dijous, 16 de febrer de 2012

patacada...

Ahir em va passar una d’aquelles coses que et poden passar quan corres carreres de bicis. Vaig caure, el que un no es pot esperar es perdre el coneixement i despertar-se en un lloc que no estava avanç de caure.
Segurament que això va ser el que em va espantar més, no recordar res des de la caiguda fins al ambulatori. I continuo igual, no recordo res, recordo que vaig veure que tenia la jaqueta estripada però no recordo on ho vaig veure “joder, la jaqueta nova a pendre pel cul” això recordo que ho vaig dir.
Parlant amb un corredor que hi era em va explicar com va anar la caiguda i en explicar-ho, ho vaig recordar. Anàvem al pilot i un corredor del boulou va arrencar amb tan mala sort que se li va sortir la cadena, va perdre l’equilibri i va caure, jo anava darrere seu i no el vaig poder esquivar... i fins aquí el conte... no recordo res més fins a la camilla del ambulatori. De les 10h en observació si que m’hen recordo!!!... uff que llargues!
En fi, que al final es va quedar amb això, una mala experiència i ara a reparar la xapa i pintura...

Així va quedar la jaqueta, i menys mal perquè l'esquena no la tinc gens rascada... la bici en principi està bé, i els casc trencat...
O sigui que resumint estic de collons!