vistes de tots colors i he corregut en totes les categories possibles.

Fa cossa de 10 o 12 anys vaig tornar desprès d’una parada i vaig córrer a la categoria sènior-m30, i vaig estar un any, guanyant la challeng catalana sènior i fent segon absolut, el campionat de Catalunya i el de Barcelona i un bon grapat de curses. Vaig voler passar a elit hi i vaig estar 5 anys, vaig tornar a master i vaig tornar a elits. En aquests dos passos a la categoria master vaig comprovar un increïble canvi, el primer cop, entrenant 2 o 3 dies entre setmana estava davant, quan vaig tornar, desprès d’haver estat 5 anys a elits el nivell havia canviat molt, però que molt. Vaig veure que l’essència d’aquella categoria havia deixat de tenir sentit i sota el meu punt de vista ara no te sentit.  Aquesta categoria és va crear com una categoria d’esplai, per gent que no te temps d’entrenar gaire i que te el cuquet de la competició.

La immensa majoria (que no tots)  de corredors masters poden estar perfectament a elits, ja que el nivell de la categoria elit a baixat molt respecte a anys anteriors. En general el nivell ha baixat a per tot, des de cadets, juvenils... ja no hi ha 150 corredors per carrera, sinó que son 40 o 50 a tot estirar, i evidentment, a menys quantitat menys possibilitat hi ha que passin corredors.

A mi m’encantaria poder córrer a master, però quan miro a la categoria d’elits i veig el numero de corredors que hi ha penso que el meu lloc està a elits, penso que si jo fos organitzador voldria una participació alta de corredors, pel contrari si jo organitzo una curs i em venen 20 corredors m’ho pensaré molt avanç de tornar-hi, i si mireu una classificació veureu que una gran majoria és gent de més de 30 anys.

Us prometo que jo estaria encantat de poder dir “ostia, som 150 corredors a cada cursa i els s23 em treuen els ulls perquè entrenen la ostia i jo no puc amb ells” i llavors diria, “vaig a master, que es el lloc que em pertoca per la meva edat, perquè treballo i sobretot  perquè venen els joves per darrere amb una trampera increïble”, us juro que m’encantaria, però per desgracia no es així i si pensem egoistament  la cosa no canviarà.

Podem reunir-nos, parlar del com fer-ho, parlar de solucionar el problema... però  si us estimeu el ciclisme com jo, penseu amb el cor, però també amb el cap, que això no és soluciona estan sentat a casa a esperar que els altres ho arreglin tot.

Tothom pot córrer allà on li vingui de gust, però penso que s’ha de pensar en el futur de la categoria trampolí a pro’s, que no és altre que amateur, i si en aquetes curses no hi ha participació no hi ha carreres, i si no hi ha carreres no hi ha futur.

Reflexionem, pensem  i actuem...

Un es massa

Cada cop que sento una noticia d’un ciclista atropellat el cor se’m encongeix. La setmana passada va ser el professional Victor  Cabedo, però masses vegades sentim la noticia, masses, i una ja és massa.

M’emprenya molt veure la falta de cultura que tenim en aquest mon, la falta de respecte cap als usuaris de la bicicleta és inadmissible i el que més m’esparvera  és veure que no és fa res des d’ensenyament per posar fil a l’agulla i que aquest respecte és faci desde les escoles.

Tots els que pedalem sabem del perill que tenim quan sortim  a la carretera, jo sense anar més lluny fa dos anys un cotxe va trencar el retrovisor  dels seu cotxe contra el meu cul i em va deixar la marca del seu pneumàtic marcat a la sabata, tot això en una recta de més de 2km i amb una visibilitat excel·lent. Aquell dia si aquell cotxe arriba a anar un pam més a la dreta potser avui no estaria escrivint això. El cotxe no es va parar, va fugir.

Se sobradament que també hi ha ciclistes imprudents, però penseu que el ciclista es extremadament vulnerable quan està sobre de la bicicleta i qualsevol cop pot ser letal.

SIUSPLAU RESPECTE AL CICLISTA, SIUSPLAU FOMENTEM LA CULTURA DEL RESPECTE!  

Porcs

Aquest és el resultat de qualsevol carrera ciclista. Tot l’avituallament que cada un porta a la sortida a terra de qualsevol cuneta.

