miserables

 

Avui em venien les llàgrimes als ulls quan m'acostava a la zona per la qual va travessar el foc ara fa 10 dies.

He sortit a pedalar disposat a anar cap a la zona cremada, tot i saber que el que em trobaria seria dur. Entre mi pensava que potser seria apartat de les carreteretes que jo transito i que potser, amb una mica de sort per mi evitaria veure la magnitud de la tragèdia.

Doncs res d'això, i com si d'un caprici del foc sembles, el foc va recórrer amb una subtil destresa la carretereta que jo utilitzo per anar de sant llorenç de les arenes fins la pera.

Les fotografies aquest cop no parlen per si soles, son poc comparat amb la imatge que tinc retinguda a la retina...

només m'agradaria que el miserable que ha provocat això hagués quedat dins les cendres del bosc, junt amb les vides animals i vegetals que el foc va segar.

Incomprensible, inadmissible i repugnant com l'ésser humà pot ser capaç de fer similar cosa...

desitjo i espero que la força del bosc torni la vida que tenia a aquests boscos que tant m'han acompanyat, jo i seguiré anant, els seguiré visitant i els acompanyaré en la seva lenta recuperació...

Gràcies

 S'em encongeix el cor al veure tot el que ha cremat, els paratges magnifics pels quals pasejava amb la bicicleta, per no dir evidentment els d'anys materials i morals que això a ocasionat a la gent... que viu i treballa per on ha passat el foc.
Una vegada més el meu agraïment als bombers, adf, voluntaris i mossos que lluiten contra les flames. Vosaltres sou veritables herois, vosaltres salveu vides i us jugueu la vostre.... Gràcies de tot cor.... Això no té preu, no és quantifica i no s'agraeix prou.
Rere els desastres de la naturalesa sempre hi ha herois, sempre i sou vosaltres..

 

de quí és la culpa?

Quan sento les paraules productivitat, competitivitat... em poso malalt, i més quan surten d'alts càrrecs s'empresses.

M'explico. Que vol dir ser competitius segons els empresaris? Vol dir cobrar poc i tenir una misèria de sous i produir molt...

I jo dic que és fals, totalment fals! Ser competitius és molt més. Convido a tots els empresaris que en època de “vaques grasses” van col·locar a tots els seus afins i amiguets en càrrecs intermitjos, altrament dit paràsits... Aquells que disposen de telefon d'empresa, de cotxe d'empresa, de dietes i que sobretot és reconeixen perquè quan arriben a la feina cap a les 10 del matí no saben on anar a perdre el temps... aquests son els veritables càncers de les empresses. No pas el pobre operari que va a fer les seves 8h aguantant les inclemències d'aquests paràsits.

Tenen alguna responsabilitat els operaris? Evidentment que si, però les empresses ja disposen de convenis col·lectius per poder solventar això, en canvi els operaris estan a la merce del temps.

Sempre a totes les empresses retallen en els operaris, aquells que son el pal de paller de les empresses i que d'ells depèn la sostenibilitat d'aquesta.

Que em de ser més productius? D'acord! Que els temps han canviat? D'acord! Que la teta ja no raja com avanç? D'acord! Que els bancs no donen crèdit? D'acord! Tot el que vulgueu, a tot i podem buscar una explicació...

Però el que de cap de les maneres te explicació és que les hòsties sempre van en la mateixa direcció, sempre rep el més dèbil, el de baix de tot.

Comencem a dir les coses pel seu nom i comencem a assumir que la improductivitat no és només cosa de l'operari, i que la competitivitat és només cosa de l'empresari.

Mireu els organigrames de les empresses, feu una reflexió i tindreu la resposta al perquè de tot plegat.

els Fernandez de tota la vida

Aquests dies he llegit que a la cope possaven en dubte l'independentisme d'en David fernandez per l'origen del seu cognom.

Fins aquí tot seria normal venint d'on ve... però els que estem aquí sabem que no és així i que sovint em escoltat aquests tipus de comentaris, i normalment sempre venen del mateix sector... de les classes d'elit catalanes.... aquells que és pensen que son més catalans que ningú només pel fet de dur cognoms catalans... hipòcrites....

personalment ho trobo menyspreable, dir si un és més independentista que un altre per la raó de l'origen dels seus cognoms, per la seva raça o per les seves creences. Ja va sent hora que assumim, i molt feliçment, que catalunya és una terra d'acollida, multicultural i oberta a la societat.

Tan els fernandez, Rodriguez, hadmed, o jawo poden ser, defet son, més independentistes que un tal Duran, Vidal Quadres o un tal Gaspart.

Així doncs l'independentista no neix, sinó que és fa, però no pas per doctrina, sinó per fets, mentalitat, ideals, o tantes altres coses que ens poden identificar i estimar la nostra terra.

Una canço diu “ mai he cregut que per ser d'un país fos necessari demanar permís... jo sóc d'un país , sóc del mon” i crec que aquesta frase diu molt en poques paraules.... almenys a mi em defineix completament el que jo sento....

O sigui que sigueu tots benvinguts, que Catalunya serà un país de tots els catalans, siguin o no nascuts aquí!

falta de sentit comú

Des que vam iniciar aquest camí cap de nosaltres era conscient del que arribaríem a viure....

