divendres, 5 d’abril de 2013

valenciaga

sense cap mena de dubte el primer cap de setmana d'abril es sinonim de ciclisme del bó.
a nivell amateur amb el memorial valenciaga i a nivell professional amb la paris-roubaix.
Però avui parlare de la primera i per la qual sento una admiració i amor incondicional.
Era l'Any 2002 quan un company d'equip, en david Molinero em va parlar d'ella d'una manera que només un
boig del ciclisme pot fer, la gent del public, la organitzacio, elel nivell, el recorregut.. tot era increible.
Doncs al 2003 i vaig anar, la foto és de la sortida, i jo com sempre d'esquena a la foto revisant la bici, amb els nervist
a flor de pell, i amb el cor a tot gas dels nervis.El nivell de participació altissim!
No vaig aconseguir finalitzar la cursa, al igualal que l'any a sobre, però la cursa em va enamorar, sobretot el public
assistent, que animava igual al primer que a l'ultim.
una cursa amb un palmarés impressionant, i es que qui la guanya te mig peu a
professionals. L'any passat la va guanyar un català, l'Eduard Prades, però
també ho ha fetfet joaquim Rodriguez, Freire...
Sempre tindre l'espinana clavada de no haver pogut finalitzar la prova,
però amb quedo amb l'honor d'haver-hi participat. Gràcies al CC Eibarres queue any rere any treu endavant una de
de lés millors curses que mai he corregut!