dimarts, 5 de juny de 2012

Marxes cicloturistes



Des de fa temps que les marxes cicloturistes han deixat de ser el que el seu nom denomina.

Recordo que quan era jovenet, deu fer uns 15 anys que vaig participar en una marxa cicloturista a Manresa, la que organitzaven els amics cicloturistes del cor de Catalunya i que portava per nom Josep Pesarrodona. Sortíem unes 200 o 300 persones i recordo que s’anava ràpid, però que gairebé tothom parava als avituallaments i gaudia del paisatge per allà on passava. Al acabar et donaven un diploma, on et deia el temps que havies fet i depenent del temps posava or, plata o argent... allò ja em va sorprendre, però tampoc li vaig fer cas.

Amb el pas dels anys he anat llegint revistes, diaris i la meva sorpresa és que una marxa CICLOTURISTA te una classificació, i que fins i tot te un GUANYADOR! Una marxa cicloturista!!!  Te més repercussió el “guanyador” d’una marxa cicloturista que el guanyador d’una carrera amateur! Veig sorprès corredors o fins i tot equips que prioritzen una marxa cicloturista a una cursa, i el més fort, allà és creixen i participen a la marxa en “modos” carrera, tirant com si d’una carrera és tractes.

No vull pas que s’hem mal interpreti, tothom és lliure d’anar on vulgui, faltaria més, però penseu que la gent que acudeix a les marxes (una majoria)  i va a gaudir del paisatge, d’un cap de setmana amb la família en molts casos, a superar-se a si mateixos, a posar-se les botes als avituallaments, a passar-ho bé amb la colla que van.... i crec jo i és una opinió personal, allà és troben amb uns energúmens desbocats que es prenen la marxa com si la vida els hi anés.

Les marxes son marxes, i les carreres son carreres. Actualment molts ho confonen i se senten poderosos remuntant i passant la gent que pràctica el cicloturisme de tota la vida, ells son els grans perjudicats de la gent que no entén que si volen fer carreres ja existeix el ciclisme de competició.