M’indigna molt veure lo porcs que poden arribar a ser els corredors, ja siguin amateurs o professionals. Veure per la tv com un corredor que està rebent avituallament del cotxe d’equip i llença el bidó d’aigua a la cuneta de la carretera m’entristeix i em fa sentir vergonya. Si tens el cotxe al costat que costa tirar el bidó d’aigua o la resta de deixalles que un corredor pot portar a les butxaques del Maillot dins del cotxe? Em fa pena quan el senyor locutor de la tv diu que la formula 1 també contamina.... i? O sigui que com que un esport contamina tots poden contaminar?

 Veure quan els corredors pugen muntanyes per paratges  meravellosos i llençes tot el que poden a terra em fa sentir trist, m’indigna i m’emprenya.

I en les curses de categories inferiors passa el mateix... que costa guardar-se els envol toris de les barretes energètiques a les butxaques del Maillot? No clar, és més bonic jugar a ser pro’s i llençar tota la merda a terra .

Conservar el medi ambient  és ser curos en aquest tipus de conductes. A mi m’agrada trobar les coses netes i per tant jo no embruto. Feu el mateix, que no costa res.

No fa falta!

Diuen que per gustos els colors, i a mi aquesta vuelta a espanya no m'està agradant.
Sembla que s'ha entrat en un rol en que l'espectacle ha de ser rampes com més dures millor i sota la meva opinió no és així.
Rampes durissimes del 30% que no treuen cap a res, no és pot atacar, és va a ritme (si és que es pot).
Si l'espectacle és veure corredors arribant a meta vomitant aquest no és el ciclisme que jo vull.
És evident que hi haurà a qui li agradi, i com he dit al principi, per gustos els colors.
Jo tinc clar que en les rampes d'un port de muntanya s'hi pot donar un gran espectacle, però fins un punt... de res serveix possar rampes tan dures si després els corredors no poden atacar.
M'agradaria que en l'etapa d'ahir haguessim vist un a un tots els corredors pujar per allà, i crec que l'espectacle s'hagues convertit en un lamentable reguitzell de corredors patint inumanament.
Per sort, ja hi han corredors que han criticat això .
NO caiguem en l'error de començar a tirar assfalt als camins rurals, o al final les curses acabaran totes discorrent per les pistes d'esquí.

Companyerisme

A vegades, quan corres en un equip s’ha de tenir present el que vol dir.

La paraula equip és fa servir molt a la lleugera, tots sabem que molta gent va a córrer en un equip perquè li donguin roba o fins i tot una bici, i evidentment el sentit de la paraula equip es immensament molt més grans.

En els equips modestos (la majoria) molta gent treballa, i els seus director i tècnics també. En les carreres dels mesos d’estiu la calor és una de les enemigues dels ciclistes i més quan vas a córrer i no tens a algú que et pugui donar aigua. Aquí entra el companyerisme dels corredors de l’equip.

És evident que quan un córrer el seu objectiu és poder acabar la carrera, és fer-ho lo millor possible i moltes vegades aquest pensament ens encega a nivell personal i no ens deixa veure el sentit d’ajudar a un company que et pot necessitar.

Quan tot aquest conglomerat de coses passa un ha d’interposar el fer el “puesto” a ajudar el company que te opcions reals de guanyar la carrera.

Un cop un és queda sense opcions a la carrera val més plegar i poder ajudar al seu company  i donar-li un bidó d’aigua que no pas encaparrar-se a poder acabar la carrera en una posició remota.

Això és companyerisme, això  és  córrer en equip, això és ser un company...

Falta de respecte

Falta de respecte, poca vergonya, falta de cultura ciclista... i un llarg reguitzell de qualificatius més durs que em venen al cap però que per respecte no els diré.

Tot això és el que em ve al cap després de la situació que vaig viure a la carrera de la sénia, i és que hi ha alguns corredors que no és mereixen portar un dorsal a l’esquena, els hi fa falta saber ser ciclistes avanç  de tot.

