Avui em venien les
llàgrimes als ulls quan m'acostava a la zona per la qual va
travessar el foc ara fa 10 dies.
He sortit a pedalar
disposat a anar cap a la zona cremada, tot i saber que el que em
trobaria seria dur. Entre mi pensava que potser seria apartat de les
carreteretes que jo transito i que potser, amb una mica de sort per
mi evitaria veure la magnitud de la tragèdia.
Doncs res d'això, i com
si d'un caprici del foc sembles, el foc va recórrer amb una subtil
destresa la carretereta que jo utilitzo per anar de sant llorenç de
les arenes fins la pera.
Les fotografies aquest cop
no parlen per si soles, son poc comparat amb la imatge que tinc
retinguda a la retina...
només m'agradaria que el
miserable que ha provocat això hagués quedat dins les cendres del
bosc, junt amb les vides animals i vegetals que el foc va segar.
Incomprensible,
inadmissible i repugnant com l'ésser humà pot ser capaç de fer
similar cosa...
