dijous, 29 de novembre de 2012

Canvi de filosofia obligada


La filosofia que duia temps implantant el euskaltel Euskadi  ha arribat a la seva fi aquest 2013. S’ha acabat donar oportunitats a molts dels talents d’Euskadi.

I tot això per què?

Fàcil resposta. Un sistema patètic, obsolet, mesquí, denigrant i sobretot injust, que fa que el que conta per poder ser equip world tour siguin els punts que te cada corredor.

O sigui, que el talonari et diu si ets world tour o no, i Euskaltel aquest any ha hagut de tibar de talonari per poder ser equip world tour fens cas omís a la seva filosofia que sempre l’ha caracteritzat.

Perquè estic en contra del sistema de punts?.  

Beneficia als grans líders i perjudica greument als seus gregaris, aquells que mai arriben en les primeres posicions  però que és deixen  la vida perquè el seu líder guanyi. Resultat: líder punts gregari cap!

El sistema de punts és per tot el món, o sigui que un corredor que corri a Iran i tingui puns, com va ser el cas de Mehdi Sohrabi, el fitxen pels punts que te,  ve a europa, no corre pràcticament res (pel seu baix nivell) però l’equip s’emporta els punts.

Un equip que realitzi una gran temporada i per punts  pugui entrar al world tour és pot trobar que si els corredors que han aconseguit aquests punts marxen a un altre equip, el equip és quedi sense la llicència world tour.

El world tour s’ha convertit en una espècie de secta, una suposada elit d’equips i curses que fan passar a segon terme qui no forma part d’aquesta bombolla elitista, fent perdre curses, equips i corredors que no siguin del agrat dels actual magnànims del world tour.

Una pena, ja que el ciclisme de les curses “secundaries” era on és formaven i tenien cabuda futurs corredors, equips i patrocinadors, que ara, al no poder estar a la “secta” veuen com no tenen la repercussió ni la tv per poder començar a donar-se a conèixer...