La carrera feia 11 voltes per un impressionat circuit, i en el km 1 hi havia un repetxo, aprofitat pels equips per situar un auxiliar per donar aigua. Feia moltíssima calor i clar, al passar per aquell punt tothom volia aigua i clar, l’auxiliar en qüestió te dues mans i aquests corredors que és creuen pro’s anaven 5 o 6 corredors junts del mateix equip. Evidentment l’auxiliat de més de 70 anys i tota una vida dedicada i entregada a la bicicleta no tenia mans per tots, lògic, evidentment.

Doncs sentir les paraules que vomitaven alguns d’aquests corredors contra aquest auxiliar em van deixar de pasta de moniato. Com és pot ser així de gilipolles? Com es pot tenir aquesta falta de respecte? Com és pot ser d’aquesta manera?

On han quedat els valors que t’ensenya la bicicleta, on ha quedat el respecte i el  companyerisme que dona aquest esport?

Vull aprofitar per donar les gracies per l’aigua que ens van donar la família de l’Alex, en Davis Padilla i en Librado, gràcies de veritat.

cadets, juvenils, master i pro's?

Se que el últim post anava en la mateixa direcció que aquest, però com més temps passa més clar ho tinc. Ho fem un cop de volant dràstic o això se’n va a la merda, i ho dic amb la ma al cor.

La ultima? La cursa del Plà de Santa Maria, una carrera històrica del calendari català que canvia de categoria i passa a ser master. Plà de Santa Maria, Vinyols i els Arcs, Navàs... i moltes d’altres que han estat anul·lades.

No dic tot això només per criticar-ho, ho dic perquè em dol veure com tot s’enfonsa i ningú aixeca el crit de guerra, tothom, ho gairebé tothom  esta calladet  esperant  esdeveniments, esdeveniments, que potser quan arribin seran tard.

No entenc com la gent jove no és preocupa de moure’s per trobar solucions, no entenc com la federació no ha demanat reunions amb ningú ( jo si que l’he demanada a la federació i estic a l’espera de confirmar data).

M’encantaria que el dia que es faci aquesta reunió pogués venir tothom, però no a escoltar, sinó a participar, a aportar possibles solucions, a dir el que cada un pensa i és que si no ho fem nosaltres qui ho farà? A mi al cap i a la fi estic aquí perquè disfruto corrent amb bici, perquè m’encanta i perquè es la meva gran passió... Però a mi no m’hi va el futur....

Així que si volem arreglar algo ho em de fer entre tots, però sobretot els joves son els que han de donar la cara, perquè sou vosaltres els que si que us hi jugueu el vostre futur!

sense carreres no tenim futur

Quin és futur que ens espera? Ja fa mesos que em faig aquesta pregunta, i dia rere dia intento buscar solucions i la veritat és que me’n passen moltes pel cap, però en gairebé totes i trobo algun que altre inconvenient.

És evident que el ciclisme de competició ha de servir per donar una sortida als joves talents al camp professional, aquest hauria de ser el màxim objectiu, sense deixar de costat que amb tot aquest procés no és pot deixar de costat la formació tan a nivell personal com professional d’aquests corredors.

El pas previ a ser professional és la categoria elit (amateur),  tot i que sembla que al pas que anem un corredor passarà de ser juvenil a ser master 30, i és que mirant el calendari les curses elits van desapareixent i van passant a formar part del calendari master, mentre la federació s’ho mira des del  despatx.

No oblidem a tots els que estimem el ciclisme que no només em de pensar en nosaltres, sinó que ho em de fer en el futur dels joves, penem que cada carrera elit que és perd és una oportunitat menys per als joves. Recordem que la categoria master ha de ser una categoria de lleure...

Les meves solucions? Son moltes i totes i podeu trobar un inconvenient .. .  la de pagar per córrer no és una solució, és un problema, i greu. Jo preferiria retallar en premis per fer més assequible el cost de la cursa a l’organitzador, posant uns mínims i que a partit d’allà cada organitzador  pogués posar els premis que volgués,  i suposo que a més premis més participació. El que tinc clar és que em d’evitar la desaparició de curses.

Si no hi ha carreres no hi ha futur i quan no tinguem carreres no hi haurà discussió possible. Ara i som a temps, ara podem discutir, ens podem emprenyar, intercanvia punts de vista... quan no tinguem carreres no hi haurà discussió possible, no hi haurà futur, no hi haurà ciclisme, tot s’haurà acabat....

