La temporada ha arribat a la seva fi, a mi personalment se’m
ha fet curta. Curta per diferents
motius, un perquè el meu estat de forma ha arribat a les dues ultimes curses, l’altre
pels pocs quilometres que he fet i per tant la manca de ganes de deixar de
pedalar uns dies i sobretot i per sobre de tot quan un està a gust en un lloc
tot és fa curt.
Aquest any canviava d’equip, i anava a córrer on feia molt
de temps que volia córrer... a l’Ilerdense, que en uns mesos m’ha obert les
portes de bat a bat, on he viscut moments que no havia viscut en tota la meva
època de ciclista i on he conegut gent increïble.
Un pensa que quan
arriba a certa edat hi ha coses que canvien en la mentalitat d’un, o més ben
dit, la gent et diu “quan
siguis gran pensaràs d’una altre manera, no seràs tan reivindicatiu i radical” em deien, als meus 34 encara ho sóc
més...
Aquest any he tornat a sentir-me corredor, vull dir, he
tornar a sentir el que és treballar en equip, i per a mi aquesta és una cosa
vital en la meva manera d’entendre el ciclisme, la paraula equip s’utilitza
molt alegrement actualment sense saber
el seu veritable sentit. Fer pinya, ser
tuts un i anar tots a una, donar valor a tot el que costa moure tot el que
envolta al mon ciclista.
Per a mi aquest any ha estat inoblidable, he disfrutat, he
rigut, m’he sentit apreciat.... aquest
any m’he tornat a sentir corredor i això
ho heu fet vosaltres... Jordi, Jose, Sandra, Luis, Mari, Juande, Ivan, Olga, Salva, Christian, Vane, Olivés,
Inma i nuria... i els respectius
xurumbeles!
Un orgull haver compartit moments tan grans amb vosaltres!
AH! Que això no és un acomiadament ! Que ja estic de
pre-temporada jo, o sigui que poseu-vos les piles que la cursa del gall d’indi
ja està aquí!
