dilluns, 12 de novembre del 2012

Cada any la mateix historia

Portem uns dies parlant del possitiu d'un corredor amateur, Belda. Un corredor amb un palmarés que feia tremolar a qualsevol que el mirés, un palmarés que als seus 38 anys va començar a creixer en fa tot just 5.
Cada any passa igual i cada any és parla més del dopatge que dels merits i les proesses que fan determinats corredors. I és que hem arribat a un punt on la victoria de qualsevol corredor és possada en questió per tothom i si un guanya és perquè va dopat.
A mi personalment em dol que això passi i moltes vegades em pregunto el perquè. Per què hem arribat on som ara i sempre arribo a la meteixa conclusió, i és que els culpables som tots, i els corredors els primers.
No pot ser que per exemple a Catalunya no és faci un sol control antidopatge.
No pot ser que quan surt un possitiu és tapi de la manera que s'han tapat mlts, entenc que si no és un possitiu s'ha de ser prudent, però amb possitius certificats han de ser publics i que la gent vegi que es persegueix als trampossos.
No pot ser la cultura que molts tenen al cap, la qual és que el primer que els passa pel cap és el que s'han de pendre i no el que han d'entrenar.
Nosaltres hem de ser els primers a fer les coses ven fetes, pero els alts estaments també, ells son els que han de garatitzar que els trampossos pauen i per això han de fer més controls i més creibles.
La ciclisme de carretera és un gran esport, és una passió, és una llegenda... i no hi ha dret que per culpa d'aquesta lacra social estiguem on som...
Això és pot canviar, des de la base i fins a d'alt...