El que més em fot de tot això és que sempre em d’aixecar el crit de guerra els corredors,  m’agradaria saber que fa la federació quan un organitzador truca a la federació dient que ha de suspendre la carrera? Que li diuen? Aquest any he parlat amb diferents organitzadors, i molts m’han mostrat el descontentament amb la federació, que en comptes de reduir costos els hi augmenten!

Ja a principis d’any vam demanar reunió amb la federació i res de res....

Solucions i diàleg ja!

aneu a la merda...

Se que sempre he escrit de ciclisme en aquest blog, però mira, avui necessito expressar el que sento i no és de ciclisme precisament del que vull parlar.

Aquesta imatge està presa des d'un avió...

Avui, des d'Albons, les flames tornaven a revifar

 Ahir a les 21h del vespre des de Torroella, la pufor del fum era molt intensa...

 El cel estava covert a l'Estartit

El Montgrí a primera hora de la tarda, el nubol de fum era esfereidor...

Com per desgràcia ja sabreu ahir és va declarar un incendi a la jonquera que és va veure agreujat per la forta tramuntana. Malauradament ja han perdut la vida 4 persones, això és el meu greu, però darrere d’un incendi queden famílies destruïdes, cases cremades, masos centenaris fets carbó, finques de generacions cremades, animals morts, pastures i granges cremades i un llarg ect...

Ja en tinc el collons plens, el principal culpable del incendi és el qui el provoca, i sembla que aquest va ser per una cigarreta llençada per un imbècil que és mereixeria patir el dolor de les persones que han patit aquest incendi. Quan un energumen llança una cigarreta per la finestra ja sap el que pot provocar, o sigui que d’homicidi imprudent res de res, està ven clar que cada un te que assumir la seva culpabilitat.

Em sembla denigrant i patètic que algú des d’un despatx a la moncloa o a la generalitat  pugui decidir el que han de fer els pagesos, ramaders  i que pugui retallar en seguretat! Aquests fills de puta que d’es d’una taula vulguis saber més que la gent de la terra. Per mi se’n  poden anar a la merda.

Els pagesos i ramaders troben tot tipus de traves, van desapareixent, i amb això els boscos estan bruts, i amb la això el perill de foc augmenta molt.

Torno a dir que la culpa és del fill de puta que crema els boscos, i per mi mereix el més grans dels patiments, però cada un te la seva part de responsabilitat!

especial

Demà correm a Sant jaume dels Domenys, una cursa molt dura, sense cap dificultat orografica, però que la calor, el ritme i el vent la fan una cursa dura de veritat.

Aquesta foto és molt especial per a mi, en fa 3 anys, el juliol del 2009, era la segona cursa que corria despres de la operació i d'estar 6 mesos inactiu. No és que la primera no fos especial, al contrari, va ser 15 dies avanç a sant pere de Ribes, però era conscient que el cor va ser el que em va empenyer a córrer i no el cap, donc feia 3 setmanes que habia rebut l'alta.
A la segona cursa va ser a sant jaume dels Domenys, on correm demà, i va ser la primera cursa que vaig acabar despres de rebre l'alta. Costa descriure tot el que vaig sentir aquell dia al passar la linia de meta, però us puc assegurar que va ser molt.
Guardo un molt bon record d'aquell dia...

Esperar, o no esperar?

Diumenge vaig tornar a veure una etapa atípica del tour, com la de fa dos anys. Un dels capos cau o pinxa i els altres l’esperen.

Sincerament, la meva opinió és que mai s’ha d’esperar, sinó pots caure en la equivocació de fer  quelcom malament.

Quin criteri és fa servir i qui imposa aquest criteri, quan s’ha d’esperar o no,  què ha de passar per dir que s’ha d’esperar... una caiguda, una punxada, una averia... què?

La veritat és que després del que va passar i de saber que algú va llançar claus a la carretera veig lògic parar per esperar, però en el moment que ho van fer ells no sabien el que estava passant...

Per mi el que va passar va ser un espectacle lamentable, un espectacle que darrerament es repeteix i és que sembla que el famós fair play estigui calant en el ciclisme. Un espectacle lamentable que el tour no és mereix, una carrera plena d’èpica, d’espectacle i honor.

