La filosofia que duia temps implantant el euskaltel Euskadi ha arribat a la seva fi aquest 2013. S’ha
acabat donar oportunitats a molts dels talents d’Euskadi.
I tot això per què?
Fàcil resposta. Un sistema patètic, obsolet, mesquí,
denigrant i sobretot injust, que fa que el que conta per poder ser equip world
tour siguin els punts que te cada corredor.
O sigui, que el talonari et diu si ets world tour o no, i Euskaltel
aquest any ha hagut de tibar de talonari per poder ser equip world tour fens
cas omís a la seva filosofia que sempre l’ha caracteritzat.
Perquè estic en contra del sistema de punts?.
Beneficia als grans líders i perjudica greument als seus
gregaris, aquells que mai arriben en les primeres posicions però que és deixen la vida perquè el seu líder guanyi. Resultat: líder
punts gregari cap!
El sistema de punts és per tot el món, o sigui que un
corredor que corri a Iran i tingui puns, com va ser el cas de Mehdi Sohrabi, el
fitxen pels punts que te, ve a europa,
no corre pràcticament res (pel seu baix nivell) però l’equip s’emporta els
punts.
Un equip que realitzi una gran temporada i per punts pugui entrar al world tour és pot trobar que
si els corredors que han aconseguit aquests punts marxen a un altre equip, el
equip és quedi sense la llicència world tour.
El world tour s’ha convertit en una espècie de secta, una
suposada elit d’equips i curses que fan passar a segon terme qui no forma part
d’aquesta bombolla elitista, fent perdre curses, equips i corredors que no
siguin del agrat dels actual magnànims del world tour.
Una pena, ja que el ciclisme de les curses “secundaries” era
on és formaven i tenien cabuda futurs corredors, equips i patrocinadors, que
ara, al no poder estar a la “secta” veuen com no tenen la repercussió ni la tv
per poder començar a donar-se a conèixer...
