dimecres, 27 de juny del 2012

Un bocí d'esperança


Ja fa dies, concretament el dia del campionat de Catalunya de contrarellotge parlant al final de la cursa amb un grup de corredors vaig sentir una d’aquelles coses que fan que la meva petita i particular lluita per el bé del ciclisme tingui sentit i em faci revifar les meves ganes de seguir lluitant. “prefereixo no acabar una carrera elit que guanyar una master”

Tots sabem com està el tema del ciclisme català, on les coses il·lògiques estan a l’ordre del dia. Quin sentit te tenir el mateix cap de setmana una cursa d’elits amb 60 corredors i una de master amb 30? Per mi no en te cap. Tinc molts companys corrent a master i saben el que penso i saben que avui dia aquesta categoria no te cap sentit. Cal reflexionar profundament sobre que volem i cap on anem. Desde la federació ja fa 4 anys que em diuen que la categoria de sèniors desapareixerà, i continua vigent.

Molts  master  tenen el nivell per poder córrer en elits, és més, molts masters entrenen el doble que molts elits. Ja he dit moltes vegades que quan la categoria master era per gent que no podia entrenar entre setmana era una categoria amb sentit, ara el que passa és que ni una marxa cicloturista te el sentit que hauria de tenir...   

Particularment no se com acabarà el nostre ciclisme, ni tan sols se si hi ha la voluntat de voler-ho arreglar. Sobint penso que la gent deu pensar que “mentre a mi no m’afecti passo de tot” però el problema ja el tenim aquí i ara si que ens afecta a tots. Quan no fa masses anys érem 200 juvenils a les carreres, era un gust, doncs cal analitzar que ha passat per deixar degenerar tant aquest esport, per passar de 200 a 50 en uns pocs anys...

Reflexionem tots i impliquem-nos tots siusplau....