El tour és la carrera més gran del mon, per la seva història, per les seves gestes... i ara no és mereix que els ciclistes "moderns" és carreguin tot això...

Paradoxes de la vida, un espanyol rescatant un banc holandes, i és que després de quedar-se amb 4 corredors el rabbobank  tenia una empresa difícil.

Com diu en Frank egberts, un espanyol salvant un banc (rabbobank) holandes. I és que amb el despilfarro i corrupció dels bancs espanyols  la paradoxa és curiosa.

Pell de gallina...

Avui tenia pensat escriure sobre la horrible carrera que vaig fer diumenge a Perafort, però llegint això (.http://piratasteam.wordpress.com/2012/06/20/el-increible-juanjo ) se m'han passat les ganes, i és que després de llegir-ho he pensat " que collons vols escriure".
A anys llum del que en Juanjo li va passar em sento molt identificat amb la seva lluita i afany per tirar endavant, i és que quan un menys s'ho espera una noticia o un fet et pot canviar la vida...

Que grans que sou, us vull coneixer...http://piratasteam.wordpress.com/2012/06/20/el-increible-juanjo/

Un bocí d'esperança

Ja fa dies, concretament el dia del campionat de Catalunya de contrarellotge parlant al final de la cursa amb un grup de corredors vaig sentir una d’aquelles coses que fan que la meva petita i particular lluita per el bé del ciclisme tingui sentit i em faci revifar les meves ganes de seguir lluitant. “prefereixo no acabar una carrera elit que guanyar una master”

Tots sabem com està el tema del ciclisme català, on les coses il·lògiques estan a l’ordre del dia. Quin sentit te tenir el mateix cap de setmana una cursa d’elits amb 60 corredors i una de master amb 30? Per mi no en te cap. Tinc molts companys corrent a master i saben el que penso i saben que avui dia aquesta categoria no te cap sentit. Cal reflexionar profundament sobre que volem i cap on anem. Desde la federació ja fa 4 anys que em diuen que la categoria de sèniors desapareixerà, i continua vigent.

Molts  master  tenen el nivell per poder córrer en elits, és més, molts masters entrenen el doble que molts elits. Ja he dit moltes vegades que quan la categoria master era per gent que no podia entrenar entre setmana era una categoria amb sentit, ara el que passa és que ni una marxa cicloturista te el sentit que hauria de tenir...   

Particularment no se com acabarà el nostre ciclisme, ni tan sols se si hi ha la voluntat de voler-ho arreglar. Sobint penso que la gent deu pensar que “mentre a mi no m’afecti passo de tot” però el problema ja el tenim aquí i ara si que ens afecta a tots. Quan no fa masses anys érem 200 juvenils a les carreres, era un gust, doncs cal analitzar que ha passat per deixar degenerar tant aquest esport, per passar de 200 a 50 en uns pocs anys...

Reflexionem tots i impliquem-nos tots siusplau....

Poca participació

No entenc els ciclistes

Aquest cap de setmana vaig viure incrèdul la poca presencia de corredors en les dues curses celebrades.

No entenc el  motiu ni la poca consciencia dels corredors i equips al mal que estan fent al ciclisme. Segur que algú em dirà que curses en circuit no i van perquè son perilloses i no val la pena. Caigudes n’hi ha a tot arreu i en curses en circuit és on s’aprèn de la importància de la col·locació, però això son altres coses que no ocupen el que jo vull explicar.

Suposo que tots estem al cas del que costa organitzar una cursa, a nivell econòmic i a nivell d’infraestructura, doncs ara imagineu-vos la cara que se li queda a l’organitzador quan veu que a la seva cursa i assisteixen 50 corredors, potser pot pensar molt legítimament que per això no val la pena...

Estic més que fart de sentir corredors i equips queixar-se de que no hi ha curses i et trobes que quan hi ha carreres a Catalunya corredors i equips no assisteixen a la cursa i en canvi van a córrer fora de Catalunya, a frança (amb la autorització pertinent de la federació catalana), o inclús van a les flamants marxes ciclituristes que tan aporten al ciclisme de base i que tants i tans currículums omplen de corredors amateurs.

