Aquest post serà un tant diferent a la resta, ja que, tot i que vaig coneixer o compartir equip amb en Sergi, li havia perdut el rastre fins fa 4 dies.
Les xarxes socials serveixen per poc o res, per acostar-nos a les persones llunyanes i per allunyar-nos de les properes, però amb elles he sabut d'ell.
Quan un dia el vaig veure vestit amb un maillot que no era conegut per a mi. Era Belga. D'un equip Belga.
Vaig començar a investigar/xagardejar en el seu face, i si, resultaque està a Bèlgica competint.
I jo em preguntava: què i fa un ciclista de València a Bèlgica?
Doncs perseguir el somni de ser professional. Sembla una afirmació fàcil, però no ho es gens.
Ja que aquí no la va tenir, ni pintava que el la pogués tenir. I es que aquí, o estàs en un filial o tens un molt bon padrí o ets un autèntic fora de sèrie, o tens calers.
L'historia d'en sergi comença de la mà del Librado i en Jimmi, i la seva trajectòria en equips espanyols acaba a València on destaca el sub campionat en CRI de la comunitat valenciana i bones posicions en destacades curses.
Però al fer els 25 anys se li acaba el poder córrer la copa espanya, i amb això l'oportunitat d'estar en l' únic aparador que et pot servir per ser pro. Es injust, però es així a dia d'avui.
En Sergi ja tenia pensat penjar la bici, si més no a nivell competitiu. Però casualitats de la vida, i de retruc, coneix a un matrimoni belga, aficionats al ciclisme, com no podria ser d'un altre manera, i ells li faciliten el telefon d'un director d'equip belga.
I no qualsevol equip Belga, si no d'un equip que està entre els 10 millors equips. L'"asfra racing"
Ell truca, li demanen informes, currículum i proves mèdiques i mil i una documentació que l'acrediti, i resumit ràpidament i deixant d'explicar un munt de coses, al cap de dos mesos ja és allà.
Els metges de l'equip li diuen que te condicions per poder ser un bon classicoman, clar estar, en un equip belga o destaques en les clàssiques o estas perdut.
La decisió es dura a nivell emocional, deixant enrere família i entrant en un altre cultura, sobretot en una altre cultura ciclista.
Però ell sap que és L' únic camí si vol seguir perseguint el seu somni. El somni de tot ciclista aficionat a les clàssiques. Poder ser amateur a bèlgica, l' embrió dels classicomans. L'olimp de tot ciclista.
Així doncs, ell empren aquest camí, un camí dificil, però un camí valent, i es que aquest esport es un esport de valents.
Ja fa dosmesos que és allà, poc a poc es va adaptant. Diria que ja està adaptat del tot.
Fins i tot ja comença a treure el cap i a lluir el seu maillot.
Em diu que tot es diferent, la manera de córrer, les curses, el respecte... Jo resumiria tot això que ell m'explica amb una paraula. Cultura ciclista.
Ell no sap si podrà complir el seu objectiu, ser professional, però ell sap que el pas que ha donat el donen molt pocs corredors, ell a optat per seguir perseguint el seu somni, i això a mi em mereix tots els respectes.
Ànims company, el ciclisme es del valents i lluitadors, i tu n'ets un.
