dimecres, 31 d’octubre del 2012

ciclisme

No descobreixo res si dic que els temps estan canviant, i per molt que a mi en dolgui la meva manera d’entendre el ciclisme està en vies d’extinció.
L’altre dia a la reunió de la federació em vaig ratificar en aquest pensament. Poca gent veu el ciclisme com el veig i l’entenc jo, i si hi ha gent no se on son.
 7 corredors elits, cap s23.
Organitzadors amb tota la raó del mon quan es queixen al dir que s’ha de procurar que quan és faci una cursa a Catalunya els equips catalans l’han de prioritzar enfront les curses de fora.
Directors exposant els seus dilemes.
Un il·luminat dient  que el pressupost de la federació l’hem de cobrir la gent que tinguem llicència
 i un de la federació dient que els corredors marxen a fora perquè aquí els equips no tenen nivell (recordo que el mopesa camp de tarragona han copat la 1º i 3º plaça a la copa d’espanya). Ho dic perquè sembla que alguns subestimen les coses.
Una federació encaparrada en fer pagar per córrer i en fer unes poques carreres “full” i que a mi em dona que pensar que no trepitgen el mateix terra que jo.
I una cosa que vam coincidir tots, el delegat dels veterans està fulminant les curses de base.
Aquest seria un resum ràpid i mal fet de la reunió i el que em porta a pensar el que he citat al principi... el meu ciclisme no existeix, la globalització fins i tot ha arribat al ciclisme i mica en mica han anat fotent la ma fins que ara, segons sembla,  ja no hi ha marxa enrere.
No se cap on tirarà tot, ni tan sols se si faran cas d’algunes de les moltes propostes que vam fer els corredors allà, no ho sé... el que si sé és que jo vaig sortir d’allà amb una doble sensació, la primera de ràbia, al veure que les coses no funcionen i que tot va en un mateixa direcció sense un rumb marcat, i la segona i amb la qual em quedo, és que jo vaig aportar tot el que jo creia i que passi el que passi jo he intentat aportar el meu pensament i la meva manera d’entendre les coses.... Potser estic equivocat, potser els altres tenen la raó, potser el meu ciclisme està mort.... potser si, però jo lluitaré perquè el meu ciclisme continuï viu ...