Em fot vergonya veure la poca consideració que hi ha cap a l’organitzador, potser algun dia voltes perdudes a Catalunya tornaran i llavors voldreu ser convidat i possareu el crit al cel si no és així, però mentrestant vosaltres eu anat passant de venir a curses que signifiquen la base del nostre ciclisme, i que no son dignes del vostre flamant nivell i del vostre flamant equip.

Tothom és ven lliure de fer i anar allà on vulgui, però vosaltres mateixos amb la vostre consciencia i amb el vostre saber estar...

El ciclisme el fem tots, corredors, organitzadors, equips, esponsors, voluntaris... però si els primers que ens queixem perquè no hi ha curses  som els primers que deixem a l’estacada a la resta anem malament, molt malament!!

Gran cap de setmana!

Diumenge cursa a Sant Joan Despí, cançats de la jornada anterior vam poder aconseguir la tercera victoria de la temporada per equips, i van copar la segona plaça del podi (juande) i la tercera (jordi Soler) i la 5 de Jose Gonzalez). Victoria de Jordi Cervantes (codic 34) que junt amb els seus companys d'equips van plantejar la carrera a la perfecció.

 Dissabte a la Pobla de Mafumet, gran victoria de Jose Antonio Gonzalez i segona victoria de la temporada per equips. Jordi soler va ser segon i llastima de la punxada de Juande a 3 voltes del final sinó copem el podi, ivan Graït va ser 6º.

 En quan a mi vaig millorant, molt a poc a poc. però millorant. Dissabte a la Pobla una caiguda sense conseqüencies em va eliminar de poder estar amb els millors i diumege tot i els 90 km en circuit, que s'em van fer inmensament durs vaig acabar la cursa "prou bé". Ho posso entre cometes perquè tot i que vaig acabar mort les sensacions van ser bones.

Aquest any estic disfrutan d'alló més del que és córrer amb equip i compartir equip amb aquesta gernt no te cap preu...Sou collonuts tots!!!!!! corredors, acompanyants.... TOTS!!!!!
Pensava parlar d'una cosa que mereix un post sencer, i el faré aquesta setmana! que trist és veure que equips sencers catalans no aportin cap corredor a les curses catalanes!

Professionals

És evident que aquesta paraula pot tenir molts significats. Dins el mon del ciclisme la paraula professional es la persona amb llicencia de professional.

Però jo vaig més enllà, per a mi ser professional significa dedicar-se única i exclusivament a la bici, a entrenar, descansar i competir. Per a mi això és ser un professional, i jo durant 3 anys ho vaig fer, i sense cap mena de dubte van ser uns tres anys inoblidables, poder fer i dedicar-te al que t’agrada és el millor que a un li pot passar.

Evidentment per ser un bon professional el primer que has de tenir clar és que has de cuplir al 100x100 amb el significat de la paraula... professional... dedicació, sacrifici, dieta, cuidar-se, descansar, entrenar amb vent, pluja, fred, calor o el que sigui... son tantes coses que molts pocs la compleixen...

I evidentment el que més falta fa a tot això és poder cobrar un sou que et permeti tenir la tranquil·litat de poder fer les altres sense pensar en el que tens per pagar... i ser un professional de llicencia no vol dir que tinguis un sou, és més, pocs tenen un sou per viure tranquil·lament, i en la categoria amateus també hi ha professionals, que encara tenen menys sou, molt menys...

Son tantes les coses que significa ser professional, i tantes les variants que composen aquesta paraula que penses i cada cop i trobes una cosa nova.

Ser professional ( amb llicencia) és un somni que no vaig poder aconseguir, però durant tres anys em vaig sentir com a tal, sense sou, sense llicencia,  però entrenant, cuidant-me, amb sacrifici, il.lusió com si ho fos... una experiència que mai, mai oblidaré....

malament és poc!

Foto: David Padilla
Diuen que quan et prepares bé una cosa normalment surt bé.
 Doncs aquest no va ser el meu cas!
Portava dies entrenant per poder disputar el Campionat de Catalunya contrarellotge i quan pensava que podia fer un bon resultat va ser que no.
Ja des de l'inici vaig veure que les cames no anaven gens bé i que el ritme no era gens bó i evidentment al arribar a meta i veure el meu temps vaig corraborar el que les meves cames em transmitien durant tota la prova. Que i farem, una altre serà!

