Entre dijous a la matinada i divendres hem viscut una etapa
més en la vida Lance Armstrong, un a funció més del circ mediàtic en el que
sempre ha viscut envoltat.
Personalment m’ha caigut als peus, tothom sospitava d’ell,
tothom deia que el que feia no era normal, tothom li tenia enveja... tothom
tenia raó. M’he fet farts de defensar-lo, de posar-me a la pell d’un tipus
arrogant, prepotent i xulo. No m’agradava
com a corredor, no m’agradava la seva forma de córrer i no m’agradava la seva
superioritat. Però l’admirava i l’admiro per el seu afany de superació, per la
seva lluita i la seva professionalitat a l’hora de superar un càncer.
Per tot això sempre
tindrà el meu respecte i la meva admiració al igual que la tenen els milions de
persones que tenen que passar per aquesta malaltia i tantes d’altres i fan
servir l’esport per posar-se fites i per recuperar-se.
La confessió de Armstrong a mi no em serveix de res, ja que
no ha estat voluntària, sinó que s’hi ha vist obligat per les circumstancies,
ell mateix ho diu “si no hages tornat al 2009 ara nio seria aquí”.
Hipocresia pura i
dura d’un prototip d’americà que ha enganyat a un servidor i a milers de
seguidors seus que l’hem admirat per diferents raons.
Lance Armstrong ha de servir als joves d’avui dia del
exemple que no s’ha de seguir a nivell esportiu, ha viscut en una bombolla de
mentides i tots els que l’han envoltat i sabien de la gran mentida son còmplices
d’aquest engany. Espero que això no quedi en un circ mediàtic i que les
autoritats competents prenguin mesures al respecte, però masses vegades em
viscut ja la poca voluntat de no fer res en arreglar la lacra del dopatge,
començant per la UCI i acabant per tots i cada un dels corredors que flirtegen
amb aquest joc.
Se que serà difícil, però desitjo que la gent sàpiga
diferenciar les coses, i si una cosa
bona ha fet Lance Armstrong es crear una fundació per ajudar a la gent que
pateix càncer . Espero que aquesta continuï endavant, perquè aquesta gent s’ho
mereix. LIVESTRONG!!!!!!!!!!!!!!
