Sovint quan surto a rodar imagino que seria d’un
euskaltel a la catalana, penso com pot
ser que un país com Catalunya no tingui ni hagi tingut mai un equip
professional de cap a peus i de moment tampoc hi han perspectives de que hi
sigui.
Ja son uns quants els anys que porto pedalant, i he vist néixer
i morir molts projectes, i amb ells moltes il·lusions, la il·lusió de de molts
corredors que mereixien una oportunitat a professionals i que inexplicablement
no han tingut i que amb un equip català l’haguessin tingut. No citaré noms per
no deixar-me ningú, però per sobre de tots sempre tinc en el pensament a un
dels ciclistes amb més talent i classe que he vist sobre una bici, en Santi
Segú, un tros de corredor i de persona que molt injustament no va ser
professional.
Projectes n’hi han hagut, per exemple l’ideal olímpic, un
equip que mai vaig a arribar a entendre, ni en el seu funcionament ni en la
seva gestió. Un altre va ser el Barça,
per mi un dels millors esponsors que es poden arribar a trobar i que
inexplicablement no va arribar a bon port i que m’encantaria saber el perquè de
tot plegat. Equips pro’s n’hi ha hagut, com el Catalunya-Angel Mir, que vaig
viure de molt a prop i se de l’enorme esforç i il·lusió que i van posar els
seus creadors i que a l’hora de fer el pas per ser un equip gran va quedar entrebancat
per culpa dels paràsits vividors que hi ha en aquest “mundillo”. I l’últim que
coneixem es el ECP que va acabar per ser L’Andorra, que tot i no ser un equip
català tenia corredors catalans i va acabar com va començar, en res.
Si un intenta buscar una explicació a tot plegat es de difícil
trobar, jo no se de les entranyes de cada projecte, però si que veig que si
mires, repasses i lligues caps hi ha noms que es repeteixen a cada oportunitat
perduda, sempre son els mateixos, sempre les mateixes sangoneres disposades a
jugar amb el futur dels nostres valors, venent fum, fum i més fum... jugant amb
la gent i sent els veritables culpables de les generacions perdudes de
corredors i de gent que han possat ganes, esforç i il·lusió ...