Marxes cicloturistes

Des de fa temps que les marxes cicloturistes han deixat de ser el que el seu nom denomina.

Recordo que quan era jovenet, deu fer uns 15 anys que vaig participar en una marxa cicloturista a Manresa, la que organitzaven els amics cicloturistes del cor de Catalunya i que portava per nom Josep Pesarrodona. Sortíem unes 200 o 300 persones i recordo que s’anava ràpid, però que gairebé tothom parava als avituallaments i gaudia del paisatge per allà on passava. Al acabar et donaven un diploma, on et deia el temps que havies fet i depenent del temps posava or, plata o argent... allò ja em va sorprendre, però tampoc li vaig fer cas.

Amb el pas dels anys he anat llegint revistes, diaris i la meva sorpresa és que una marxa CICLOTURISTA te una classificació, i que fins i tot te un GUANYADOR! Una marxa cicloturista!!!  Te més repercussió el “guanyador” d’una marxa cicloturista que el guanyador d’una carrera amateur! Veig sorprès corredors o fins i tot equips que prioritzen una marxa cicloturista a una cursa, i el més fort, allà és creixen i participen a la marxa en “modos” carrera, tirant com si d’una carrera és tractes.

No vull pas que s’hem mal interpreti, tothom és lliure d’anar on vulgui, faltaria més, però penseu que la gent que acudeix a les marxes (una majoria)  i va a gaudir del paisatge, d’un cap de setmana amb la família en molts casos, a superar-se a si mateixos, a posar-se les botes als avituallaments, a passar-ho bé amb la colla que van.... i crec jo i és una opinió personal, allà és troben amb uns energúmens desbocats que es prenen la marxa com si la vida els hi anés.

Les marxes son marxes, i les carreres son carreres. Actualment molts ho confonen i se senten poderosos remuntant i passant la gent que pràctica el cicloturisme de tota la vida, ells son els grans perjudicats de la gent que no entén que si volen fer carreres ja existeix el ciclisme de competició.

una imatge val més que mil paraules

diuen que una imatge val mès que mil paraules, i la veritat és que és ven cert. Pujar al podi per una victoria per equips i fer-ho així és molt gratificant. Sense cap mena de dubte pujar allà dalt em va fer recordar molt en Xavi, segur que ell era allà, i és que segur devia estar allà mirant i gaudint....

Les coses van sortir a la prfecció i en Jordi Soler va aconseguir la victoria de la cursa, se la mereix després d'un any d'entrevancs i de males situacions i lesions. Te la mereixes crak!!!! la tàctica de l'equip va funcionar a les mil maravelles i és que quan tothom fa el que se li diu les coses funcionen! exel.lent plantejament Juande!!!!
En quan a mi, millorant però lluny de poder complir amb les expectatives... s'ha de seguir millorant, però estic en el millor equip per poder-ho fer!

IV Trofeu Carlos Ferran

Diumenge a les 11h a Reus tenim cursa. Per mi és una cursa especial per les emocions viscudes l'any passat.
Un circuit al passeig Prim on l'espectacle està assegurat. Una exel.lent organització i l'afluència massiva de public encara ho fan més espectacular.
IV trofeu Carles Ferran, aquí teniu més informació!

un any sense tu....

Sobra cap mena de paraula, no em surten... prefereixo recordar-te!!

visió personal

Sovint parlant de ciclisme amb la gent que viu i és desviu pel ciclisme treus conclusions, idees, frustracions, i fins i tot emprenyades.

Què el ciclisme de competició està tocat de mort és ven cert, només s’ha de mirar el calendari català d’avui i el de fa 10 anys enrere. La culpa? Tothom diu que és de la crisis, i potser en part és veritat, però el meu cap va més enllà i sempre miro que hi pot haver més.

