dimecres, 4 de gener del 2012

Injusticies

Mai em cansaré de denunciar les injustícies, i amb els anys n’he vist moltes.
Aquests últims 3 anys he tingut l’immens plaer de compartir equip amb dues grans persones, en Jose Arbones “jimi” i Jose Alfara “Librado”. Ells m’han ensenyat la humilitat, ells m’han ensenyat a saber valorar el que costa treure un equip endavant.
Jo sobretot he tractat amb en Jimi, em parlat molt i se de les mil i una malifetes que li han fet aquests darrers tres anys.
Em cau la cara de vergonya al veure algun corredor criticar-los i malparlar d’ells. No ho entenc ni ho entendré mai. Més de trenta anys al mon del ciclisme i ara venen quatre que van d’estrelles i es pensen que poden fer i dir el que vulguin. M’indigna i molt! No s’ho mereixen.
Vosaltres imagineu-vos que ho eu fet tot per un equip, que fins i tot eu posat calers de la vostre butxaca i que a sobre eu d’aguantar sentir dir segons que.
Jo ja no se en quin esport estic, el que està clar es que el ciclisme està perdent a marxes forçades l’ètica i la moral que tenia. Quan jo vaig començar et conformaves amb qualsevol cosa mentre et portessin a córrer allà on fos. Ara qualsevol xitxarel•lo es creu amb els “galons” de triar el que vol córrer i el que no, exigir i exigir, demanar i demanar, protestar i protestar, i a canvi? Res de res!
Cada un pot córrer i pensar el que vulgui, el que es intolerable es que persones que ho han donat tot es vegin d’aquesta manera.
Però tot i que amb ells això els afecta, em quedo amb l’immens ridícul que fan aquestes “estrelletes” que es creuen bons sense haver fet absolutament res, i a mi en el record em queda l’orgull i el plaer d’haver estat amb dos craks com en Jimi i Librado, només per això ja em sento feliç!