Any rere any la mateixa història, amb el preocupant atenuant que la cosa va a pitjor.
Segurament si mireu aquest blog anys enrere segurament i trobareu posts similars.
Però res més lluny del que avui em porta a fer aquest post.
Cada inici de pretemporada llegeixo blogs i perfils de corredors en xarxes socials, uns encantats amb els seus respectius nous equps, altres maleïnt el seu anterior equip...
Però tots, o gairebé tots, passen pel mateix punt, han de pagar un preu molt alt per poder córrer d'amateur.
A dia d'avui ja no val allò que anys enrere er el que predominava en els equips. Valors i calendari. A dia d'avui sembla que només importa el famós "postureo".
Escolto, llegeixo, perplexe el que fan alguns joves corredors per poder córrer en determinats equips catalans, i dic catalans perquè son els que conec. Pagar!!
Pagar les bicis, pagar preparadors de l'equip. Pel cap baix un corredor a d'acoquinar 2000e per poder córrer en un equip "punter" català!
Però on em anat a parar! Amb quina cara se li pot demanar a un corredor que pagui per una bici? Que pagui per un preparador que no es el seu? Ens em tornat tontos o què?
I és més, que porta a un corredor a aceptar tal robatori?
Jo d' això en dic màfia! D' això en dic abusar dels pobres nanos que comencen! I a tot això que i diu la federació? S'ha de permetre això? Això es donar imatge d'equip? A costa de qui? Dels pobres corredors?
Des de fa anys s'ha instaurat quelcom que mai entendré. Com pot ser que un infantil, un cadet vagin amb bicis de 4000euros? On ha quedat la filosofia d'aquest esport? Son masses preguntes les que em faig, preguntes que em responen a la primera part del post, on em preguntava que porta a un corredor el acceptar pagar per córrer, ines que se li troba una explicació si vas a mirar curses de base. Ja no existeix, i si existeix es residual, la cultura ciclista de la humiltat i l' esforç, aquella que fa que un corredor mai demani res més que no sigui apendre apendre i apendre.
Valors que han quedat borrat amb el pas dels anys, valors que alguns encara intenten inculcar, però que veuen com la marea del postureo passa per damunt de tot i amb ella s'enduu tot el que troba al seu pas.
Una llàstima, perquè aquesta manera de ser i de fer acabarà amb l'escència i la màgia d'aquest meravellós i gran esport anomenat ciclisme.