Sense anar més lluny em va venir al cap una xifra: 16000, que son les llicències que la federació catalana a expedit aquest 2012, si feu uns contes del que val cada llicència i posem que son de 60 euros de mitjana ( la de benjamí  en val 27e. I la d’elit 91e.)  Això fan un calaix de 960.000e... molts calers, ja se que molts pensareu que hi ha moltes despeses, però totes son necessàries? Jo quan sento les persones enquistades que hi ha dins la federació em ve mal, i és que es com allò que tothom ho sap i ningú fa res per canviar-ho.

Al preu de les llicències també s’hi ha d’afegir tot tipus de taxes que els clubs ja siguin organitzadors de curses, clubs amb equips han de pagar per tenir.

El que més em sobta és veure com clubs que no fan res pel ciclisme de competició reben subvenció per fer sortides el diumenge... la raó? Ven clara, una clara i descarada compra encoberta  de vots, tan val un vot d’un club de “botifarra” ( que tenen tot els meus respectes) com un club que te equips en totes les categories i organitza carreres! És just això? NO.

Com pot ser que visquem en una cultura antiquada i carca del sistema de votació? De tots és sabut que si et guanyes la confiança de Barcelona i rodalies tens les eleccions guanyades segur. La resta de clubs no cal ni fer-los cas, és així de trist i és així de senzill.

Sota el meu punt de vista la federació catalana de ciclisme ha de ser una federació de ciclisme de competició, el ciclisme de lleure no li fa cap falta una federació, i per tant una federació ha d’estar per el ciclisme de competició i fer costat als clubs que fan la base del nostre ciclisme.

Com? Doncs facilitant al màxim les coses, no pot ser que tinguis que trucar quatre o cinc cops demanat informació per voler organitzar una cursa, reduint al màxim les taxes, recaudant diners fent diferents tipus d’activitats, (per exemple, destinar un euro de cada inscripció a les marxes, loteria de nadal,...) i sobretot, ser clar i transparent a l’hora de presentar els balanços de final d’any....

Grata sorpresa

Avui repassant els diaris esportius en busca de veure si algun parlava de la victòria d’en Joaquim Rodriguez al giro d’italia m’he endut una grata sorpresa i és que el diari MARCA l’ha tret en portada. Em costa recordar quan va ser que un diari va treure un ciclista en portada per una victòria. El diari MARCA ja era dels que més parlava de ciclisme, però a partir d’ara serà el que compraré. Trist és veure com cap diari català a remarcat la victòria d’un català!

Els arrosars ja son plens d'aigua i ofereixen aquests contrastos....

La primavera i els seus colors ja fa dies que son aquí, avui amb una mica de tramuntana he disfrutat pedalant pel baix empordà!

Gran cursa "clasica Isaac Galvez"

Dissabte vaig assistir a una cursa d’aquelles que et ve molt de gust córrer, per molts motius.

Entre ells per ser un homenatge a un ciclista que va morir practicant l’esport que més li agradava, que no vaig tenir el plaer de conèixer però que els que si que ho van fer en parlen meravelles.

Grandíssima carrera, grandíssima organització,  grandíssima col·laboració.

La sortida va ser d’infart, durant la primera hora el meu cor anava a tope, ràpid, molt ràpid....  al final vam posar a un corredor de l’equip al tall bó del dia i a partir d’aquí a controlar al pilot.

Pell de gallina al arribar al primer tram de camí rural, on al inici del mateix hi havia un cartell que indicava “tram 1”, pufffff  al més pur estil del nord d’europa.... controls a tots els encreuaments, perfectament senyalitzats... tot perfecte.  5 trams de camí rural espectaculars on encara que anava mort i amb rampes a les cames des de el km 80 m’agafava com si fos cap de cursa per no quedar-me enrere.

La veritat és que dona gust veure que encara queda gent que és desviu per el ciclisme, que sent amor, que sent passió, que sent el que s’ha de sentir per poder portar aquest sport endavant.

Tots els meus agraïments a la família Galvez, gràcies de veritat per fer que un enamorat com jo del ciclisme s’emocioni al veure la passió que desperteu cap a la resta de gent que estimem i sentim el ciclisme com feu vosaltres, gràcies de veritat...

Espero que aquesta cursa tingui tot el recolzament que mereix, perquè de veritat que se la mereix, un clar exemple del que és amor per una persona i per aquest esport.

Xapeau a la família Galvez !!!!! gràcies, gràcies i mil gràcies!!