Sobretot la part negativa, ja que la positiva ens la quedem per nosaltres.
Ahir al plè de l'ajuntament crec que vam arribar a una situació de falta de respecte per part de l'alcalde i la regidora d'educació que està fora de lloc per els càrrecs que ocupen
Un alcalde i una regidora que amenaça quan s'acaba un ple no son dignes d'ocupar el càrrec que representen.
Ahir, al torn de precs i preguntes del ple de l'ajuntament de torroella de Montgrí, el grup de mares i pares de movimentgroc vam fer una pregunta als regidors de l'equip de govern, i vam demanar que responguessin un per un una pregunta “vostès estan d'acord amb el que està fent l'alcalde i estan contra la nostre causa?”, cosa que el senyor alcalde no va deixar fer. Un cop més l'equip de govern va sucumbir a les pressions de l'alcalde i no van respondre.
Just al acabar el ple el senyor Jordi Cordon, alcalde, em va mirar  desafiant, va cridar el meu nom i em va dir “tu i jo parlarem” en un clar tó amenaçador i vergonyós.
Uns metres més enllà la senyora Sandra Pibernat va increpar una companya de movimentgroc i davant la seva cara li va fer el senyal de la creu.
Trobo lamentable que dos càrrecs electes tinguin aquest comportament vers uns pares i mares que lluitem, agradi o no, per una congelació de quotes de l'escola bressol.
si ens queixem no és per gust, es per necessitat i perquè creiem en l'escola pública

Vía catalana per la independència

o jo no ser llegir, o no se entendre o potser és aquesta casta política que tenim?

Agradi o no agradi el lema és prou explicit.

Com passa sempre els partits polítics s'intenten apoderar d'un moviment sortit del poble, uns per apoderar-se del moviment i altres per boicotejar-lo.

Trobo llastimós que el president de la generalitat sucumbeixi a la pressió d'Unió i no vagi a la vía catalana, tanmateix és igual de menyspreable la manipulació que fan any rere any els partits amb els lemes de la manifestació.

L'onze de Setembre de l'any passat i igual que ho va ser el juliol del 2010, el poble català va sortir al carrer per demanar als polítics que moguin fitxa i no han fet absolutament res, apart de mentir i enganyar a la gent, que d'això en saben un munt.

Jo particularment n'estic tip de sortir al carrer, de reivindicar i no pas per falta de ganes de lluitar, sinó que n'estic tip d'assistir perplex a la passivitat política catalana.

Crec que ja va sent hora de que el seny és converteixi amb la rauxa, i que aquesta doble moral que tenen molts catalans és torni en sentit comú, sensibilitat, solidaritat i l'afany d'anhelar la veu d'un poble en moviment.

El dia 11 de setembre la gent tornarà a sortir al carrer, aquest any en forma de via catalana per la independència....

i jo em pregunto, al igual que en vaig preguntar el dia 11 de setembre de fa un any mentre passejava envoltat de gent que com jo clamàvem per la independència.... i demà què?

punt i seguit

Punt i seguit al meu blog, fins ara només l'havia fet servir per parlar de ciclisme i amb els anys ja ho tinc tot dit i pel que veig la meva manera d'entendre el ciclisme està molt allunyada del que és la realitat avui dia.

O sigui que ha partir d'ara perlaré de tot, o sigui que ja ho sabeu, els que em volgueu continuar seguint serà un plaer, i els que no molt de gust de que durant aquests anys m'hagueu seguit!

Tapeu-vos les orelles que no em tallaré! jeje

 Volta al Salvador, un record que mai oblidaré, i una experiència molt gran que em va omplir molt

 Com sempre que pujo a la bici, el somnriure és el pà de cada dia

 Especial record d'aquesta foto, de la volta a l'empordà i feta per en xavi tondo

 Social de montroig del camp, patint de valent rere en Joan Font

 Les corts

 Una de les fotos que més m'agrada, al costat del gran Xavi Tondo.... com et trobo a faltar nanu!!!

 Cursa del morell

 Sants, a l'escapada de pito....

I aquesta foto defineix perfectament el concepte equip... aquests que m'ha acompanyat aquests darrers dos anys.... gràcies companys....

 El dia del meu retorn....inolbidable

 En familia! i amics

sortir derrotat

                                          Foto: Miguel  espectacular!

                                          Foto: Sandra

                                          Foto: Miguel  Equip!!!

                                          Foto: Miguel

Tot i les espectacular fotos, la de dissabte va ser per mi una cursa nefasta!
I és que quans surts derrotat no hi ha res a fer. Poques ganes de córrer, i un circuit durissim em van fer perdre les poques ganes que tenia, i és que així no és pot córrer bé!
Però dissabte i tornem, a sant Pere de Ribes, 140 km dissabte i 110km diumenge, aquest cop a Perafort. Dues curses espectaculars i dures, sobretot la del dissabte, i és que a Sant Pere de Ribes a les 16h hi fa moooolta calor.... i els 140 km encara ho fan més dur.
Res, que dissabte a treure el mal gust de sant joan Despí!