A vegades, quan corres en un equip s’ha de tenir present el
que vol dir.
La paraula equip és fa servir molt a la lleugera, tots sabem
que molta gent va a córrer en un equip perquè li donguin roba o fins i tot una
bici, i evidentment el sentit de la paraula equip es immensament molt més
grans.
En els equips modestos (la majoria) molta gent treballa, i
els seus director i tècnics també. En les carreres dels mesos d’estiu la calor
és una de les enemigues dels ciclistes i més quan vas a córrer i no tens a algú
que et pugui donar aigua. Aquí entra el companyerisme dels corredors de l’equip.
És evident que quan un córrer el seu objectiu és poder acabar
la carrera, és fer-ho lo millor possible i moltes vegades aquest pensament ens
encega a nivell personal i no ens deixa veure el sentit d’ajudar a un company
que et pot necessitar.
Quan tot aquest conglomerat de coses passa un ha d’interposar
el fer el “puesto” a ajudar el company que te opcions reals de guanyar la
carrera.
Un cop un és queda sense opcions a la carrera val més plegar
i poder ajudar al seu company i donar-li
un bidó d’aigua que no pas encaparrar-se a poder acabar la carrera en una posició
remota.
Això és companyerisme, això
és córrer en equip, això és ser
un company...
