divendres, 23 de maig del 2014

ciclisme d'ahir

Sens dubte que aquest seria el meu ciclisme, la meva manera entendre el ciclisme.
Roubaix, flandes, tour, giro, lombardia, milan sant remo, lieja... i tots els seus trotamons, Mercks, Vlaeminck, Museeuw, Moser, Bartali, Anquetil... i un munt més d’herois que podrien escriure pàgines de llegenda, pàgines d’autentic ciclisme... Aquelles pàgines que feien que un corredor guanyes al febrer i a l’octubre.
Etapes de 400Km on els corredors paraven a les cases de la gent a menjar, es reparaven ells mateixos les avaries i pujaven per ports sense asfaltar.
Aquets dies fullejant un llibre que em van deixar em va sorpendre un corredor... un belga... Roger De Vlaeminck, guanyador de 4 roubaix, 1 flandes, 1 lieja, 2 Lombardia i cap gran volta.. No el tenia present, però em va agradar perquè potser representa el meu ciclisme, el de les clàssiques.
Mirant i remirant llibres antics i estaria hores, veure com ha canviat el ciclisme m’entristeix, i és que entre etapes de 400Km parar a menjar a casa de la gent, reparar-se la bici i el que tenir avui dia hi ha d’haver un punt intermig. Ni una cosa ni una altre.
Però evidentment em quedo amb les llegendes del meu ciclisme, en com es buscaven la vida per anar a córrer als llocs, tot era una aventura, tot era una grandíssima experiència, àrreu és respirava autèntic ciclisme...
Aquells organitzadors que es buscaven la vida per treure cales de sota les pedres, que es desvivien per aques apassionant esport...
D’aquell ciclisme en queda ben poc, per no dir res, però avui he parlat del ciclisme d’ahir i podria escriure, escriure i no parar. Com ja vaig dir en el post anterior “ciclisme d’ahir, d’avui i de demà” el pròxim serà el ciclisme d’avui...

dilluns, 19 de maig del 2014

ciclisme d'ahir, d'avui i de demà

Em considero  un gran seguidor del ciclisme, ancorat en el ciclisme d’abans i sense entendre el ciclisme modern.
Cito un exemple, l’altre dia al giro d’italia, i faltan 10km hi va haver una caiguda multitudinaria quan la cursa estava llançada i on va caure molta gent, bons, dolents i regulars.
 Primera cosa que em sorpren es el comentari del sr Angel Edo “ jo no estaria orgullos de guanyar un giro així” referin-se a l’actitud de Evans... i com sempre allà comença el devat de si s’ha d’esperar o no... sota el meu punt de vista està clar que ha 10km de meta i amb la cursa llançada no s’ha de parar, només faltaria! Diria les mateixes paraules el sr Edo si els protagonistes fossin uns altres?
Altres coses que em fan veure que la meva visió del ciclisme està en vies extinció.
Com pot ser que un nen (cadet, juvenil) es preocupi més per quines rodes es compra o quina bici té o quina roba li donen que no pas d’entrenar??!! Entrenar i disfrutar es el punt u, la resta es secundari, però aquí, com no podia ser d’una altre manera entren els energumens dels pares.

I hi han més coses, coses que em fan veure que el ciclisme que a mi m’agrada ja no existeix, millor dit, existeix de forma residual!